Resultats de la cerca

Vida i obra D’una família de músics que s’establí el 1829 a Barcelona, i anys després a Madrid, estudià magisteri Abandonà la carrera teatral i de llibretista dels primers anys, es relacionà amb el cercle literari de Víctor Balaguer collaborà a “El Genio” i a Pensil del bello sexo , 1845, i, més endavant, a “La Corona de Aragón” i se centrà en la poesia i en la novella de tipus fulletonesc, de temàtica patriòtica, religiosa i amorosa, que, dirigida a un públic femení, incorporava la defensa dels drets de la dona El heroísmo de la amistad, o Los condes de Rocabertí 1842, Un…

El 1867 arribà a l’Uruguai i s’establí a Montevideo S’integrà al grup d’educadors del moviment renovador de l’escola uruguaiana, que animà i dirigí Pedro Varela Ensenyà al Collegi Universitari de Montevideo i fou director de les escoles d’experimentació de tercer grau i formador de molts mestres de l’època El 1882, durant la dictadura de Máximo Santos, se separà de l’escola pública per desavinences amb les autoritats dirigents Exercí el magisteri en institucions privades, d’entre les quals cal esmentar la direcció del Liceo Montevideano Fou director del Collegi San Francisco 1888…

De família humil, fou ordenat de sacerdot 1858 i exercí els oficis de vicari i rector Designat bisbe de Màntua 1884, patriarca de Venècia i cardenal 1894, fou elegit papa després que Àustria posà el veto al cardenal Rampolla, considerat francòfil Tingué com a secretari d’Estat Rafael Merry del Val Dedicà preferentment els seus esforços a l’interior de l’Església decrets sobre la música sagrada 1903, sobre la comunió freqüent 1905 i la dels nens 1910, reforma dels llibres litúrgics 1911, reorganització de la cúria 1908, creació de l' Acta Sanctae Sedis , òrgan oficial de la Santa Seu 1909, i…

Es llicencià en magisteri i també en història a Barcelona Membre del Partido Comunista de España  1972, alcalde de Còrdova 1979-86 i secretari general del PCE de 1989 a 1998, del 1986 al 1999 encapçalà la coalició Izquierda Unida Fou també candidat a la presidència de la Junta de Andalucía el 1984 i per IU el 1982 Durant el seu lideratge es mostrà proper a l’ortodòxia comunista i molt belligerant contra el PSOE, i s’oposà al Tractat de Maastricht Aquest discurs li reportà enfrontaments a l’interior de la formació que liderava, els més greus dels quals foren 1997, l’expulsió dels…

Format a les universitats de Bonn i de Berlín, prengué part en la guerra Francoprussiana 1870 i viatjà per Itàlia i Grècia Casat amb la filla de Theodor Mommsen, ensenyà a Berlín, Greifswald, Göttingen i finalment Berlín, on obtingué la càtedra de grec 1897 Des del seu magisteri universitari i en els seus escrits es revelà com el mestre indiscutible de la filologia clàssica Publicà treballs sobre la tragèdia Griechische Tragödien übersetzt , 1899 Aischylos Tragoediae , 1914, la història de la filologia Geschichte der Philologie , 1921, la mètrica grega Griechische Verskunst,…

Rebé la seva primera formació musical a l’escolania de la catedral de Barcelona, on devia tenir com a mestre Francesc Queralt, i com a companys J Rosés, R Aleix i, possiblement, Mateu Ferrer, R Vilanova, R Carnicer i B Saldoni El 1829 guanyà la plaça de mestre de capella a Tortosa A causa dels aldarulls polítics de les guerres carlines, abandonà el magisteri, que no pogué reprendre fins el 1841, i que des de llavors exercí fins a la mort Entre els seus deixebles a Tortosa hi havia S Gabaldà, D Gabaldà, A Pitarch i Felip Pedrell , el qual servà sempre una especial veneració pels…

Vida i obra Ingressà a l’orde dominicà a València fou professor de teologia als convents de Balaguer 1368, Lleida i València Perfeccionà els estudis a Oxford i a París vers el 1375 Després d’haver exercit el lectorat a la seu valenciana 1381-84, tornà a París per explicar les Sentències de Pere Llombard i obtingué el magisteri el 1387 Per les seves opinions sobre la Immaculada Concepció els teòlegs parisencs, encapçalats per Jean Gerson, iniciaren un procés contra ell Joan I de Catalunya-Aragó el protegí, malgrat les reclamacions del papa, i el 1396 la qüestió encara era en…

Estudià magisteri a la Normal de Girona, es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat Barcelona 1967 i el 1975 es doctorà en pedagogia a la mateixa universitat amb la tesi Anàlisi i sistemes en organització escolar Exercí la docència a l’Escola Sant Gregori amb Jordi Galí i fundà i dirigí l’Escola Gregal, un centre cooperatiu de Sant Adrià de Besòs, i el 1968 promogué i organitzà la filial de l’Institut Joan d’Àustria a Barcelona Des del 1967 fou professor de Pedagogia a la Universitat de Barcelona, durant tres dècades fins a la seva jubilació i també fou el primer cap d…

Malgrat ésser creat el 1909, de fet no adquirí una certa força fins el 1931 Després del juliol del 1936, intentà de definir l’actuació dels mestres davant la revolució Absorbí d’altres associacions de mestres el 1934 tenia 6 000 membres, i el 1937, 30 000 S'organitzà en seccions, la més important de les quals fou el Sindicat de Mestres Nacionals A Catalunya hom creà un comitè regional Federació Catalana de Treballadors de l’Ensenyament, FCTE, organitzat a la fi del 1937 La influència del PSUC es reflectí en la política de mobilització creació del batalló Félix Bárcena i Ajut de Cultura al…

Germana del polític Enric Adroher i Pascual, estudià a l' Escola Normal de la Generalitat de Catalunya de Girona, on completà el 1934 la carrera de magisteri Militant de la Federació Espanyola de Treballadors d’Ensenyament FETE, l’any 1935 participà en la fundació del Partit Obrer d’Unificació Marxista , del secretariat femení del qual formà part De l’octubre de 1936 al febrer de 1937 fou regidora municipal de Cultura i Propaganda de l’Ajuntament de Girona Fou la primera dona amb un càrrec en aquesta entitat, des del qual lluità contra l’analfabetisme i impulsà la millora de les condicions…