Resultats de la cerca

Els sincàrides constitueixen un petit grup de crustacis que, en molts aspectes, han estat considerats com a "fòssils vivents" Pel que sembla, es desenvoluparen a final del Paleozoic i arribaren a assolir una gran diversificació, de la qual són prova les nombroses restes fòssils que se’n troben en dipòsits sedimentaris del Carbonífer i el Permià De fet, se’n conegueren representants fòssils 50 anys abans de descobrir la primera espècie vivent, Anaspides tasmanie Actualment hi ha descrites al voltant de 115 espècies, que hom agrupa en uns 30 gèneres La majoria viuen a les aigües intersticials…

No tenen antenes ni ulls composts i les peces bucals són de tipus picador Al tòrax, sense ales, hi ha els tres parells de potes, i les anteriors, més grosses, són dirigides cap endavant com si fossin les antenes Poden tenir sistema traqueal, però alguns no presenten aparell respiratori diferenciat L’abdomen consta de dotze segments, els tres primers amb un parell de petits apèndixs ventrals i l’últim amb l’orifici genital Es troben, àmpliament distribuïts, en indrets humits i entre la fullaraca del terra

Els ases mossegaires són de tons rosats o verdosos, amb grans franges brunes de significat críptic Tenen un parell de tentacles entre el ulls Les aletes dorsal i anal són llargues i espinoses a la dorsal tenen un gran ocel de color fosc Les aletes pelvianes tenen una posició jugular Viuen en aigües profundes, sobre fons de roca o de fang Els mascles construeixen un niu i tenen cura de les postes Els ases mossegaires són freqüents a la Mediterrània i a l’Atlàntic

Membre del CN Mataró, esportivament fou conegut com Quim El seu primer triomf fou al Campionat de Catalunya de motonàutica 1968, amb només dinou anys El 1969 feu la travessa Palma-Barcelona amb llanxa pneumàtica Assolí diferents Campionats d’Espanya en diverses categories SJ 1970, ON 1971, 1972, 3N 1974, offshore 3N 1978, i offshore 3E 1982, amb Josep M Ferré En l’àmbit internacional competí en un parell de Campionats d’Europa També fou gerent del Club de Vela de Blanes 1980-91

La integral queda definida per β = ∫φ 1 Hφ 2 d τ = ∫φ 2 Hφ 1 d τ essent φ 1 i φ 2 dos orbitals atòmics diferents, i H l’hamiltonià del sistemaÉs un dels components de l’energia electrònica en l’estudi d’aquesta pel mètode dels orbitals moleculars El seu valor és sempre negatiu, i el seu significat físic és el d’una estabilització addicional del sistema a causa de la deslocalització d’un parell electrònic entre els orbitals atòmics φ 1 i φ 2

Des del punt de vista evolutiu, és la pèrdua d’un grup de gens de l’interior o de l’extrem del cromosoma En tenir lloc el trencament en una porció interior del cromosoma, els dos extrems es confegeixen i creen un cromosoma deficient, que no pot tornar a la condició normal Si la pèrdua és considerable, generalment és letal per als organismes diploides, a causa d’un desequilibri genètic En els organismes heterozigòtics per un parell d’allels, en existir una deleció es produeix el fenomen de la pseudodominància

Cal no confondre-la amb el fregament, que és la resistència al fet que el moviment continuï un cop ja s’ha iniciat En el fenomen de la fricció es basa el funcionament de nombrosos dispositius mecànics, com ara els embragatges de fricció, els limitadors de parell, etc sense fricció fóra impossible de caminar o la propulsió dels automòbils Hom anomena coeficient de fricció entre dues superfícies la relació entre els mòduls de la fricció i de la component normal de la força que actua entre les superfícies i les manté en contacte

Com amateur guanyà el Cinturó de l’Empordà 1993 i el Trofeu Guerrita 1994 El 1996 fou tercer al Campionat d’Espanya de contrarellotge Competí com a professional per als equips Festina 1996-2001 i Team Coast 2001-03 Disputà tres edicions del Tour de França i dues de la Vuelta a Espanya Quan deixà la competició, dirigí les sessions per a joves al velòdrom de Barcelona El 2009 ingressà com a director tècnic de la Federació Catalana de Ciclisme Un parell d’anys més tard entrà com a massatgista de l’equip rus Katusha

Gran Mestre des del 2007, en edat juvenil guanyà diversos campionats provincials de Lleida i assolí el Campionat d’Espanya juvenil 1993 Posteriorment, anà a jugar a Andorra, on guanyà el Campionat d’Andorra quatre cops consecutius 2003-06, i representant aquest país participà en dues ocasions en les Olimpíades d’escacs 2004, 2006 En l’edició del 2006 assolí la medalla d’or individual per la seva actuació en el segon tauler També guanyà un parell de cops l’Obert Internacional Actiu de Vallfogona de Balaguer 2003, 2012

El 1982 entrà a la junta directiva de l’Igualada Hoquei Club IHC i durant deu anys fou el màxim responsable de l’àrea esportiva En aquest període, l’Igualada pujà a la màxima categoria i guanyà una Lliga, dues Copes del Rei i una Copa d’Europa El 1986 fou un dels fundadors de l’Associació Espanyola de Clubs d’Hoquei Patins El 1995 fou gerent de l’associació europea Eurohockey i durant un parell d’anys fou assessor del president de la Federació Espanyola de Patinatge, Josep Maria Ignacio