Resultats de la cerca
Es mostren 357 resultats
L’edat d’or
Literatura catalana
Llibre de poemes de Francesc Parcerisas, publicat l’any 1983.
Desenvolupament enciclopèdic Serè i amargament irònic, l’autor es distreu amb el domèstic, sovinteja el paisatge, l’anècdota quotidiana i la lectura elabora una poesia de l’experiència que es nodreix de l’observació de la naturalesa humana per esdevenir una punxant reflexió moral sobre l’inapellable pas del temps, els paranys del desig i la humiliant descomposició de la memòria, deixatada per la rutina Parcerisas hi aplega les seves poesies més refinades i sòbries, tan descarnades en l’implícit com moderades en les formes, lluny del desbordament sentimental, la confidència i l’exhibició…
singalès
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua neoindoària parlada al centre i al sud de Sri Lanka, oficial des del 1957.
Fixada literàriament vers el 1250, posseeix alfabet propi, que consta de 12 caràcters vocàlics i 26 de consonàntics El vocabulari és essencialment indoari, amb manlleus del tàmil i, a partir de la colonització europea, del portuguès, l’holandès i l’anglès Antigues inscripcions rupestres des del 200 aC, escrites en caràcters brahmi, mostren un llenguatge molt afí als pràcrits coetanis La primera literatura important ~1000 és formada per texts búdics Poèticament ateny l’esplendor al s XV amb Srī Rahula i amb la poesia d’Alagiyanna Modernament ha atès una nova importància i popularitat, sobretot…
feroès
Lingüística i sociolingüística
Llengua escandinava occidental, del grup de les llengües germàniques septentrionals, parlada a les illes Fèroe.
Junt amb l’islandès és la llengua escandinava que conserva més trets del vell nòrdic llengües nòrdiques La llengua escrita fou fixada pel lingüista i folklorista feroès Venceslau Ulricus Hammershaimb l’any 1846 Actualment, és l’única llengua de l’ensenyament i es troba en règim de primacia respecte al danès, que hi és cooficial L’any 2023 el Parlament de Dinamarca autoritzà els diputats a utilitzar el feroès en les seves intervencions
serbocroat
Lingüística i sociolingüística
Llengua eslava del subgrup meridional o balcànic.
És parlada per uns 16 500 milions de persones 1995, majoritàriament als estats de Sèrbia i Montenegro 8 150 000, Croàcia 4 590 000 i Bòsnia i Hercegovina 3 430 000, en els quals és llengua oficial Hi ha també comunitats de parlants d’aquesta llengua a Àustria 175 000, Eslovènia 155 000 i els EUA 130 000 i, més petites, a Hongria, Romania i el Canadà El nom fa referència a dues ètnies diferents —els serbis, de religió ortodoxa i els croats, catòlics—, tot i que es tracta d’una sola llengua, amb variants dialectals que responen a circumstàncies historicoculturals diferents A…
vepse
Lingüística i sociolingüística
Llengua pertanyent a la branca baltofinesa de les llengües finoúgriques, parlada pels vepses meridionals (uns 35.000).
La llengua dels vepses del nord ludi és una barreja de vepse i carelià En són trets característics la pèrdua total de l’harmonia vocàlica i l’ús de pronoms possessius independents no posposats, com s’esdevé en totes les altres llengües finoúgriques El lèxic és molt influït pel rus
luo
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup nilòtic de la família xarinilòtica, parlada pel 14% de la població de Kenya..
gaèlic irlandès
Lingüística i sociolingüística
Llengua cèltica pertanyent a la branca goidèlica del grup insular parlada a l’illa d’Irlanda.
Originada a Irlanda, hi té tres variants meridional a An Mhumha, occidental a Connachta i septentrional a Dún na nGall Al segle XVI inicià un procés de recessió davant el progrés de l’anglès com a llengua de comunicació i de cultura Posteriorment, amb la seva reimplantació com a llengua nacional i establerta l’obligatorietat del seu estudi a les escoles, ha experimentat una revifalla El 2005, el govern irlandès aconseguí que l’irlandès fos reconegut com a llengua de treball de la Unió Europea, i l’any següent impulsà un pla per a assolir un bilingüisme efectiu anglès-irlandès en un període de…
fenici
Lingüística i sociolingüística
Llengua semítica del grup cananeu, juntament amb el moabita i l’hebreu parlada pels antics fenicis.
L’alfabet fenici alfabet comprenia vint-i-dos signes, subsistí en el púnic i fou imitat en l’alfabet grec arcaic Una de les variants més importants del fenici és el púnic, estès pels dominis dels cartaginesos Són conservades nombroses inscripcions fenícies per tota la conca mediterrània, amb texts funeraris, religiosos i legislatius
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina