Resultats de la cerca

Iniciat en el teatre independent dels anys setanta, ha esdevingut un dels intèrprets de major autoritat escènica en l’actual panorama teatral català, reconegut amb el premi de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya del 1992 per El Temps i els Conway , de JB Priestley, i el de la Crítica de Barcelona del 1998 per Paraules encadenades , de J Galceran Dels seus nombrosos treballs destaca la participació en muntatges com Romeu i Julieta 1984, de Shakespeare, dirigit per E Polls, La Ronda 1986, d’A Schnitzler, amb direcció de Mario Gas, La bona persona de Sezuan…

Format a la Royal Academy of Dramatic Art, destacà aviat en papers shakespearians i fou membre de la Royal Shakespeare Company Durant tota la seva vida professional combinà el cinema amb el teatre, i els anys 1972-75 fou director associat del Royal Court Theatre Actor ben representatiu del cinema anglès i considerat un dels millors deixebles de Laurence Olivier , debutà amb aquest en The Entertainer 1960, pellícula dirigida per Tony Richardson, a les ordres del qual protagonitzà Tom Jones el 1963, una de les interpretacions més destacades de la seva carrera, per la qual rebé la copa Volpi del…

A setze anys s’inicià en el clarinet, instrument que més tard canvià pel saxòfon tenor Estudià música a la Universitat de Nova York, cursos que compaginà amb la interpretació en una orquestra local Després de collaborar breument amb Horace Silver i Maynard Ferguson, entre el 1959, any que enregistrà Introducing Wayne Shorter , i el 1963 formà part de Jazz Messengers Durant els sis anys següents treballà al costat de Miles Davis  entre el 1964 i el 1970 Aquests anys enregistrà com a líder alguns àlbums per al segell Blue Note, que han esdevingut clàssics d’un estil de transició entre el hard-…

La seva mare morí assassinada el 1958 Tingué una infantesa i una joventut molt conflictives, anys durant els quals actuà com un delinqüent habitual i fou empresonat diverses vegades per robatori Alcòholic, al final dels anys setanta passà una llarga temporada hospitalitzat per pneumònia i posteriorment abandonà aquest estil de vida i es reclogué a escriure mentre es mantenia amb una feina de cadi de golf Des del 1980, en què publicà Brown's Requiem , ha escrit una sèrie de novelles que l’han situat com un dels autors cabdals del gènere negre Amb un estil telegràfic característic, són…

És una de les grans figures sortides de l’ Actor’s Studio S’inicià com a actor teatral a Broadway, i debutà amb el cinema amb The Strange One 1957, de Jack Garfein, Anatomy of a Murder 1959, d’Otto Preminger, al qual seguí, sota el mateix director, Anatomy of a Murder  1959, pellícules que li donaren un renom notable Després de participar en algunes produccions italianes Risate di gioia , 1960, de Mario Monicelli i algunes de Hollywood sense gaire ressò, als anys seixanta es dedicà sobretot als telefilms  Tornà a actuar assíduament al cinema amb  The Bridge at Remagen 1969, de…

Es formà a la Rambert Ballet School de Londres i amb el mim Marcel Marceau a París El 1962 fundà la seva companyia, que es feu un nom amb espectacles anticonvencionals, fusió de mim, dansa, teatre i òpera, que incloïen tant produccions pròpies Turquoise Pantomime , Mr Punch’s Pantomime com versions de clàssics del teatre com ara Woyzeck , de Georg Büchner o Salome , d’Oscar Wilde La producció més representativa de la seva filosofia de les arts escèniques i la més famosa és, però, Flowers 1974, basada en la novella Nôtre Dame des Fleurs , de Jean Genet, una de les seves referències…

Vida Administratiu, s’impregnà del fet cinematogràfic amb les filmacions familiars i els reportatges que feu el seu pare Francesc Font i Contel, escultor i arqueòleg Després de la guerra civil començà a colleccionar tota mena de papers de cinema i a redactar a mà fitxes dels films que s’estrenaven a Barcelona Amplià aquest fitxer amb altres films que es produïen al món i que acabà anomenant FitxerFilm, amb unes 50 000 unitats A partir del 1945 inicià la tasca puntual de cronista i crític, en particular de l’amateurisme espanyol i català, i la divulgació erudita en publicacions com ara "Cámara…

La seva aportació al teatre contemporani es comparable a la d’Eliot i Joyce en poesia i novella Fill d’actors, menà una vida turbulenta que es reflectí en la seva obra Estudià un any a la Universitat de Princeton 1906 i féu diversos oficis, entre els quals el de mariner Casat el 1909, es divorcià el 1912 Casat dues vegades més, la tercera muller li sobrevisqué La tuberculosi li féu passar un any en un sanatori i “tornar a néixer”, segons expressió pròpia, i aquesta malaltia, en certa manera, decidí la seva carrera de dramaturg La primera obra, The Web 1913-14, féu possible el seu ingrés a la…

Graduat en anglès per la Universitat de Columbia 1960, treballà a l’Actor’s Studio com a tècnic de producció, on estrenà la seva primera obra,  This Side of the Door Posteriorment, amb una producció centrada a Broadway, satiritzà la rigidesa de costums i la intolerància, i es posicionà en contra de la guerra del Vietnam i a favor de la lluita pels drets civils El 1964,  And Things That Go Bump in the Night desencadenà una onada d’indignació per la visió sense eufemismes i l’acceptació de l’homosexualitat Les seves obres següents Next , 1967 Sweet Eros , 1968 Where Has Tommy…

Treballador en una fàbrica des dels catorze anys, el 1946 s’incorporà a la Royal Air Force, on treballà com a operador de ràdio Començà a escriure el 1949, en ser hospitalitzat durant més d’un any per haver contret tuberculosi En 1952-58 viatjà per Europa, i a Mallorca, Robert Ranke Graves l’encoratjà a publicar El 1958 publicà la seva primera novella, Saturday Night and Sunday Morning 1958, que reflectia el món de les classes treballadores i que el situà entre els primers narradors anglesos de la postguerra Fou portat al cinema per K Reisz el 1960 La narració que donava nom al seu segon…