Resultats de la cerca

L’objectiu del programa era l’enviament de la sonda cap a un asteroide i, després, la seva trobada amb un cometa L’asteroide escollit era el 449 Hamburga, una roca de 88 quilòmetres de llargària que segueix una trajectòria ellíptica entre les òrbites de Mart i Júpiter D’altra banda, el cometa escollit era el C/1906 E1 Kopff, un cometa no periòdic En arribar al Kopff, la sonda CRAF havia d’enviar un mòdul a la seva superfície El projecte fou cancellat per problemes pressupostaris

Abandonà l’exèrcit 1913-22 i anà a França, on treballà com a miner El 1924 s’uní, a París, al grup anarquista Liberión i després dirigí el periòdic Tiempos Nuevos Participà en la creació de la Federación de Grupos Anarquistas de Lengua Española a França el 1930 dirigí Redención d’Alcoi Per l’abril del 1931 anà a Barcelona i formà part de la redacció de Solidaridad Obrera Signà el manifest dels trenta agost del 1931 i, alineat amb el trentisme, dirigí Cultura Libertaria 1931-33

Fou catedràtic de dret a Valladolid, i a Saragossa publicà el periòdic carlí “La Cruzada” 1867-69 diputat a les corts del 1871, passà al camp carlí i fou nomenat corregidor de Biscaia i rector de la Universitat d’Oñati 1872 Refugiat a França acabada la guerra, tornà uns quants anys més tard i fou catedràtic a Oviedo i a Madrid, i, a partir del 1899, delegat del pretendent Carles VII a la península Ibèrica i cap de la minoria carlina de les corts

Doctor en ciències i llicenciat en farmàcia, ocupà una càtedra a la Universitat de València Militava al partit progressista de Peris i Valero, i començà a treballar al periòdic Los Dos Reinos , d’aquesta ideologia El 1872 fou elegit diputat a corts El 1875 entrà a dirigir el diari El Mercantil Valenciano , al qual donà una orientació política de caràcter republicà independent relativament enfrontada amb el blasquisme d' El Pueblo , i aconseguí de fer-ne la publicació de més tiratge i de més difusió al País Valencià

A sis anys, emigrà amb la família a l’Argentina i s’establí a San Nicolás de los Arroyos, província de Buenos Aires Hi cursà estudis de dret a la Universitat del Litoral, on es llicencià Dedicat també al periodisme, fou director del periòdic Libertad Ingressà al Partit Radical Més tard, fou diputat, senador i president de la Cambra de Diputats Formà part del govern argentí, en exercir com a ministre de l’Interior durant la presidència del General Lanusse Morí a conseqüència d’un atemptat

Fundador, amb Robert Subirós, del periòdic “La Renaissance Catalane” 1918 secretari de La Colla del Rosselló i membre actiu de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or collaborador de “L’Éveil Catalan” i de diverses revistes catalanes Autor de Poemes de guerra 1915, Les hores que passen 1917 i Clarianes inèdit, i d’una novella en francès, Rue du Jasmin , que aparegué a “L’Indépendant” Com a periodista feu nombrosos reportatges sobre la Guerra Civil Espanyola i obtingué la creu de la República Espanyola Havia signat Pierre Francis

Liberal, prengué part en accions militars a Sagunt i a Alacant 1823 contra el règim absolutista, fou governador de Sòria durant la regència d’Espartero i, acusat d’estar connectat amb el pronunciament de Pantaleó Boné a Alacant 1844, morí perseguit Fundà el periòdic La Tribuna , collaborà sota el pseudònim Delio al Diario Mercantil de Valencia , publicà Poesías 1829, la novella històrica Un sueño , els opuscles Acción de Chiva de 1836 i Sucesos de Valencia en los días 4, 5 y 6 de agosto de 1835 i una Memoria sobre la antigua Numancia

Es llicencià en dret Durant la primera guerra Carlina fou voluntari de la Milícia Nacional Redactor 1840 de La Tribuna , esparterista, dirigí el periòdic liberal i anticlerical El Justicia 1854, amb Pascual i Genís, i més tard Los Dos Reinos 1864-66 i 1868-70, òrgan del partit progressista Després d’un exili a Itàlia, presidí la junta revolucionària de València 1868 i hi fou governador civil 1868-70 Ocupà la direcció general de beneficència i sanitat Publicà El ultramontanismo y la guerra civil 1876 i Los Borbones

Fundador, amb Robert Subirós, del periòdic La Renaissance Catalane 1918 secretari de La Colla del Rosselló i membre actiu de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or collaborador de L’Éveil Catalan i de diverses revistes catalanes Autor de Poemes de guerra 1915, Les hores que passen 1917 i Clarianes inèdit i d’una novella en francès, Rue du Jasmin , que aparegué a L’Indépendant Com a periodista féu nombrosos reportatges sobre la Guerra Civil Espanyola de 1936-39 i obtingué la creu de la República Espanyola Havia signat Pierre Francis

Fet presoner a Lleida durant la guerra del Francès, passà força temps a França, on estudià El 1823 fou nomenat catedràtic de grec a Saragossa, però, liberal com era, aquell mateix any hagué d’anar-se'n a França En tornà el 1834, i tornà a ocupar la càtedra 1835-62 Fundà a Saragossa el periòdic El Eco de Aragón i el dirigí 1837-42 Publicà obres de dret, de literatura, de filosofia i d’història i la novella Vida de Pedro Saputo 1844, i deixà inèdites nombroses peces teatrals en castellà