Resultats de la cerca

Neix al massís de Jahorina i, passat Sarajevo, pren la direcció sud-est - nord-oest i es dirigeix, més enllà de Zenica, vers el nord Té un règim pluvionival, amb un màxim a la primavera

Neix al massís d’Etiòpia al nord del llac Tana, penetra cap al Sudan i desguassa a la ciutat d’'Aṭbara Al temps de les pluges juny-agost és navegable És regulat per diverses rescloses

Neix al massís de les Gavarres, dins el terme de Llagostera, i després de drenar els termes de Cassà de la Selva i de Sant Andreu Salou desemboca al seu collector, dins el de Campllong

Partint del massís de Motomet 691 m alt al pic Berlès, el migdia constituí el límit entre la Fenolleda i el Perapertusès coll de Sant Lluís, 687 m pic de Bugarac, 1 231 m, el més alt de les Corberes el roc Serret, a l’est de les gorges de Galamús, 969 m la muntanya de Tauch, 942 m A llevant, el muntanyam perd altura ràpidament i baixa en graderia de la muntanya de Perillós 708 m cap als estanys litorals estany de Salses Al nord, les Corberes perden l’aspecte de serralada i esdevenen un conjunt intricat de plecs esventrats per l’erosió, que hi ha obert depressions argiloses o margoses,…

Situada al Massís Central, és formada per altiplans cristallins i és drenada pel Cher i el seu afluent, el Tardes El principal recurs econòmic és la ramaderia bovins Les ciutats més importants són Evaus, Montluçon i Gueret

Situada als contraforts del massís de la Maladeta, és un centre balneari conegut des dels temps romans per les seves aigües sulfuroses Actualment constitueix, juntament amb l’estació de Superbanheras, un important centre d’esports d’hivern

Neix al massís de Somosierra, a uns 2 000 m alt i travessa la província de Guadalajara i la comunitat autònoma de Madrid Els seus afluents principals són el Lozoya, el Tajuña, l’Henares i el Manzanares

Forma part del massís Armoricà, i és l’àrea de més altitud de Normandia 417 m a Butte Chaumont i les Avaloirs El principal recurs econòmic és el pasturatge i, a Granville, la pesca i el turisme

El barranc de La Hoz, subsidiari de la vall del riu Reatillo Ernest Costa Les serres de Xiva i Utiel 19, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Les serres de Xiva i Utiel ocupen una extensió aproximada de 600 km 2 , se situen immediatament al sud de la vora dreta del Túria, i comprenen terrenys dels termes de Benagéber, Sinarcas, Utiel, Requena, Setaigües, Xiva, Gestalgar, Xulella, Xera i Sot de Xera Es tracta d’un massís calcari, geològicament complex, dominat pels materials del Juràssic i el Cretaci, on no manquen extensions significatives del Neogen, del…

La declaració de parc natural correspon a alguna autoritat competent la qual vetlla per assegurar la permanència d’aquests valors d’una manera compatible amb l’aprofitament ordenat dels recursos del parc i l’activitat dels seus habitants En molt diverses variants, segons les legislacions de cada país, és la figura més freqüent de protecció de la natura als països amb una llarga història d’ocupació humana intensiva Als Països Catalans el primer parc natural fou el del Montseny, establert el 1928 encara que no tingué reglamentació fins el 1977, avui gestionat per les diputacions provincials de…