Resultats de la cerca
Es mostren 362 resultats
Joan-Gabriel Tharrats i Vidal
Cinematografia
Cineasta independent.
Vida Fill del poeta Josep Tharrats , estudià cinematografia a l’IDHEC de París i fou un actiu promotor de cineclubs a Barcelona durant el període 1950-62 Aprengué l’ofici entre el 1954 i el 1968, treballant al costat de LG Berlanga, JM Forn, JM Nunes, CF Ardavín, Franco Rosi, Riccardo Freda i Robert Parrish com a ajudant de direcció, secretari de rodatge, ajudant de producció o ajudant de muntatge Realitzà documentals, cinema publicitari i industrial, llargmetratges, etc Es donà a conèixer com a realitzador amb el curtmetratge Un viernes santo 1960, inscrit al corrent de La Gente Joven del…
,
abscés

Abscés provocat per una càries dentària
© Fototeca.cat
Patologia humana
Acumulació delimitada de pus en un teixit orgànic.
Descripció La majoria de bacteris poden iniciar un procés infecciós supuratiu quan troben els teixits amb una capacitat menor de resistència, com a conseqüència de traumes locals, hematomes, irritants químics droga injectada, cossos estranys o isquèmia En aquests casos hi ha, generalment, una fase preliminar de cellulitis amb infiltració de plasma i fenòmens d’imbibició, sense supuració En aquest moment, si la causa no és prou intensa, el procés pot retrocedir Altrament, aquesta fase inicial va seguida de la formació de l’abscés Els abscessos localitzats en regions superficials…
cànon
Art
Conjunt de normes que regulen la proporció i la simetria tant en l’arquitectura com en l’escultura.
El concepte de cànon comporta una noció d’ordre i de mesura, l’aplicació de la qual a les arts és molt antiga, car els egipcis ja l’empraren per a estructurar llurs obres plàstiques El cànon permet d’establir l’harmonia entre cadascuna de les parts d’una obra i la seva totalitat a partir d’una determinada extensió mòdul, dit, cap, etc presa com a base Els grecs hi dedicaren una atenció especial, i Policlet fins i tot escriví un opuscle on estudiava les proporcions ideals d’una escultura El Dorífor , on Policlet plasmà la seva tesi, està, tanmateix, en contradicció amb obres d’altres escultors…
hemoteràpia
Terapèutica basada essencialment en l’ús de la sang o dels seus derivats (sèrum, plasma, fraccions globulíniques, etc).
La més coneguda és la transfusió sanguínia, que data del s XVII L’hemoteràpia sempre exigeix un estudi previ dels grups i dels anticossos del donador i del receptor prova encreuada per tal d’evitar accidents immediats reacció transfusional o tardans eritroblastosi fetal
hemodilució
Patologia humana
Disminució del valor de l’hematòcrit de la sang a causa d’un augment de volum del plasma.
És apreciada en casos d’administració excessiva de líquids, sobretot per via endovenosa
hemoconcentració
Patologia humana
Increment del valor de l’hematòcrit de la sang a causa de la disminució del volum de plasma.
És provocat per una ingesta escassa de líquids o per pèrdues excesives d’aigua corporal grans suades, vòmits, diarrees, etc, que porten a la deshidratació
magnetopausa
Astronomia
Frontera entre el vent solar i el plasma contingut en el camp magnètic terrestre i que envolta la magnetosfera.
antitrombina II
Biologia
Substància globulínica del plasma; quan es combina amb l’heparina impedeix l’acció de la trombina amb el fibrinogen.
inflamació
Patologia humana
Reacció inespecífica que té lloc al teixit conjuntiu i amb la qual l’organisme es defensa de l’acció d’un agent agressor.
Els agents agressors poden ésser físics, químics o microorganismes Hom distingeix dos tipus d’inflamació l’aguda i la crònica, bé que aquesta divisió més aviat indica dues fases d’un mateix procés Els símptomes clínics locals de la inflamació aguda són la calor, la vermellor, la inflor i el dolor com a símptomes generals cal esmentar la febre i la taquicàrdia A conseqüència de la lesió, apareixen al focus inflamatori mediadors químics bradicinina, histamina i serotonina, fonamentalment, els quals són els responsables d’una vasodilatació dels capillars i arterioles i d’un augment de llur…
astringent
Farmàcia
Cosmètica
Nom genèric dels productes químics de natura orgànica i inorgànica que tenen la propietat de contreure les capes superficials de la pell coagulant-ne les proteïnes i donant alhora un mitjà protector superficial, com a desinfectants, per a eliminar els microorganismes per coagulació de llurs proteïnes.
Hom fa els preparats cosmètics amb mescla d’astringents minerals i vegetals Les sals d’alumini, de ferro, crom, plom, mercuri, zinc i zirconi i el sofre són astringents En les aigües per a rentar-se la boca i també en alguns dentifricis és utilitzat sobretot el clorur de zinc ZnCl 2 Els astringents produeixen una inflor en el conducte de desembocadura de les glàndules sudorípares i redueixen la secreció de suor, per la qual cosa són emprats com a antitranspirants són els components principals dels desodorants Tenen també un efecte vasoconstrictor que és aprofitat per a fer pólvores per a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina