Qualsevol actualització de la informació faunística dels ratpenats dels Països Catalans ha de tenir en compte els darrers canvis en la taxonomia d’aquest grup. La classificació admesa dividia l’ordre dels quiròpters en dos subordres: els megaquiròpters i els microquiròpters. Actualment, acurades anàlisis moleculars i filogenètiques divideixen l’ordre monofilètic dels quiròpters en dos subordres i cinc superfamílies. Segons aquests estudis, l’evolució dels microquiròpters ha seguit dues branques paral·leles (són parafilètics): la formada per les superfamílies dels pteropoïdeus (Pteropoidea) (considerats abans megaquiròpters) i dels rinolofòrids (Rhinolophoridae), i que és dins el subordre dels inpteroquiròpters (Yinpterochiroptera), i la branca que inclou tots els altres microquiròpters i que és dins els iangoquiròpters (Yangochiroptera).
A continuació s’ofereix un repàs de les principals aportacions al coneixement de les 28 espècies dins l’àmbit dels Països Catalans.
Els rinolòfids
Àrea de distribució del ratpenat de ferradura mediterrani (Rhinolophus euryale, en verd) i del ratpenat de ferradura mitjà (R. mehelyi, ratllat de color blau) als Països Catalans.
IDEM, a partir de fonts diverses.
Àrea de distribució del ratpenat de ferradura gran (Rhinolophus ferrumequinum, en verd) i del ratpenat de ferradura petit (R. hipposideros, ratllat de color blau) als Països Catalans.
IDEM, a partir de fonts diverses.
Dins la família dels rinolòfids, el ratpenat de ferradura gros (Rhinolophus ferrumequinum) manté una població a Formentera, on semblava extingit, i també ha estat trobat a l’illa de sa Dragonera.
Pel que fa al ratpenat de ferradura petit (Rhinolophus hipposideros), se n’ha confirmat la presència a Formentera i ha estat àmpliament citat al País Valencià, tot i que abunda menys que al Principat.
El ratpenat de ferradura mediterrani (Rhinolophus euryale) és força sedentari: els desplaçaments que fa entre els diversos refugis són de pocs quilòmetres. Surt a caçar quan ja és fosc i no s’allunya gaire del refugi; va tant a zones forestals com a terres de conreu i s’alimenta sobretot de petits borinots i altres insectes voladors nocturns. La màxima longevitat que se li coneix és de 14 anys, corresponent concretament a un exemplar anellat el 1992 al Baix Penedès, quan tenia un any, i que va ser localitzat el 2005 al Tarragonès.
Quant al ratpenat de ferradura mitjà (Rhinolophus mehelyi), la recerca dels darrers anys ha aportat nova informació relacionada amb la biologia. Als llocs on és abundant, acostuma a ser gregari i pot formar colònies que superen el miler d’exemplars. Els naixements es produeixen des del final de maig fins al juny, segons les condicions climàtiques. Normalment els parts són d’una única cria. El desenvolupament dels nadons és força ràpid: amb unes quatre setmanes ja poden volar i amb dos mesos i mig de vida ja tenen la mida dels adults. A la tardor habitualment cada mascle s’envolta d’un petit harem de femelles, i aleshores comença el període d’aparellament, que es pot allargar fins a l’hivern. L’ovulació i la posterior gestació no s’inicien fins al final de març o a l’abril. Surt del refugi diürn un cop s’ha fet fosc. Té un vol lent, però de gran precisió, i pot capturar les preses tant en vol com aturades a terra. Caça sobretot lepidòpters de mida petita. Les citacions de ratpenat de ferradura mitjà a les Balears i a Catalunya són antigues, i sembla que l’espècie s’hi podria haver extingit. Al País Valencià, en canvi, manté poblacions estables, encara que n’hi ha poques.
Els vespertiliònids
De les dues subfamílies europees que es van considerar en l’edició del volum de mamífers, la dels miniopterins és considerada actualment una família a part: la dels minioptèrids. Diversos estudis de biologia molecular han fet que es produïssin diversos canvis dins la família dels vespertiliònids, sobretot en la descripció de noves espècies, com el ratpenat de bigotis petit (Myotis alcathoe), el ratpenat d’Escalera (Myotis escalerai), el ratpenat soprano (Pipistrellus pygmaeus) i el ratpenat orellut alpí (Plecotus macrobularis). També hi ha hagut canvis en el gènere Pipistrellus, que s’ha separat en els gèneres Pipistrellus i Hypsugo. Finalment, les prospeccions de camp han permès localitzar espècies com Nyctalus lasiopterus, que aleshores no havien estat citades als Països Catalans.
Les noves citacions del ratpenat de bigotis (Myotis mystacinus) han permès conèixer millor alguns aspectes de la seva biologia i distribució als Països Catalans. Ha estat localitzat en diverses zones dels Pirineus, amb densitats més altes a l’extrem nord-oest.
El ratpenat d’orelles dentades (Myotis emarginatus) forma colònies de reproducció a l’estiu que poden concentrar diversos centenars d’exemplars. A Catalunya i al País Valencià cria preferentment en edificis abandonats, mentre que a les Balears ho fa en cavitats. És una espècie que s’estableix en indrets força temperats i, per tant, es distribueix en cotes baixes, habitualment per sota els 600 m. Al País Valencià, Catalunya, la Franja de Ponent i la Catalunya del Nord ocupa la major part del territori, encara que és molt escàs o absent als Pirineus. A les Balears, s’ha trobat a Mallorca i a Menorca.
Àrea de distribució del ratpenat de Bechstein (Myotis bechstenii, ratllat de color blau) i del ratpenat de musell llarg (M. myotis, en verd) als Països Catalans.
IDEM, a partir de fonts diverses.
Àrea de distribució del ratpenat d’orelles dentades (Myotis emarginatus, en verd) i del ratpenat de bigotis (M. mystacinus, ratllat de color blau) als Països Catalans.
IDEM, a partir de fonts diverses.
L’increment del nombre de citacions del ratpenat de Bechstein (Myotis bechstenii) ha permès conèixer més bé l’àrea de distribució d’aquesta espècie, que és escassa i difícil de localitzar. Habita en àrees boscoses del Principat, preferentmentals Pirineus, als Prepirineus i a la Serralada Prelitoral.
El ratpenat de musell llarg (Myotis myotis) es distribueix arreu dels Països Catalans. A les Balears, es troba a Mallorca, on és molt abundant, mentre que a Eivissa sembla haver-se extingit.
El ratpenat de musell agut (Myotis blythii) ha augmentat el nombre de colònies conegudes de l’espècie, algunes de les quals superen el centenar d’exemplars. La seva distribució es limita al territori continental dels Països Catalans.
El nombre de colònies conegudes del ratpenat d’aigua (Myotis daubentonii) ha augmentat molt a Catalunya i al País Valencià. Recentment ha estat citat també a Menorca, i es disposa d’observacions que fan pensar en la seva presència a Mallorca.
El coneixement sobre la biologia del ratpenat de peus grans (Myotis capaccinii) ha millorat molt als Països Catalans. A l’abril arriben als refugis de cria (al principi de mes en zones temperades com ara les Balears, i més tard, a altres llocs més freds), on formen agrupacions d’un o dos centenars d’exemplars i, ocasionalment, superiors als cinc-cents. Els primers parts ja es poden iniciar al final de maig i s’allarguen fins al final de juny. Passades unes quatre setmanes, cap a mitjan juliol, els exemplars juvenils ja volen. Els parts normalment són d’una sola cria per any. El ratpenat de peus grans realitza desplaçaments entre els refugis d’hibernació, les colònies de cria i els refugis de pas. És considerada una espècie migradora regional. Aquests moviments migratoris en general són de poc abast, però hi ha casos en què poden tenir certa entitat, com ara a les Balears, on s’han enregistrat migracions per sobre la mar entre les illes de Mallorca i de Menorca, amb una distància mínima en línia recta de 40 km sobre l’aigua. Surt a caçar poca estona després de la posta de sol, tot just quan comença a ser fosc. En general té les zones de caça no gaire allunyades del refugi. Si hi ha rius, estanys i altres espais amb aigua al seu abast, hi va a caçar, ja que li agrada capturar els insectes que es mouen per aquestes zones. En bona part de la península Ibèrica és una espècie molt escassa o absent, mentre que als Països Catalans és on assoleix una major presència. Es troba ben distribuït per Mallorca (també a sa Dragonera), Menorca i la zona continental dels Països Catalans.
Àrea de distribució del ratpenat nòctul petit (Nyctalus leisleri, en verd) i del ratpenat nòctul gros (N. noctula, ratllat de color blau) als Països Catalans.
IDEM, a partir de fonts diverses.
Àrea de distribució del ratpenat de musell agut (Myotis blythii, en verd), del ratpenat d’aigua (M. daubentonii, ratllat de color blau) i del de peus grans (M. capaccinii, ratllat de color taronja) als Països Catalans.
IDEM, a partir de fonts diverses.
De les dues citacions de ratpenat nòctul petit (Nyctalus leisleri) de què es disposava l’any 1987, la xifra ha passat a diversos centenars. És molt més abundant del que es creia en un principi. Això també ha permès conèixer millor diferents aspectes de la seva biologia. Les colònies de cria se situen als forats dels arbres i a vegades en caixes niu. S’hi poden arribar a establir fins a una cinquantena de femelles. En aquestes colònies de cria rarament hi ha cap mascle, però sí que hi sol haver femelles joves que encara no crien. Els naixements es produeixen al juny. Cap a la darreria d’agost i durant tot el mes de setembre es produeixen les còpules. Sovint cada mascle intenta atreure un bon nombre de femelles als refugis d’aparellament per formar harems de fins a deu femelles. És considerada una espècie migradora de llarga distància. A Europa s’han comprovat desplaçaments de més de 1.000 km del nord-est vers el sud-oest. Als Països Catalans, a més dels migradors hi ha exemplars sedentaris. Encara que voli ràpid (fins a 50 km/h) i amb una trajectòria rectilínia, si li convé es pot moure amb lleugeresa per entre els arbres. Caça al vol, per la qual cosa és habitual que realitzi picats, girs i altres maniobres. Captura tota mena d’insectes voladors (dípters, tricòpters, coleòpters, lepidòpters, etc.). A les Balears, el nòctul petit és present a les illes de Mallorca, Menorca i Eivissa, i també a l’illot de sa Dragonera. A Catalunya, el País Valencià, la Franja de Ponent i la Catalunya del Nord es distribueix per la major part del territori, sobretot a les àrees de predomini boscós.
Pel que fa al ratpenat nòctul gros (Nyctalus noctula), se n’ha confirmat la presència regular en diversos indrets dels Pirineus. En altres zones més meridionals, com ara al massís de Sant Llorenç del Munt o al País Valencià, és molt més esporàdic. No ha estat trobat a les Balears.
Mitjançant els estudis de biologia molecular, s’han pogut diferenciar dues espècies que fins fa pocs anys eren considerades la mateixa: el ratpenat comú (Pipistrellus pipistrellus), o pipistrel·la comuna, i el ratpenat soprano (P. pygmaeus). La distinció d’ambdues espècies, que morfològicament són molt similars, és relativament fàcil si es fa a través d’ultrasons. El ratpenat comú és una espècie present arreu dels Països Catalans.
Els estudis dels darrers anys han ampliat el coneixement dels aspectes biològics del ratpenat de vores clares (Pipistrellus kuhlii) als Països Catalans. Formen agrupacions de cria bastant petites, bé que excepcionalment se’n pot trobar alguna de més gran, de fins a 150 exemplars. Els naixements solen tenir lloc des del final de juny fins al final de juliol. Tot i que el més freqüent és que tingui una sola cria, pot fer parts dobles. Tant el mascle com la femella assoleixen la maduresa sexual al primer any de vida. A Catalunya és el quiròpter que ocupa amb més freqüència les caixes per a ratpenats. És considerada una espècie sedentària. Les distàncies verificades fins ara són curtes, i en cap cas es poden considerar migracions. És una de les espècies més abundants a l’illa de Mallorca. També es troba a Menorca, a Eivissa, a sa Dragonera i a tot el territori continental dels Països Catalans.
