Resultats de la cerca
Es mostren 1073 resultats
Ermenter
Cristianisme
Màrtir, juntament amb Celdoni, sota Dioclecià, mort probablement a Calahorra.
Prudenci els presenta com a germans i legionaris però reconeix que les actes s’han perdut La passió escrita, llegendària, és del segle VIII La seva festa se celebra el 3 de març d’acord amb el Martirologi romà moriren potser el 7 de març Els calendaris visigòtics escamparen llur culte per tota la península Ibèrica Són venerats com a patrons de Cardona les relíquies conservades a l’església de Sant Miquel procedeixen del monestir de Sant Celoni i Sant Ermenter de Cellers Hom els coneix també amb els noms de Celoni i Medir
salvador
Cristianisme
Títol donat a Déu, com a instaurador i realitzador de la salvació dels homes, i a Jesucrist, per tal com en ell es donen la manifestació i la consumació històriques i definitives d’aquesta salvació de Déu.
El reconeixement veterotestamentari del Déu d’Israel com a salvador del poble escollit és seguit en alguns dels profetes del mateix Antic Testament per l’anunci d’un futur salvador, enviat i servent de Déu, figura que el Nou Testament no dubtà a identificar amb la persona de Jesús de Natzaret El fet que la invocació “Jesucrist fill de Déu, salvador” es convertís ben aviat en un monograma, la representació del qual en forma d’un peix en grec ‘IXΘYΣ, corresponent a les inicials d’aquesta invocació servia als creients per a identificar-se, palesa que l’aplicació a Crist del títol de salvador fou…
El perquè de tot plegat
Cinematografia
Pel·lícula del 1994; ficció de 92 min., dirigida per Ventura Pons i Sala.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Els Films de la Rambla VPons, Barcelona ARGUMENT 13 contes d’ El perquè de tot plegat 1994 i 2 contes de L’illa de Maians , de Quim Monzó GUIÓ VPons FOTOGRAFIA Carles Gusi Agfacolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Rosa Ros MUNTATGE Pere Abadal MÚSICA Carles Cases SO Daniel Fontrodona INTERPRETACIÓ "Voluntat" Lluís Homar, "Enteniment" Pepa López, Àlex Casanovas, "Honestedat" Mercè Arànega, Paca Barrera, Joan Melchor, "Sinceritat" Mercè Pons, Pere Ponce, "Submissió" Anna Lizarán, "Competició" Camilo Rodríguez, Vicenta Ndongo, Àurea Márquez veu en off Jordi…
prenol
Química
Alcohol natural, un dels terpens més simples.
És un oli clar, incolor que és bastant soluble en aigua i miscible amb els dissolvents orgànics més comuns És un intermediari clau per a la producció d’una àmplia gamma de productes químics aromàtics artificials i productes farmacèutics Té una olor afruitada i es produeix naturalment en cítrics, groselles, nabius, raïm, gerds, tomàquets, pa blanc, oli de llúpol, cafè, mores i fruita de la passió També designa qualsevol dels alcohols de fórmula general H–CH 2 CCH 3 =CHCH 2 n OH en la qual l’esquelet carbonat està format per una o més unitats d’isoprè el precursor biogenètic dels isoprenoides
Leif Ove Andsnes
Música
Pianista noruec.
Estudià al Conservatori de Bergen amb Jiri Hlinka i també rebé lliçons de Jacques de Tiège La seva relació artística amb directors com Sir Simon Rattle i Maris Janssons ha contribuït a la seva projecció internacional en la mateixa mesura que la seva passió per la música de cambra Especialitzat en el repertori romàntic i els clàssics del s XX destaquen les seves interpretacions de Grieg, Schubert, Rakhmaninov, Nielsen, Janáček, Bartók, Szymanowski i Kurtág També desenvolupa una intensa tasca pedagògica és professor a l’Acadèmia Noruega de Música d’Oslo i al Reial Conservatori de Copenhaguen
Andreu Bertran
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1416-20, 1431-33) i de Girona (1420-1431).
D’origen jueu, convertit al cristianisme per Vicent Ferrer, prengué part en la disputa de Tortosa del 1414 Fou almoiner i penitencier de Benet XIII, que el féu canonge de València L’acompanyà a Peníscola 1416 i dirigí la resistència al decret de sostracció d’obediència a Benet XIII 1416 Després de l’elecció de Martí V 1417 aconsellà a Benet XIII la renúncia El nou papa el nomenà bisbe de Girona El 1431 fou de nou bisbe de Barcelona en morir Francesc Climent Hom li atribueix un ofici en vers sobre la passió de Crist
Bernard Buffet
Pintura
Pintor francès.
A quinze anys s’inicià en el dibuix al carbó Els pintors James Ensor i Francis Gruber l’introduïren en el miserabilisme d’imatges urbanes i d’espectacles de pobresa, caracteritzats per la rigidesa inexorable de línies i per l’austeritat dels tons freds El 1950 assolí anomenada internacional a Nova York i, el 1952, es consolidà amb un gran tríptic sobre la Passió amb personatges moderns, d’un accentuat dramatisme Els seus paisatges de París, Nova York, Venècia i Londres han estat molt reproduïts La seva producció, vasta i cotitzada, inclou, a més de pintura, gravats, escenografies, murals, etc
Gábor Garai

Gábor Garai
Literatura
Poeta hongarès, de nom real Gábor Ruprecht.
Amb els seus poemes, caracteritzats per un contingut intellectual ric i exigent i pel domini segur de la forma, renovà la poesia socialista En la seva obra predominen els temes comunitaris Influït per la primera generació de la revista Nyugat i per Attila József , el 1973 publicà la selecció A szenvedély évszakai ‘Les temporades de la passió’, tria dels volums precedents, apareguts a partir del 1956 En els reculls posteriors — Vissfény ‘Reflex’, 1976, Jégkorszak után ‘Després de l’època glacial’, 1980 i Indián nyár ‘Estiu indi’, 1981—, s’accentua el caràcter intellectualitzant de…
Antoni Fuster i Valldeperes
Literatura
Periodisme
Teatre
Narrador, periodista, autor teatral i dibuixant.
Tot i que es va iniciar com a dibuixant i cartellista —de jove collaborà amb dibuixos i gravats a L'Escut de Reus —, es passà a l'escriptura Publicà les glosses Evocacions 1921 i Moments 1923 i obres de teatre com Camp perdut 1915, La gran passió 1917, La bruixa 1918 i L’heroïna 1918 Entre les novelles es destaquen El príncep captiu 1921 i Perot i l’estel 1934, que segueix la tradició costumista Collaborà amb publicacions de Reus, com La Veu del Camp, Foment setmanari nacionalista republicà, i dirigí la revista Meridià Tribuna del Front Intellectual Antifeixista 1938
cançó napolitana
Música
Denominació que s’empra per a referir-se a tot un seguit de cançons de gran força melòdica i aspecte popular, però que conserven el nom del seu autor, aparegudes a Nàpols al segle XIX.
Malgrat que Nàpols gaudeix d’una important tradició en música vocal des del Renaixement, la majoria de les anomenades cançons napolitanes daten de la segona meitat del segle XIX Escrites en italià i napolità, parlen de la passió amorosa i de la bellesa dels paisatges napolitans Bona part de la popularitat d’aquestes cançons es deu al fet que els tenors més grans del segle XX -des d’E Caruso fins a L Pavarotti, J Carreras o J Aragall- les han inclòs en el seu repertori Cançons com O sole mio o Torna a Surriento són exemples molt coneguts d’aquest gènere
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina