Resultats de la cerca

La nit del 30 al 31 d’agost de 1823 sofrí l’anomenat assalt d’El Trocadero per part de les tropes franceses del duc d’Angulema els Cent Mil Fills de Sant Lluís, que ocuparen la ciutat de Cadis, últim reducte dels constitucionalistes, i hi restauraren el poder absolutista de Ferran VII

Els seus costums són semblants als dels còndors i els urubús s’alimenta principalment de carronya i també d’insectes i de petits i rèptils Desprèn una olor molt desagradable Freqüenta els poblats i a la nit es refugia als boscs Habita una gran part de l’Amèrica meridional, Mèxic i les Antilles

Té el pelatge abundant i espès, de color gris a l’hivern i més clar a l’estiu S'alimenta de petits mamífers que caça al capvespre o a la nit És característic el seu crit greu i llarg Habita exclusivament les praderies de la zona meridional de l’Amèrica del Nord

Destaquen, de la seva producció, les sèries Siollepsis —on la ciutat i la nit apareixen com a tema central—, Naus 1983-84 i Aquariana 1986-89 Treballa bàsicament amb el blanc i el negre, i utilitza sovint el viratge Ha realitzat nombroses exposicions a l’Estat espanyol i en moltes ciutats europees

Ha publicat els poemaris El risc de l’aigua i el silenci 1990 i No sé si imagino 1999 A la nit el bosc es belluga és poesia per a infants És autora del llibre de narracions Parèntesi 1986 Ha tingut cura de l’antologia Poemes de la vinya i el vi 2003

Miner, participà en les lluites sindicals i polítiques, com a treballador i més tard com a escriptor Bør Børson 1920, sobre la immigració camperola a la ciutat industrial, Den fjerde nattevakt ‘La quarta vigília’, 1923, Christianus Sextus 1927, testimoni de l’ambient miner al s XVIII, i Nattens brød ‘El pa de la nit’, 1940

Actiu entre el 740 i el 760, a l’època Tang, fou deixeble de Gen Lipen Decorà temples budistes i taoistes i féu pintures de cavalls, vigoroses i expressives Molt imitat, les obres conservades poden ésser dels seus seguidors, com passa amb Llum brillant de la nit coll Sir Percival i Lady David, Londres

Llicenciada per la Universitat Autònoma de Barcelona 1991, es doctorà el 1997 en filosofia per la Universitat de Stirling Escòcia Exerceix la docència a la Universitat Pompeu Fabra des del 1993, i com a professora titular del Departament de Comunicació des del 2003, d’on fou vicedegana en 2000-04 És també membre de la Junta d’Estudis de Periodisme d’aquesta universitat i fou membre de la Junta del Collegi de Periodistes de Catalunya nomenada el 2001 És autora de  diverses publicacions sobre mitjans de comunicació de massa en relació amb el concepte d’identitat collectiva i l’esfera pública S’…

Atenyen uns 7-9 cm de llargada, tenen la pell verrucosa i presenten un fort esperó a cadascun dels metatarsos de les potes posteriors De dia habiten colgats en sòls arenosos i fangosos i surten de nit per nodrir-se N'hi ha a Europa i Àsia Les espècies Pelobates fuscus i Pelobates cultripes són comunes als Països Catalans

Aquest instrument fou usat a partir del 1400 aC pels egipcis i, més tard, pels babilonis i pels xinesos, en substitució del gnòmon, especialment a la nit, quan aquest era inservible Després passà a Grècia i, des d’allà, a l’imperi Romà i a tot l’Occident, on fou usat amb algunes modificacions fins al segle XIII