Resultats de la cerca

Bisbe de Tívoli 1782 i d’Imola 1785 i cardenal 1786, fou elegit papa a Venècia gràcies en part als esforços del cardenal Antoni Despuig Acollí els desigs de Napoleó de signar un concordat 1801, de coronar-lo emperador 1804, però no, per contra, de prendre part en el blocatge antibritànic, actitud que provocà l’ocupació dels Estats Pontificis 1808, la supressió del poder temporal papal maig del 1808 i el propi exili a Savona i a Fontainebleau 1808-14, on l’emperador pogué arrencar-li un concordat que legalitzava el gallicanisme Recuperada la llibertat i els Estats Pontificis en…

Dominicà del grup reformador, fou creat cardenal 1557 Ajudaren en part a l’elecció papal els esforços de Lluís de Requesens, com a penyora de la reforma tridentina Volgué fer dels Estats Pontificis l’ideal d’un estat reformat Publicà el Catecisme romà 1566, el Breviari 1568 i el Missal 1570, d’acord amb els decrets tridentins formà una Comissió per a la revisió de la Vulgata 1569 Defensor de la llibertat eclesiàstica enfront de l’intervencionisme dels reis, s’enfrontà amb Felip II per la butlla In Coena Domini Patrocinà la formació de l’esquadra aliada contra els turcs Lepant,…

De difícil identificació, des del 1362 figura ja a la cancelleria de Pere III el Cerimoniós i des del 1374 consta com a secretari, càrrec en el qual, a la seva mort, succeí Bartomeu Sirvent Era nebot del canonista Bernat Miquel, advocat a la cúria papal d’Avinyó El 1382 consta com a auditor del consell reial De formació humanística, el 1380 redactà el preàmbul sallustià de la donació reial de llibres històrics a Poblet És considerat l’autor del famós elogi de l’ Acròpolis d’Atenes , primer elogi fet en temps moderns, que apareix en la carta adreçada al bisbe de Megara 11 de…

Als Països Catalans eren conegudes popularment amb el nom de monges de l’Ensenyança Aquest orde fou introduït a Barcelona el 1650, durant la guerra dels Segadors, gràcies a les gestions del jesuïta Guillem de Josa les religioses, procedents de la comunitat de Besiers, s’establiren definitivament, el 1655, a l’antic palau de l’arquebisbe de Tarragona a tocar del Castellnou de la muralla romana de Barcelona, amb l’autorització del lloctinent Pèire de Marca Enderrocada una part de l’antic convent en obrir el carrer de Ferran 1846, el 1885 passaren al carrer d’Aragó, a l’indret de l’antic…

El nom de basílica, amb vacillacions, fou aplicat encara durant l’edat mitjana a molts edificis de culte de planta ben diversa però fou substituït pels d’església i de catedral aquests per a les seus episcopals, mots que prevalen actualment Des de l’alta edat mitjana foren considerades basíliques majors les quatre principals de Roma Sant Pere del Vaticà, Sant Pau Extramurs, Santa Maria la Major i Sant Joan del Laterà les altres són anomenades menors Per concessió papal han obtingut posteriorment el títol honorífic de basíliques menors diverses esglésies del món cristià,…

Entrà a la Companyia el 1560 i passà a Lovaina, on fou ordenat sacerdot 1570 i exercí el magisteri en teologia Professor a Roma 1575-88, escriví en aquesta època les Disputationes et controversiae christianae fidei adversus temporis hereticos 3 volums, 1586-93 Fou successivament rector del collegi romà 1592, provincial de Nàpols 1592, teòleg papal 1597, cardenal 1599 i bisbe de Càpua 1602-05 Tornà a Roma, on intervingué per defensar la primacia pontifícia en les controvèrsies politicoreligioses amb Venècia 1606-07 i Anglaterra 1606-09 i en els judicis de Galilei, Bruno i…

El 1179 el prior d’Escornalbou va donar el lloc “desert” de Pradell a Pere de Déu perquè el repoblés L’església, doncs, s’havia de formar a partir d’aquesta data De tota manera, és possible que el 1194 encara no existís, ja que no figura a la butlla de Celestí III que només cita, dins la baronia d’Escornalbou, l’església de Colldejou, al Baix Camp El rector de Pradell apareix documentat per primera vegada en la dècima papal del 1279 L’església parroquial de Pradell, al final del segle XV, era de collació de l’arquebisbe de Tarragona Fou sufragània de la parròquia de Pradell l’església de la…

La vila de Bellmunt de Mesquí s’emplaça damunt un tossal de 661 m d’altitud, a l’interfluvi del riu de Mesquí i el barranc de les Escodines El lloc fou conquerit l’any 1157 pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, al mateix temps que la ciutat d’Alcanyís Formà part del senyoriu de Mont-roig, que el 1185 fou donat a l’arquebisbat de Tarragona Consta que l’any 1209 passà a l’orde de Calatrava La primera referència documental de l’església parroquial de Bellmunt es troba en una carta de poblament de l’any 1232, i també consta en les relacions d’esglésies i parròquies que satisferen la dècima…

Es tracta de la parròquia del poble de Garcia, indret d’origen sarraí documentat des de l’any 1153 En la dotalia de la catedral de Tortosa de l’any 1178, hom inclou el terme de Garcia dins les possessions del bisbat La parròquia de Garcia és documentada l’any 1279, en què el seu capellà pagà 60 sous de dècima papal L’any 1314 fou visitada pel bisbe Francesc de Paolac L’església romànica, que era a la part alta del poble, prop d’on hi havia el castell, ha desaparegut del tot, substituïda per una altra església, abandonada des de la Guerra Civil Espanyola És un edifici d’una sola…

La seva identitat és problemàtica Hi ha la possibilitat que aquest diminutiu de Jacques sigui un pseudònim de compositors diferents Alguns autors l’han identificat amb Jacotin le Bel, membre de la capella papal i de Sant Lluís dels Francesos entre el 1516 i el 1521, i de la capella reial francesa entre els anys 1532 i 1555 Si fos certa aquesta identitat, hauria nascut vers el 1490, possiblement a Anvers Les fonts de l’època atribueixen a Jacotin un bon nombre d’obres que podrien pertànyer a un mateix compositor Seria l’autor de música religiosa, especialment motets i quatre…