Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de Kyoto i ha treballat a les universitats de Kyoto y Nagoya Especialitzat en química orgànica, començà a estudiar els mecanismes involucrats en la quiralitat de reaccions asimètriques de complexos organometàllics, desenvolupà processos de síntesi per la hidrogenació asimètrica selectiva de diferents tipus de molècules i aconseguí la síntesi asimètrica d’aminoàcids a partir de fosfines, fent servir catalitzadors de ruteni Rebé el premi Nobel de química el 2001, juntament amb WSKnowles i KBSharpless

Estudià a la Universitat de Londres, d’on fou també professor en 1945-59 i en 1970-78 Fou el pioner en l’estudi de la rotació molecular i l’estructura de molècules orgàniques complexes El 1969 compartí el premi Nobel de química amb O Hassel pels seus treballs, que ajudaren a establir l’anàlisi conformacional com una branca essencial de la química orgànica És autor d’un procediment que duu el seu nom per a sintetitzar aldosterona

Els raigs infraroigs, caracteritzats com a portadors de calor radiant, són emesos, amb més o menys intensitat, per qualsevol objecte a temperatura superior al zero absolut Aquesta propietat és aplicada sobretot a la fotografia per raigs infraroigs que permet de fotografiar objectes en absència total de llum i a sistemes de guia i detecció molt utilitzats en ginys militars Els raigs infraroigs són emprats sobretot per llur efectes calorífics, i també en teràpia física i en anàlisi de molècules

A l’atmosfera és el procés responsable de la difusió de la llum solar per les partícules aerosols o les gotes de núvol, que dóna un aspecte lletós o blanc al cel, fet que indica l’escassa dependència del procés amb la longitud d’ona de la llum, en contraposició amb la forta dependència en la difusió per les molècules que hi ha a l’aire, anomenada també difusió de Rayleigh, responsable del color blau del cel net

Consistent en l’aparició, en la llum dispersada per un fluid, d’unes freqüències ν 1 , ν 2 , una d’elles més gran i l’altra més petita que la de la radiació incident, amb una intensitat molt més petita que la de la llum dispersada de freqüència igual a la incident ν 0 La relació entre les freqüències és ν 1 , 2 = ν 0 ± ν´, on ν´ només depèn de les molècules del fluid responsable de la dispersió

Aquesta capa impedeix la incidència directa de les radiacions ultraviolades d’ona més curta que des del Sol arriben a la superfície terrestre, les quals, altrament, poden ser causants de greus danys en tota forma de vida L’ozonosfera es forma a l’estratosfera, entre els 15000 i els 55000 m d’altitud, quan la radiació ultraviolada del Sol parteix les molècules d’oxigen O 2 en dos àtoms reactius O+O, que s’uneixen de tres en tres per formar ozó Les molècules d’ozó són inestables i de vida molt curta, però la radiació ultraviolada en va generant contínuament Malgrat…

Aquesta hidrogenació no és destructiva, com les hidrogenacions de fraccions de petroli d’alt punt d’ebullició, en què les grans molècules d’hidrocarburs són sotmeses primerament a un procés de trencament pirolític Amb aquest tractament, realitzat a temperatures baixes, hom aconsegueix que les olefines es transformin en parafines més estables bo i disminuint d’una forma considerable llur contingut de sofre i de nitrogen, i augmentant d’aquesta forma la susceptibilitat cap als antidetonants Aquest procés és catalitzat per òxids de cobalt i de molibdè

Cristallitza en el sistema cúbic, formant cristalls aïllats, reunits en drusa o en agregats compactes o terrosos d’exfoliació poc clara, i de color blanc, rosa o gris Té duresa 5,5 i pes específic 2,24 La seva estructura presenta espais buits relativament grans, que són ocupats per molècules d’aigua d’aquí que sigui rarament pur Sota l’acció de l’àcid clorhídric pren consistència de gel Es presenta en les cavitats dels basalts com a producte de transformació de la nefelina i la leucita

Quantitativament solen tenir molta importància les reserves lipídiques en el teixit adipós dels animals i en les llavors de les plantes El glicogen i el midó són dos polisacàrids insolubles que són emmagatzemats respectivament per animals i fongs i plantes en cas de fretura s’hidrolitzen i produeixen molècules de glucosa Atès que els animals degraden els aminoàcids, malgrat que en rebin un aportament per damunt de les necessitats de l’individu, no acumulen reserves proteiques Les reserves són proporcionalment més abundants en llavors i ous que no pas en les formes adultes

El transport d’electrons des del NADH fins a l’oxigen molecular va acompanyat d’una forta disminució, fraccionada, d’energia lliure ΔG°'= —52,7 kcal Tres dels passos d’aquest procés produeixen una disminució d’energia lliure suficient per a la fosforilació de l’ADP, de manera que són sintetitzades tres molècules d’ATP 3 ATP + 3 fosfat →3 ATP + 3H 2 O ΔG°’ = 3 x 7,3 = 21,9 kcal Un 40% de l’energia lliure de l’oxidació del NADH és emmagatzemat, com a energia química, en forma d’ATP