Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Té com a objectiu descriure de manera objectiva, ordenada i sistematitzada els grans corrents polítics de caràcter catalanista i nacionalista que es produïren al Principat, el País Valencià, les Illes i el Rosselló –amb l’objectiu de recuperar els fets diferencials del poble català, anorreats després de les desfetes del 1707 i el 1714– a partir de la dècada del 1830 de la mà del moviment romàntic i de les idees liberals europees Aquesta temàtica ja l’havia tractada en obres anteriors, com ara el capítol sobre Catalunyade la tercera sèrie del llibre Història dels…

Ja en el primer exemplar s’exposà el seu ideari centrat en la unitat nacional catalana «Catalunya, València i Balears són tres països i una sola nació», la idea confederal ja fos occitana, hispànica, romànica o europea, la creació d’un exèrcit propi que havia de lluitar, com a tal, en les files aliades, la igualtat social i econòmica dels ciutadans basada en una superació de les divisions de classe a partir d’una unitat nacional interior, l’antiintellectualisme veia l’intellectualisme com el principal defecte del moviment catalanista de preguerra i l’adveniment d’un esperit nou «…

Desenvolupament enciclopèdic Fou impresa a Barcelona el 1779, en dos volums, i completada amb dos volums més de Suplemento el 1792, sota els auspicis de la Junta de Comerç i de l’Ajuntament de Barcelona Obra pionera de la historiografia econòmica europea, és bàsica per a la història política, naval, econòmica i institucional de Catalunya fins al final del s XVII, per la seva moderna metodologia i el seu aparell crític i documental Significa la culminació d’un esforç historiogràfic collectiu al voltant de la Junta de Comerç, amb la collaboració especial de Jaume Caresmar L’obra canvia…

De família de rabins, el 1935 es traslladà a Paris, on cursà dret i estudis rabínics Actiu en la Resistència durant la Segona Guerra Mundial, després de la qual fou advocat i jutge al tribunal d’apellació d’Alger 1945 - 1947, l’any 1948 obtingué el doctorat en dret internacional a la Universitat de Paris L’any 1958 s’installà a Jerusalem i esdevingué un actiu propagador de la causa sionista Fou conseller del president  David Ben Gurion , 1959-1963 per a la integració dels jueus procedents dels països islàmics i per a les relacions entre les diverses comunitats de l’estat d’Israel, i fou un …

Llicenciat en ciències econòmiques i en dret per la Universitat de Barcelona, l’any 1974 hi obtingué el doctorat en ciències polítiques, econòmiques i comercials amb la tesi El concepte de cultura política Cursà també un màster de ciència política per la New School for Social Research de Nova York Professor titular de ciència política i l’administració, exercí la docència des del 1970 a la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, The American College i The New School for Social Research Membre de l’Assemblea d’Intellectuals i de l’…

Llicenciat en història moderna i contemporània 1979 i doctor en història 1990 per la Universitat Autònoma de Barcelona, és catedràtic d’història moderna de la Universitat Pompeu Fabra, dins de la qual ha estat director de l’Institut Universitari d’Història Vicens Vives 2007-13 Els seus estudis se centren en la política i la societat a la Catalunya del segle XVIII i, molt especialment, en la Guerra de Successió  a Catalunya i a l’Estat espanyol Ha publicat, entre altres treballs, Els catalans i Felip V 1993, Premi Internacional Jaume Vicens Vives de Ciències Socials, Escrits polítics del segle…

Fill d’un oficial espanyol, estudià a Buenos Aires i a Espanya Combaté al nord d’Àfrica 1791, a Portugal 1802 i contra les tropes napoleòniques 1808-11 Tinent coronel, fou influït a Cadis per les idees liberals i independentistes americanes Havent tornat a Buenos Aires 1812, el 1813 substituí Manuel Belgrano en el comandament de l’exèrcit al N del país Governador de Cuyo 1814, acollí els patriotes xilens vençuts a Rancagua i pressionà el Congrés de Tucumán a fi que declarés la independència Juan Martín de Pueyrredón, dictador suprem de Buenos Aires, li féu costat i el 1817 rebé ordre d’…

Partidari del poder sobirà de la nació , pretengué la configuració d’una monarquia constitucional constitució de juny del 1837 i una certa modernització econòmica del país especialment a través de la desamortització , que permetés efectivament d’acabar amb la guerra civil i amb la situació de contínua bancarrota financera de l’estat Tanmateix, la seva base social heterogènia i la manca tant d’una organització interna com d’un programa clar afavoriren un quasi constant allunyament del poder i, més en especial, l’escissió de l’ala esquerrana Partit Democràtic Hagué de recórrer a…

Vida i obra Llicenciat en filologia romànica a la Universitat de Barcelona 1967, fou professor a l’Escola d’Estudis Hispànics de la Universitat de Liverpool 1972-2008 Deixeble de Joaquim Molas , erudit, assagista brillant i agosarat, cerca una alternativa per a la història literària sovint a través de la interpretació ideològica, influït per Gramsci Collaborador en revistes i en la premsa diària Serra d’Or , Avui , El País , L’Avenç , Els Marges,  Poemes , ha publicat antologies de poesia catalana medieval Ideari d’Anselm Turmeda, Poesia catalana del segle XV i Poesia catalana medieval , de…