Resultats de la cerca
Es mostren 281 resultats
Tritó palmat
Morfologia El tritó palmat Triturus helveticus és un animal menut, de color clar, amb una llista ocular negra El mascle, en primer terme a la fotografia, té la cua acabada en un filament prim i el peu proveït d’una membrana interdigital negra, almenys durant el període reproductor, en què també presenta la cresta dorsicaudal ben desenvolupada Jordi Berthold És un tritó de cos relativament rodanxó, però menut El mascle arriba a fer fins 7,5 cm de llargada total, i la femella arriba als 9,2 cm El cap és més llarg que ample i el musell és bastant arrodonit, amb porus i tres solcs a la part…
Les tricolomatàcies
La família de les tricolomatàcies inclou alguns dels bolets més populars com a comestibles Són bolets principalment saprofítics, amb la superfície del barret sovint fibrosa, les làmines adnades o sinuades i bona continuïtat entre el peu i el barret peu no separable Les fotografies mostren dos representants del gènere Tricholoma A l’esquerra, el groguet pudent T sulphureum , tot ell de color groc i amb una característica pudor de gas ciutat noteu la separació entre les làmines i el peu, al carpófor seccionat A la dreta, el conegut fredolió Tricholoma terreum , un bolet de barret gris,…
serpentària
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les aràcies, de fins a 100 cm d’alçària, tuberosa, fètida, d’escapus serpentí, de fulles pedatisectes i d’inflorescència en espàdix, amb l’espata lívida i l’eix d’un purpuri negrós.
El tubercle té virtuts expectorants, purgants i resolutives No es fa als Països Catalans, però hi havia estat conreada com a planta medicinal
fava de Calabar
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia voluble, de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliolades, de flors purpúries en raïms axil·lars i de llegums corbats de 12 a 20 cm, amb dues o tres llavors, amb un solc negrós a la part dorsal.
De les llavors, molt metzinoses, són extrets diversos alcaloides, entre els quals la fisostigmina
guatlla maresa
Guatlla maresa
Paul Cools iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids, de 33 cm de llargada, amb el plomatge d’un falb negrós a les parts superiors, grisenc al cap i al pit, i llistat de castany a les parts inferiors.
Habita a l’Àsia i a Europa, fins als Pirineus, i hiverna a l’Àfrica És migratori als Països Catalans
almiquí
Almiquí
(CC0)
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels insectívors semblant a una rata grossa, llarg d’uns 60 cm, i de pelatge abundant i negrós, groc al cap; té el musell prolongat en una trompa i les ungles anteriors llargues, per a cavar.
Viu als boscs de l’illa de Cuba
Les heterobasidiomicètides gelatinoses o fragmobasidiomicètides
Les septobasidials Les septobasidials s’han adaptat a captar saba dels arbres i arbusts vius utilitzant com a intermediaris un grup d’hemípters còccids o cotxinilles, representats en groc en el dibuix, els quals recobreixen i parasiten El dibuix representa el cas de Septobasidium A Secció d’una part d’una colònia de Septobasidium sobre l’escorça d’un arbust viu Al centre, recobert pel fong, hi ha un còccid parasitat 1 , que té clavat el seu estilet 1a fins als teixits del floema de l’arbust Les hifes del fong penetren el còccid A" La superfície del fong és fèrtil A’ Hi veiem un còccid…
escarabat de nit
Entomologia
Escarabat de la família dels escarabeids, d’uns 2-3 cm de llargària, amb color de fons bru negrós i bru vermell amb una fina pubescència blanca que cobreix totes les parts superiors; els mascles tenen les antenes dilatades a l’extrem.
Viu en els indrets arenosos, rics en vegetació arbòria, sobretot pins, i és bastant comú als Països Catalans
savina turífera
Botànica
Arbre de la família de les cupressàcies, de fins a 20 cm d’alçària, però sovint més baix, dioic, de capçada piramidal, de fulles esquamiformes decussades, verdes tot l’any, i de gàlbuls globosos, de color blau negrós i recoberts de pruïna.
La seva àrea de distribució abasta zones de la península Ibèrica, dels Alps occidentals i de l’Atles Als Països Catalans, només es troba a l’Alcalatén i al Racó
Ferreret
Morfologia El ferreret Alytes muletensis és un notabilíssim endemisme balear que persisteix en una població reduïda i en un biòtop rocós molt específic, que l’ha forçat a uns costums grimpadors força diferents dels d’altres espècies del mateix gènere Jordi Muntaner El ferreret, espècie pròxima al tòtil, és un gripau petit —fa de 30 a 35 mm de longitud—, de cap gros, arrodonit, més llarg que ample i quasi més ample que el tronc, coll indistint, tronc deprimit i membres relativament llargs Al cap, els orificis nasals són apropats i súpers, i hi ha un plec cutani al davant Els ulls són…