Resultats de la cerca
Es mostren 3301 resultats
elasticitat
Ecologia
Capacitat d’un ecosistema per a retornar a l’estat estacionari del cicle ecològic.
L’elasticitat d’un ecosistema depèn de les propietats del sòl Els ecosistemes es troben en un estat estacionari si la taxa de fotosíntesi i formació de matèria orgànica és equilibrada per la taxa de mineralització de la matèria orgànica Un desajustament del cicle ecològic genera una pertorbació Un ecosistema és elàstic si es recupera fàcilment de les pertorbacions
grau d’abstracció
Filosofia
Cadascun dels graus que qualifiquen el nivell d’abstracció assolida en el procés cognoscitiu.
La filosofia escolàstica en distinguí tres el primer, propi de la física, fa abstracció de les particularitats individuals i contingents dels objectes el segon, propi de la matemàtica, fa abstracció de la matèria sensible i concep els objectes en tant que quantitat, nombre o extensió i el tercer, propi de la metafísica, fa abstracció de tota matèria i concep els objectes purament immaterials
productivitat
Ecologia
Producció de biomassa d’un organisme, d’una població o d’una comunitat, per unitat de temps.
Pot referir-se a l’increment de biomassa a un cert nivell tròfic per unitat de temps, o bé a la biomassa total existent en una determinada àrea Hom pot mesurar la productivitat en unitats d’energia per exemple, quilocaloria/hectàrea/any o en pes o en volum de matèria orgànica sintetitzada com grams de matèria orgànica, de carboni, etc, assimilats per unitat de superfície i temps
potència
Filosofia
Capacitat que un ésser té per a passar d’un estat a un altre, per a canviar, per a esdevenir quelcom de nou; es contraposa a acte
.
Pel fet que Aristòtil el primer a oferir un concepte i un estudi acurats de la potència apliqués també la idea als éssers que no són en moviment, hom ha pogut intentar d’identificar potència amb matèria i acte amb forma i, així, la matèria primera ha estat també anomenada potència pura tanmateix potència i acte comporten un caràcter dinàmic, mentre que matèria i forma expressen més aviat l’aspecte estàtic del real Per a l’escolàstica hi ha dos tipus de potència la potència lògica , o potència objectiva , que correspon a la simple no-repugnància d’una…
sistema
Química
Part de l’univers, delimitada per unes parets, reals o imaginàries, que gaudeix de certes propietats, que hom aïlla, artificialment, per sotmetre-la a estudi.
Des del punt de vista del nombre de components, els sistemes poden ésser classificats en unitaris, binaris, ternaris, etc, i, d’acord amb el nombre de llurs fases, en homogenis i heterogenis El nombre de components i fases d’un sistema és relacionat per la regla de les fases fase 3 D’acord amb les propietats de les parets, els sistemes poden ésser classificats en sistema tancat , quan no pot bescanviar matèria amb l’exterior però sí energia sistema obert , quan pot bescanviar amb l’exterior matèria i energia sistema de parets fixes , quan no pot sofrir variació de…
diòxid de carboni
Química
Gas incolor d’olor picant i gust àcid, bastant soluble en aigua, producte de la combustió del carbó i de la matèria orgànica en excés d’oxigen.
És anomenat també anhídric carbònic o gas carbònic , i la seva fórmula química és CO 2 És present en la natura com a component menor de l’atmosfera, en la proporció del 0,03% en volum, la qual proporció es mantenia sensiblement constant malgrat el cicle de transformacions a les quals és sotmès, com la fotosíntesi i la respiració però que des del 1750, ha augmentat la seva concentració a l’atmosfera en un 31% degut a que és un dels gasos d’efecte hivernacle També és present en gasos volcànics, en mescles gasoses de mines d’hulla o de grutes i dissolt a pressió en nombroses aigües minerals, de…
taxa legal d’humitat
Indústria tèxtil
Percentatge d’humitat d’una matèria tèxtil (referit a la matèria absolutament seca) que hom admet legalment en les transaccions comercials.
Sol coincidir amb la represa o taxa natural d’humitat i és anomenada també taxa convencional d’humitat Taxes legals d'humitat % cotó 8,5 lli 12 jute 17 llana rentada 17 llana semirentada 18 llana pentinada sense oli 18,25 llana pentinada amb oli 19 llana regenerada 17 teixits de llana sense aprest 13 seda natural 11 raió viscosa 13 raió triacetat 7 niló 6 i 6,6 continu 5,75 niló 6 i 6,6 tallat 6,25 poliester continu 3 poliester tallat 1,5 polietilè 1,5 polipropilè 2 poliuretà continu 3 poliuretà tallat 3,5
trencament de simetria
Física
Fenomen pel qual fluctuacions infinitesimals d’un sistema proper a un punt crític en determinen l’evolució en travessar una transició de fase; típicament, la transició ocorre entre un estat desordenat, o amb certa simetria (per exemple, rotacional), a un sistema més ordenat o amb menys simetria.
Un exemple en matèria condensada és el trencament de simetria que es dóna quan un material ferromagnètic és refredat per sota de la temperatura de Curie, moment en què el material adquireix una magnetització en una direcció espacial particular Arguments similars s’apliquen en altres casos, com ara en cosmologia, per a explicar l’abundància actual de matèria respecte de l’antimatèria Pels treballs en aquest darrer camp, YNambu rebé el premi Nobel de física 2008
Agència de l’Habitatge de Catalunya
Dret
Entitat amb personalitat jurídica pròpia de la Generalitat de Catalunya que té per objectiu executar i gestionar les polítiques d’habitatge de la seva competència, especialment les actuacions en relació al creixement de la població.
Creada per la Llei 13/2009, de 22 de juliol, té per funció gestionar, executar, coordinar i difondre els ajuts destinats a la promoció, foment i compra d’habitatge, així com l’administració i la gestió del parc d’habitatges de la Generalitat, les promocions d’habitatge de protecció oficial en règim de lloguer i la posada a disposició del mercat dels habitatges privats que tinguin com a destí lloguer social, entre d’altres També actua amb funcions d’inspecció i sanció en matèria d’habitatge, en el control de l’atorgament de les cèdules d’habitabilitat i en el control del…
bifurcació semàntica
Lingüística i sociolingüística
El fet que, per evolució històrica, una forma adquireixi dos o més sentits diferents.
Generalment els sentits són relacionats, si més no per oposició, com a lluitar amb ells “a favor d’ells”, “contra ells” Però la distància pot ésser tan gran com en el mot francès voler “volar” i “robar”, o tan imprecisa com en el sufix de femení català, que al costat de la referència al sexe té un valor vagament augmentatiu en parelles com cistell / cistella o pla / plana, i encara d’altres més difícils de definir soc / soca matèria morta a matèria viva
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina