Resultats de la cerca

L’església parroquial Sant Pere era un antic monestir de Sant Pere de Tercui , fundat el 1061 per monjos de Sant Pere de Rodes el lloc passà a dependre de Lavaix Els rectors duien encara al segle XIX el títol de pabordes, títol que dugué el superior de la comunitat almenys des de mitjan segle XIII En un cim d’un turó als afores del poble, hi ha les ruïnes de l’església de Santa Maria

Des del s III fou província romana i comprenia tot l’Alt Egipte A la seva zona desèrtica florí, des del s III, la vida anacorètica amb figures tan destacades com sant Pau l’Ermità, sant Antoni, sant Pacomi i la seva germana Maria Esdevingué tan famosa la vida dels monjos que poblaven la Tebaida, que aquest nom s’ha convertit, en el llenguatge cristià, en sinònim dels llocs destinats al recés i a la contemplació

Existia ja el 874 com a cella amb monjos El 903 era ja un monestir ben constituït, regit per l’abat Jeremies, amb els frares Galitó, Getafred i Toderic i alguns servents Mostrà una certa vitalitat fins als volts de l’any 920 rebé terres a Castelló, Eroles i Miravet, entre d’altres El 971 ja no tenia pràcticament comunitat, i no tardà a passar al domini d’Alaó, on s’han conservat els pocs documents que en parlen

Fou fundat el 1146, a Yerga, per Alfons VII de Castella-Lleó, amb monjos procedents de Scala Dei, a Banheras de Bigorra Gascunya, i fou traslladat a Fitero el 1152 Esdevingué abadia nullius , i fou abandonat el 1834, amb la desamortització L’edifici és d’un estil gòtic cistercenc, bé que fou retocat posteriorment Només en resten l’església, el claustre i la sala capitular És important el retaule major de l’església, obra de Roland de Mois 1550

El 1703 els monjos s’establiren al Peloponès, però el 1715 n'hagueren de fugir, davant la invasió turca, i s’establiren a l’illa de San Lazzaro, a Venècia, on encara subsisteix el monestir Aquest ha estat, des d’aleshores, un centre espiritual i cultural, on és estudiada i difosa la tradició literària, musical i religiosa del poble armeni El 1773 en sorgí una altra branca, que s’establí a Viena, i que manté les mateixes característiques

Eclesiàstic, fou un humanista culte Escriví comèdies L’Opera d’Aubais, Lo tresaur de Substancion i la novella Istòria de Joan-l’anpres , sobre la vida camperola en vers escriví L’Odissèa travestida i L’Eneïda de Cèlanòva, on transportà herois i fets èpics a un medi rural Lo Sèti de Cadarossa ‘El setge de Cadarossa’, poema heroicocòmic, és una sàtira rabelaisiana del clergat i dels monjos La seva obra francesa és abundant i en una gran part inèdita

S'ha conservat en dues versions anomenades Regulae fusius tractatae i Regulae brevius tractatae Se centra en els consells evangèlics i fa que el monjo miri l’Escriptura com a única regla L’ascètica basiliana és influïda pel dualisme platònic La vida del monestir es basa en la pregària comuna i en el treball menestral i intellectual L’acció apostòlica dels monjos es projecta cap a la beneficència i l’ensenyament No hi ha institucionalitzada cap estructuració superior

És el primer bisbe d’aquesta diòcesi del període de la dominació franca documentat amb certesa Ocupava la seu episcopal el 858, quan passaren per Barcelona els monjos Usuard i Odilard de Saint-Germain-des-Prés, els quals ajudà a reprendre el viatge cap a Còrdova, a fi de recollir-hi les relíquies dels màrtirs Jordi, Aureli i Natàlia Instituí canongies per a fomentar la vida comunitària i semiclaustral del clericat El 860 assistí al concili de Tuzey França

Fill de pare italià i mare castellana El 1627 vestí l’hàbit benedictí a Montserrat, d’on fou expulsat el 1641, com els altres monjos castellans, per ordre de la Generalitat de Catalunya Entre el 1637 i el 1641 havia treballat en la decoració de la capella de Sant Bernat de Montserrat, avui perduda Del 1653 són els retaules de San Millán de la Cogolla, i els de la catedral i Museu Provincial de Burgos foren fets entre el 1656 i el 1659 La temàtica de la seva pintura és quasi exclusivament religiosa, en la qual predominen les escenes de la vida de sant Benet La part més important…

L’himne cinquè del Peristephanon de Prudenci, i sobretot una Passió tardana, donen alguns trets de la seva vida, barrejats amb molta fantasia A l’indret del martiri, localitzat al barri de la Roqueta de la ciutat de València, li fou erigida una basílica Sant Vicent de la Roqueta , que fou renovada pel bisbe Justinià ~531-546 El seu culte esdevingué molt popular a tota l’església visigòtica i mossàrab, al nord de l’Àfrica i a les Gàllies Rebé un notable impuls a l’època de la conquesta cristiana, sobretot quan el seu cos fou traslladat al monestir de Castres Llenguadoc Una relació coetània…