Resultats de la cerca
Es mostren 30612 resultats
acetaldehid
Química
Líquid molt volàtil, inflamable, irritant i narcòtic, d’olor pungent, que bull a 20,2°.
Miscible amb aigua i amb els dissolvents orgànics usuals És un dels principals productes intermediaris de la gran indústria química orgànica i és fabricat en tonatges molt importants, bé que sovint és utilitzat integralment a la mateixa fàbrica on és produït Els procediments d’obtenció industrial són quatre El primer, a partir de l’etanol, bé per deshidrogenació directa en fase vapor coure com a catalitzador, cobalt i crom com a promotors o bé per oxidació deshidrogenant sobre tela de plata en fase vapor El segon a partir de la mescla propà-butà gas natural liquidat, per oxidació catalítica…
tenca
Ictiologia
Actinopterigi de l’ordre dels cipriniformes, de la família dels ciprínids, de fins a 35-40 cm de llargada i d’uns quants quilograms de pes, amb dues barbetes bucals, el cos recobert per una pell gruixuda, viscosa i amb escates molt petites, la caudal molt poc escotada, i coloració molt variable, des del verd amb reflexos daurats fins al terrós fosc o vinós.
Habita a les aigües dolces de fons fangosos, de corrents tranquils i amb vegetació abundant Es troba sobretot en llacs, estanys, pantans, etc És de carn molt estimada, encara que té una mica de gust de fang Habita gairebé a tot Europa, inclosos els Països Catalans, i a l’Àsia occidental
òxid de beril·li
Química
Pólvores o cristalls de molt bona conductivitat tèrmica i notable resistivitat elèctrica, que es fonen entorn de 2 530°C.
Serveix com a ultrarefractari en gresols, tubs, àleps de turbina de gas, etc És molt emprat en plantes nuclears en lloc de berilli metàllic, més car i més fàcilment fusible A partir de l’òxid de berilli són obtinguts la majoria dels altres composts de berilli
cova de Mas d’Azil
Galeria subterrània natural molt extensa, situada a la vora del poble de Mas d’Azil (País de Foix, Occitània).
Conté diverses coves i subgaleries on han estat trobats vestigis prehistòrics des del Mosterià, gravats, pintures rupestres i, sobretot, les indústries que, pel nom de la cova, han estat batejades amb el nom d' Azilià de l’Epipaleolític Ha estat convertida en un centre turístic de prehistòria, molt visitat
cimera
cimera dita de Jaume I
© Fototeca.cat
Heràldica
Història
Militar
Guarniment que s’acoblava a l’elm i que consistia en figures molt vistoses.
Era fet de material molt lleuger, com el cartó o el pergamí, per tal de no carregar amb un nou pes l’arnès del cavaller Sembla que fou portada pels cavallers per fer-se reconèixer en els combats de guerra o de torneig i, en aquest darrer cas, fou també un senyal de galanteria, per tal com era allusiva a l’amor per una dama Serví també de brisura per a distingir branques d’una família i com a símbol distintiu d’algun ofici o d’una dignitat Al seu origen la cimera fou diferent de les peces i les figures de l’escut, però més tard hom acostumà a portar alguna d’aquestes per cimera Un costum més…
perniciós | perniciosa
ètic | ètica
mulladiu
Lloc molt humit; aiguamoll.
fangar
Lloc de molt fang.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina