Resultats de la cerca
Es mostren 1968 resultats
Anatolij Naumovič Rybakov
Literatura
Escriptor rus.
Enginyer de professió, lluità a l’exèrcit soviètic 1941-45 i començà a escriure el 1948 A més de contes i relats per a infants i adolescents, entre els quals Kortik ‘La daga’, 1954 i Priključénija Kroša ‘Les aventures de Kros’, 1960, publicà també novelles com Voditeli ‘Els conductors’, 1950, premi Estatal 1951, Jekaterina Voronina 1955 i Tyžolyj pesok ‘Sorra pesada’, 1979 La perestroika li permeté publicar Deti Arbat ‘Els fills d’Arbat’, 1988, novella semiautobiogràfica, Strakh ‘Por’, 1990 i Prakh i pepel ‘Cendres i pols’, 1996 En 1989-91 fou el primer president del PEN Club rus
Herbert Vaughan
Cristianisme
Eclesiàstic anglès.
De família catòlica, estudià a Brugelette Bèlgica i Roma Ordenat de sacerdot a Lucca 1854, tornà a Anglaterra Fundà el collegi de missioners de Mill-Hill 1866 i, com a director de The Tablet , prengué partit per la causa de la infallibilitat Bisbe de Salford 1872, arquebisbe de Westminster 1892 i cardenal 1893, permeté la inscripció dels catòlics a les universitats d’Oxford i Cambridge, però es mostrà reticent davant el moviment d'Oxford i les converses entre el PPortal i lord Halifax Influí en la resolució negativa amb relació a la qüestió de les ordenacions anglicanes…
Abdülhak Hâmit
Literatura
Teatre
Poeta i autor dramàtic turc.
Diplomàtic de carrera, exercí diversos càrrecs polítics i viatjà per Europa, la qual cosa li permeté d’entrar en contacte amb la cultura occidental Així, introduí autors com Hugo, Shakespeare, Racine, Corneille, en la literatura turca A més de les seves poesies, Ġarām , testimoni del xoc que produeix l’enfrontament de la filosofia occidental amb la religió musulmana, i Makber ‘La tomba’, 1885, elegia a la seva esposa, és autor de nombrosos drames històrics d’inspiració romàntica Ešber , 1881 Finten, 1887 Zeyneb que li han valgut un lloc important en l’anomenada literatura “nova” del seu país
Camillo Golgi

Camillo Golgi
Biologia
Històleg italià.
Fou professor d’anatomia a les facultats de medicina de Torí i Siena, i d’histologia i de patologia general a la de Pavia Féu estudis microscòpics del teixit nerviós impregnat per bicromat potàssic i nitrat d’argent, i aquest mètode li permeté de fer importants descobriments al protoplasma cellular El 1886 publicà a Milà la seva obra cabdal, Sulla fina anatomia degli organi centrali del sistema nervoso És autor també de monografies molt importants sobre la medulla espinal, el cerebel i els agents de la malària El 1906 fou distingit, conjuntament amb Ramón y Cajal, amb el premi Nobel de…
Niels Kaj Jerne
Immunologia
Immunòleg d’origen danès.
Estudià als Països Baixos i Dinamarca i treballà en la recerca immunològica als EUA Dirigí la secció d’immunologia de l’OMS, a Ginebra, i fou professor a Ginebra, Pittsburgh, Frankfurt, l’Institut Pasteur de París i a l’Institut d’Immunologia de Basilea, d’on fou també director Exposà la teoria de la selecció natural de la formació d’anticossos 1955, que permeté l’establiment de la teoria de la selecció clonal, i la de la xarxa o de l’encreuament del sistema immunitari L’any 1984 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb George JKohler i César Milstein
Eduard I d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra (1272-1307).
Fill d’Enric III i d’Elionor de Provença Dedicà els primers anys del seu regnat a reformes legals i administratives prohibí als jueus el préstec amb interès 1275, però els permeté de comerciar, fins que el 1290 n’ordenà l’expulsió Annexà el País de Galles a la corona Durant el seu regnat adquirí una gran importància el parlament, i la reunió d’aquest organisme celebrada l’any 1295, que rebé el nom de Parlament Model, fixà el funcionament i l’organització del sistema parlamentari Vidu d’ Elionor de Castella , es casà amb Margarida, germana de Felip IV de França
Isabel Rodà de Llanza
Arqueologia
Epigrafista i arqueòloga.
Doctora per la Universitat de Barcelona 1974, fou tècnica del Museu d’Història de la Ciutat fins el 1980, la qual cosa li permeté realitzar diverses excavacions a Bàrcino, i, des del 1985, és professora titular i catedràtica d’arqueologia 1993 a la Universitat Autònoma de Barcelona Ha investigat en epigrafia, escultura i arqueologia romanes i ha codirigit les excavacions del jaciment romanomedieval de Santa Maria de Panissars el Pertús-la Jonquera Entre una extensa bibliografia destaca la coautoria de la sèrie Inscriptions Romaines de Catalogne 1984-87, quatre volums publicats i l’edició de…
Ramon Masferrer i Arquimbau
Botànica
Botànic.
Participà com els seus germans Francesc de Paula , també poeta, Francesc d’Assís, professor de filosofia, i Josep , eclesiàstic i escriptor en les activitats del Círcol Literari, almenys des del 1868, i en la fundació de l’Esbart de Vic Deixeble d’Antoni Cebrià Costa i Cuixart, aplegà un notable herbari de la plana de Vic i publicà Recuerdos botánicos de Vich 1877 Metge militar, fou destinat a les Canàries i les Filipines, cosa que li permeté escriure Recuerdos botánicos de Tenerife 1880, Catálogo razonado de la flora de Tenerife 1882, El jardín botánico de Orotava 1882 i altres monografies…
Marc Claudi Marcel
Història
Política
Polític romà.
Fill del cònsol Gai Claudi Marcel i d’Octàvia, germana d’August El 25 aC serví a Hispània, juntament amb Tiberi, a les ordres de l’emperador, que li concedí per muller la seva filla Júlia Mort dos anys després, el mateix August en pronuncià l’elogi fúnebre, i permeté que les cendres fossin portades al mausoleu augustal També féu construir, en honor d’ell, el teatre de Marcel Aquest edifici, inaugurat l’any 12 o 11 aC amb jocs esplèndids, oferia una façana — en part conservada — formada per tres fileres d’arcades superposades amb semicolumnes dòriques, jòniques i…
Pablo Berger

Pablo Berger
© Festival de Cine de San Sebastián
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic basc.
El 1988 dirigí Mamá , un curtmetratge que li permeté estudiar becat per la Diputació Foral de Biscaia a la Universitat de Nova York Un cop doctorat, fou professor de direcció a la New York Film Academy Parallelament realitzà curtmetratges, videoclips i films publicitaris El 2003 estrenà el seu primer llargmetratge, Torremolinos 73 , al qual seguí, el 2012, Blancanieves , una pellícula basada en el conte dels germans Grimm, muda i en blanc i negre, premiada al Festival de Sant Sebastià 2012 i que obtingué deu premis Goya, un dels quals a la millor pellícula i al millor guió del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina