Resultats de la cerca

Format al Conservatori Superior de Música de València, destacà ben aviat per la seva facilitat en l’aprenentatge del piano Fou deixeble del mestre Leopold Querol, i a disset anys realitzà el seu primer concert A partir d’aquí desenvolupà una doble carrera musical com a pianista i com a director de corals, per a les quals compongué la major part de la seva obra El 1942 fundà la Coral Polifònica Valenciana i fou director de l’Escola de Cants Folklòrics, un gènere molt present en la seva carrera El Virolai a la Mare de Déu de la Salut és una de les seves obres més populars dins el…

El seu pare era català del Conflent Estudià al conservatori de París 1893-95 i amb Vincent d’Indy a la Schola Cantorum, on fou professora de piano 1901-21 Professà també als conservatoris d’Estrasburg i de Praga Al voltant del 1922 s’establí a Catalunya, on residí fins el 1937 Impulsà l’Acadèmia de Música de Barcelona i des del 1927 collaborà estretament amb l’Associació Obrera de Concerts de Barcelona com a pianista i conferenciant, i quan, el 1934, l’Obrera organitzà el seu ensenyament musical, aquest dugué el nom d’Estudis Musicals Blanca Selva Renovà la tècnica pianística i…

Estudià al Conservatori de Praga amb Kaan 1904-06, i després es perfeccionà a Viena, Leipzig 1908-10 i Colònia 1911-14 També rebé lliçons de M Reger i consells de C Debussy Acabada la Primera Guerra Mundial, residí alguns anys a Alemanya 1919-23, durant els quals establí contacte amb els grups dadaistes A Dresden inicià una sèrie de concerts de piano que serviren per a donar a conèixer les obres de la Segona Escola de Viena Quan tornà a Praga, impartí classes de piano i continuà els recitals, presentant la música més moderna El jazz fou un altre pol important en la seva vida de pianista…

Estudià orgue amb A Kette a la seva vila natal El 1768 esdevingué organista de l’església de la collegiata de Neumünster i alhora decidí iniciar la carrera eclesiàstica Ordenat de prevere el 1774, el 1778 fou cridat pel príncep elector de Magúncia, FKJ von Erthal, per a acomplir funcions de capellà de la cort i professor de música L’any següent inicià un viatge per Itàlia, patrocinat pel seu protector, durant el qual aparegué com a pianista en diverses ciutats transalpines A Nàpols li fou encarregada l’òpera Il Farnace 1782, única incursió del músic en aquest gènere De retorn a…

Fill d’un kantor que li forní els primers coneixements musicals, a Viena fou alumne de GCh Wagenseil, gràcies al qual després ensenyà clavicèmbal a Maria Antonieta reina de França i Maria Carolina reina de Nàpols Obtingué fama d’excellent clavicembalista, i també de pianista quan aparegué el fortepiano Malgrat que es tornà cec i hagué de retirar-se 1755, continuà component peces per a piano i lieder La seva música per a teclat inclou divertiments, sonates, cadències, variacions i preludis, a part dels Sis concerts , opus 3 1773 Bona part de la seva producció orquestral…

Fill de pare parsi i mare mig siciliana i mig espanyola, des de petit mostrà un viu interès per la música Els seus compositors preferits foren G Mahler, C Debussy, A Skr’abin, S Rakhmaninov i A Schönberg Com a pianista, a més d’interpretar peces d’altres compositors, estrenà algunes de les seves obres, com feu a Londres i París el 1921 i a Viena el 1922 Fou refractari a donar a conèixer les seves composicions, i cap a mitjan dècada del 1930 es retirà dels escenaris Notable com a crític musical, promogué les obres de compositors com G Mahler i K Szymanowski en una època en què no…

Segon fill viu de Wolfgang Amadeus Mozart i Constanze Weber  —el gran  Karl 1784-1858, deixà els estudis de música i esdevingué funcionari—, nasqué pocs mesos abans de la mort del seu pare Realitzà una estimable carrera com a músic Rebé la primera formació musical a Praga, de mans de FX Niemetschek, un dels biògrafs del seu pare Més tard, a Viena, tingué com a mestres els professors més importants de la ciutat JN Hummel, GJ Vogler, JG Albrechtsberger i A Salieri Després de realitzar diverses gires com a pianista, s’installà a la ciutat de Lemberg, ara L’viv Ucraïna, on es guanyà…

Nascut en el si d’una família humil, de nen posseïa una bonica veu de soprano, fet que li permeté d’entrar al cor de la catedral i, més tard, al cor de l’Òpera de Berlín Quan la veu li canvià, dirigí la seva atenció cap al piano Estudià amb Theodor Kullak a Berlín i començà una important carrera com a pianista El seu primer èxit, però, li vingué per una composició per a orquestra, la Suite Hongaresa , opus 16, estrenada el 1873 Durant els anys següents, l’èxit acompanyà les seves obres i això feu que deixés més de banda la seva carrera pianística per dedicar-se a la composició…

Debutà com a pianista a set anys, a la seva ciutat natal Posteriorment estudià a la Mannes School i després ho feu a la Juilliard School de Nova York El 1971 dirigí l’Orquestra Simfònica Nacional de Corea i cinc anys més tard, la New York Youth El 1978 fou contractat per Carlo Maria Giulini com a assistent de la Filharmònica de Los Angeles i entre el 1984 i el 1990 dirigí l’Orquestra Simfònica de Saarbrücken Alemanya El 1986 debutà a la Metropolitan Opera House de Nova York i del 1989 al 1995 dirigí l’Òpera de la Bastilla de París, d’on fou destituït pel nou director del teatre,…

D’origen anglès —sempre mantingué el passaport d’aquest país—, es formà al Conservatori del Liceu amb Sánchez Cabañach i Antonio Puyé Posteriorment es perfeccionà amb Enric Granados a l’acadèmia fundada l’any 1901 per aquest compositor i pianista Acadèmia Granados El 1916, en morir el seu mestre, li succeí com a director de l’acadèmia, que a partir del 1920 dugué el seu nom Acadèmia Marshall Fou una de les figures més destacades de l’escola pianística catalana A la dècada dels anys vint, Marshall alternà la tasca docent amb la concertística, aquesta abandonada progressivament…