Resultats de la cerca

Enginyer de professió, lluità a l’exèrcit soviètic 1941-45 i començà a escriure el 1948 A més de contes i relats per a infants i adolescents, entre els quals Kortik ‘La daga’, 1954 i Priključénija Kroša ‘Les aventures de Kros’, 1960, publicà també novelles com Voditeli ‘Els conductors’, 1950, premi Estatal 1951, Jekaterina Voronina 1955 i Tyžolyj pesok ‘Sorra pesada’, 1979 La perestroika li permeté publicar Deti Arbat ‘Els fills d’Arbat’, 1988, novella semiautobiogràfica, Strakh ‘Por’, 1990 i Prakh i pepel ‘Cendres i pols’, 1996 En 1989-91 fou el primer president del PEN Club rus

De família catòlica, estudià a Brugelette Bèlgica i Roma Ordenat de sacerdot a Lucca 1854, tornà a Anglaterra Fundà el collegi de missioners de Mill-Hill 1866 i, com a director de The Tablet , prengué partit per la causa de la infallibilitat Bisbe de Salford 1872, arquebisbe de Westminster 1892 i cardenal 1893, permeté la inscripció dels catòlics a les universitats d’Oxford i Cambridge, però es mostrà reticent davant el moviment d'Oxford i les converses entre el PPortal i lord Halifax Influí en la resolució negativa amb relació a la qüestió de les ordenacions anglicanes…

Diplomàtic de carrera, exercí diversos càrrecs polítics i viatjà per Europa, la qual cosa li permeté d’entrar en contacte amb la cultura occidental Així, introduí autors com Hugo, Shakespeare, Racine, Corneille, en la literatura turca A més de les seves poesies, Ġarām , testimoni del xoc que produeix l’enfrontament de la filosofia occidental amb la religió musulmana, i Makber ‘La tomba’, 1885, elegia a la seva esposa, és autor de nombrosos drames històrics d’inspiració romàntica Ešber , 1881 Finten, 1887 Zeyneb que li han valgut un lloc important en l’anomenada literatura “nova” del seu país

Fou professor d’anatomia a les facultats de medicina de Torí i Siena, i d’histologia i de patologia general a la de Pavia Féu estudis microscòpics del teixit nerviós impregnat per bicromat potàssic i nitrat d’argent, i aquest mètode li permeté de fer importants descobriments al protoplasma cellular El 1886 publicà a Milà la seva obra cabdal, Sulla fina anatomia degli organi centrali del sistema nervoso És autor també de monografies molt importants sobre la medulla espinal, el cerebel i els agents de la malària El 1906 fou distingit, conjuntament amb Ramón y Cajal, amb el premi Nobel de…

Estudià als Països Baixos i Dinamarca i treballà en la recerca immunològica als EUA Dirigí la secció d’immunologia de l’OMS, a Ginebra, i fou professor a Ginebra, Pittsburgh, Frankfurt, l’Institut Pasteur de París i a l’Institut d’Immunologia de Basilea, d’on fou també director Exposà la teoria de la selecció natural de la formació d’anticossos 1955, que permeté l’establiment de la teoria de la selecció clonal, i la de la xarxa o de l’encreuament del sistema immunitari L’any 1984 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb George JKohler i César Milstein

Fill d’Enric III i d’Elionor de Provença Dedicà els primers anys del seu regnat a reformes legals i administratives prohibí als jueus el préstec amb interès 1275, però els permeté de comerciar, fins que el 1290 n’ordenà l’expulsió Annexà el País de Galles a la corona Durant el seu regnat adquirí una gran importància el parlament, i la reunió d’aquest organisme celebrada l’any 1295, que rebé el nom de Parlament Model, fixà el funcionament i l’organització del sistema parlamentari Vidu d’ Elionor de Castella , es casà amb Margarida, germana de Felip IV de França

Doctora per la Universitat de Barcelona 1974, fou tècnica del Museu d’Història de la Ciutat fins el 1980, la qual cosa li permeté realitzar diverses excavacions a Bàrcino, i, des del 1985, és professora titular i catedràtica d’arqueologia 1993 a la Universitat Autònoma de Barcelona Ha investigat en epigrafia, escultura i arqueologia romanes i ha codirigit les excavacions del jaciment romanomedieval de Santa Maria de Panissars el Pertús-la Jonquera Entre una extensa bibliografia destaca la coautoria de la sèrie Inscriptions Romaines de Catalogne 1984-87, quatre volums publicats i l’edició de…

Participà com els seus germans Francesc de Paula , també poeta, Francesc d’Assís, professor de filosofia, i Josep , eclesiàstic i escriptor en les activitats del Círcol Literari, almenys des del 1868, i en la fundació de l’Esbart de Vic Deixeble d’Antoni Cebrià Costa i Cuixart, aplegà un notable herbari de la plana de Vic i publicà Recuerdos botánicos de Vich 1877 Metge militar, fou destinat a les Canàries i les Filipines, cosa que li permeté escriure Recuerdos botánicos de Tenerife 1880, Catálogo razonado de la flora de Tenerife 1882, El jardín botánico de Orotava 1882 i altres monografies…

Fill del cònsol Gai Claudi Marcel i d’Octàvia, germana d’August El 25 aC serví a Hispània, juntament amb Tiberi, a les ordres de l’emperador, que li concedí per muller la seva filla Júlia Mort dos anys després, el mateix August en pronuncià l’elogi fúnebre, i permeté que les cendres fossin portades al mausoleu augustal També féu construir, en honor d’ell, el teatre de Marcel Aquest edifici, inaugurat l’any 12 o 11 aC amb jocs esplèndids, oferia una façana — en part conservada — formada per tres fileres d’arcades superposades amb semicolumnes dòriques, jòniques i…

El 1988 dirigí Mamá , un curtmetratge que li permeté estudiar becat per la Diputació Foral de Biscaia a la Universitat de Nova York Un cop doctorat, fou professor de direcció a la New York Film Academy Parallelament realitzà curtmetratges, videoclips i films publicitaris El 2003 estrenà el seu primer llargmetratge, Torremolinos 73 , al qual seguí, el 2012, Blancanieves , una pellícula basada en el conte dels germans Grimm, muda i en blanc i negre, premiada al Festival de Sant Sebastià 2012 i que obtingué deu premis Goya, un dels quals a la millor pellícula i al millor guió del…