Pel que fa a la distribució del ratpenat de Nathusius (Pipistrellus nathusii), als Països Catalans se n’ha confirmat la presència habitual en diversos indrets del litoral català. En altres zones de l’interior és present d’una manera molt més esporàdica. A les Balears, s’ha trobat a Mallorca i és possible que també habiti a Menorca i Eivissa.
Àrea de distribució del ratpenat muntanyenc (Hypsugo savii, en verd) i del ratpenat dels graners (Eptesicus serotinus, ratllat de color blau) als Països Catalans.
IDEM, a partir de fonts diverses.
Àrea de distribució del ratpenat comú (Pipistrellus pipistrellus, en verd), del ratpenat de vores clares (P. kuhlii, ratllat de color blau) i del ratpenat de Nathusius (P. nathusii, ratllat de color taronja) als Països Catalans.
IDEM, a partir de fonts diverses.
Malgrat que el ratpenat muntanyenc (Hypsugo savii) era considerat pertanyent al gènere Pipistrellus, actualment, després dels estudis de biologia molecular, és inclòs en el gènere Hypsugo.
El nombre d’observacions del ratpenat dels graners (Eptesicus serotinus) ha augmentat notablement. És distribueix arreu dels Països Catalans, llevat de les illes menors de les Balears. Se n’han localitzat refugis que superen de llarg el centenar d’exemplars.
Pel que fa als ratpenats orelluts, el nombre de citacions del ratpenat orellut septentrional (Plecotus auritus) ha augmentat de manera considerable, la qual cosa permet conèixer millor la seva àrea de distribució. És un quiròpter propi de l’Europa central, que minva cap al sud del continent. Al territori català només se n’han localitzat exemplars a la meitat nord del Principat i als ports de Beseit. Per la seva banda, el ratpenat orellut meridional (P. austriacus) es distribueix àmpliament arreu dels Països Catalans, incloses les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i sa Dragonera.
Àrea de distribució del ratpenat de bosc (Barbastella barbastellus) als Països Catalans.
IDEM, a partir de fonts diverses.
Àrea de distribució del ratpenat orellut septentrional (Plecotus auritus, en verd) i del ratpenat orellut meridional (P. austriacus, ratllat de color blau) als Països Catalans.
IDEM, a partir de fonts diverses.
S'ha avançat molt en el coneixement de la distribució del ratpenat de bosc (Barbastella barbastellus) als Països Catalans. Als Pirineus i Prepirineus és on assoleix densitats més altes, tot i ser una espècie escassa. A les muntanyes dels ports de Beseit i de la Serralada Prelitoral, també és present de manera bastant regular. En terres més meridionals, al País Valencià i a les Balears, és força més escàs. Ha estat trobat a Mallorca, Eivissa, Formentera i sa Dragonera.
Els minioptèrids
És de gran interès la descoberta d’exemplars migrants del ratpenat de cova (Miniopterus schreibersii) per sobre la mar, entre les illes de Mallorca i Menorca. Amb relació a la colònia que es refugia a la cavitat d’hibernada del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, se sap que ha superat els 16.000 exemplars, gràcies als estudis fets i a la posterior execució del pla de protecció de la colònia.
Colònia de ratpenat de cova (Miniopterus schreibersii) que es refugia en una cavitat situada al Parc Natural de Sant Llorenc del Munt i Serra de l’Obac. El contacte estret entre els individus facilita el contagi i la circulació dels virus entre els membres de la colònia.
Marc López.
Àrea de distribució del ratpenat de cova (Miniopterus schreibersii) als Països Catalans.
IDEM, a partir de fonts diverses.
Els molòssids
Àrea de distribució del ratpenat cuallarg (Tadarida teniotis) als Països Catalans.
IDEM, a partir de fonts diverses.
Del ratpenat cuallarg (Tadarida teniotis) se sap que els exemplars que habiten en regions més fredes fan la hibernació de manera similar a altres espècies fissurícoles. En zones més temperades, per exemple les costaneres, poden estar actius durant l’hivern. El coneixement sobre l’àrea de distribució ha millorat molt els darrers anys. Es pot trobar a la major part de Catalunya, el País Valencià, la Franja de Ponent i la Catalunya del Nord, i també a les Illes Balears, des de les més grans fins a Cabrera o sa Dragonera.