Resultats de la cerca
Es mostren 1248 resultats
Guillem Tell
Folklore
Heroi llegendari de la independència helvètica, originari del cantó d’Uri.
Hom creu que era gendre de Walter Fürst, que el 1307, en unió amb els representants dels cantons de Schwyz i d’Unterwalden, jurà d’alliberar la pàtria de la dominació austríaca La llegenda diu que, havent-se negat a retre acatament al governador del cantó, Gessler, i a l’emperador, Tell fou sotmès a la prova d’haver de disparar una fletxa contra una poma posada al cap del seu fill Reeixí en l’empresa i aconseguí, finalment, de venjar l’afront donant mort al governador La llegenda d’aquest personatge constituí la base argumental de l’obra Wilhelm Tell 1804, de Schiller, i del llibret de l’…
Mavrokordatos
Llinatge principesc de grecs fanariotes, originari de l’illa de Quios.
L’estirp fou Nicolau Mavrokordatos , que visqué a la primera meitat del s XVI tanmateix, el qui acumulà la fortuna fou Alexandre Mavrokordatos , dit l' Hexaporita Constantinoble ~1640 — 1709, metge del soldà i gran dragoman del govern de la Sublim Porta Dos dels seus fills, Nicolau i Joan I , ocuparen el tron de Moldàvia i el de Valàquia durant els s XVII i XVIII Això féu que altres membres de la família es naturalitzessin en aquests principats i n'obtinguessin la corona — Alexandre I Mavrokordatos 1754-1819, gospodar de Moldàvia el 1875— Un altre familiar, Alexandre Mavrokordatos…
Martín de Tapia
Música
Teòric musical castellà, actiu durant la segona meitat del segle XVI.
Originari de la província de Sòria, es formà a la catedral d’El Burgo de Osma En aquesta ciutat publicà la seva contribució a la teoria musical de l’època, el tractat Vergel de música spiritual, speculativa y activa, del qual muchas diversas y suaves flores se pueden coger 1570 L’obra, que havia estat enllestida l’any 1559, aborda els temes habituals en la major part dels tractats ibèrics del cinc-cents el cant pla i la música mensural Moltes parts són plagis del llibre primer de la Declaración de instrumentos musicales 1555, de Juan Bermudo
messalianisme
Cristianisme
Moviment i doctrina pietistes cristians.
Originari de Mesopotàmia, es difongué vers mitjan s IV per Síria, l’Àsia Menor i Egipte Doctrinalment ensenyà que pel pecat d’Adam cada home duu un dimoni unit a l’ànima, el qual no és expulsat pel baptisme, sinó per la pregària contínua i la mortificació La importància que donà a la pregària féu que els seus seguidors fossin coneguts en el món grec com a euquites εὐχῖται, mot equivalent al siríac měṣallīn ‘els qui preguen’ Combatut per Amfiloqui d’Iconi, Flavià d’Antioquia i Epifani i condemnat pel concili d’Efes 431, el messalianisme subsistí fins al s VII
futbol australià
Altres esports de pilota o bola
Variant del futbol que enfronta dos equips de 18 jugadors.
És originari de Melbourne Austràlia, on és conegut amb el nom d’ Aussie Rules Football Té 150 anys d’història i actualment es practica als cinc continents L’objectiu del joc és marcar a la porteria contrària mitjançant un xut amb el peu Es pot jugar la pilota amb els peus i amb les mans i està permès placar a l’estil del rugbi, però no existeix el fora de joc A Catalunya, l’esport es començà a vertebrar a partir del 2005 a través de la Lliga de Futbol Australià de Catalunya, reconeguda internacionalment per l’Aussie Rules International
Nabonid
Història
Rei de Babilònia (556-539 aC) i darrer sobirà de la dinastia caldea.
S'enemistà amb el clergat de Marduk i amb una gran part dels seus súbdits en patrocinar el culte de Sin, déu de Harran, d’on Nabonid o Nabu-na'id era originari Incorporà a l’imperi una part d’Aràbia conquesta del Ḥiǧāz Per causes ignorades, nomenà el seu fill Baltasar governador de Babilònia i romangué deu anys a Taima Aràbia, quan el perill persa era ja evident El 539 aC Cir penetrà a Mesopotàmia i Nabonid tornà a Babilònia, però la desafecció dels seus súbdits féu caure la ciutat i el regne en poder del capitost persa
Seymour
Llinatge de la petita noblesa anglesa que fa remuntar la seva ascendència a un company del rei Guillem I el Conqueridor (segle XI).
Assolí importància política i social arran del casament de Joana Seymour amb el rei Enric VIII Joana era filla de sir John Seymour mort el 1536 —oficial a la casa reial, originari del Wiltshire i casat amb una descendent del rei Eduard III—, i els seus germans ocuparen aviat llocs clau en la política Edward Seymour , el germà gran, i Thomas Seymour mort el 1549, que fou creat baró Seymour of Sudeley 1547 i exercí el càrrec de lord alt almirall d’Anglaterra des del 1547 fins al 1549, que fou executat acusat d’alta traïció
Castell dels Horts (Serdinyà)
Art romànic
Aquest castell, totalment arruïnat, era al lloc dit Roc del Castell a 832 m d’altitud, 1 km al sud del poble, actualment despoblat, dels Horts vila Orto , 950, sobre el camí de Marinyans Sols es pot arribar al seu setial per un sender a partir de Marinyans La senyoria del terme dels Horts pertanyia al segle XIV al vescomte d’Évol Des del segle XIV el castell dels Horts fou reemplaçat per una força més pròxima al camí del Conflent, que era situada al lloc dit Roquensó etimològicament el topònim deriva de l’originari Roc d’en So , vescomte d’Évol
ambó
Art
Trona elevada, de pedra o de fusta, que hi ha als extrems del presbiteri d’algunes esglésies.
Sembla que és originari d’Orient Un dels més antics prové de Tessalònica segle V i es conserva a Istanbul L’ambó del bisbe Agnello 556-569, de Ravenna, segueix el model bizantí, el qual tingué una certa difusió a Itàlia Per llur importància litúrgica els ambons eren ricament ornamentats, sobretot amb temes zoomòrfics o lineals, i més rarament amb figures, i alguns exemplars eren de gran monumentalitat ambó de Sant Marc de Venècia, segle XI, inspirat en el de Santa Sofia de Constantinoble, amb dos pisos i cúpula A la basílica de Barcelona se'n conserva un del segle VI
vicecanceller
Història
Oficial reial que presidia el Consell d'Aragó, creat l’any 1494.
El primer que exercí el càrrec fou Alfons de la Cavalleria, vicecanceller d’Aragó des del 1479 i de Catalunya i de València des del 1484 El 1523 el càrrec es desglossà de nou en tres, un per a cada estat, però fou reunificat de nou des del 1529 amb el nomenament de Joan Sunyer En absència d’ell presidia el Consell el tresorer A partir del 1622 la presidència passà, durant alguns períodes 1622-46, 1677-90, 1692-1707, en govern, però no en propietat, a lletrats, i després a nobles, anomenats presidents El vicecanceller havia d’ésser originari de la corona catalanoaragonesa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina