Resultats de la cerca
Es mostren 521 resultats
contracultura
Sociologia
Expressió amb què hom designa les manifestacions sociològiques, polítiques i artístiques vigents sobretot a la dècada del 1970 caracteritzades per l’esperit rebel, àcrata i subvertidor dels valors tradicionals del món occidental i desenvolupat.
Lligada sobretot a la joventut, la contracultura aparegué a mitjandècada del 1960 EUA on rebé el nom de ‘underground’, que ha passat a Europa i a certs països europeus Entre els precedents, cal esmentar el moviment beat Hom cita com a primeresdeveniment contracultural les activitats dels provos provo, però les expressions més típiques foren els hippies hippy i els fets de Maig del 1968 Foren vehicle dels valors i la forma de vida contraculturals el rock-and-roll, el còmic, certs corrents de les arts plàstiques com el pop art i literats com W Burroughs o Ch Bukowski Bé que el…
Alfons Pérez i Plaza
Escultura
Escultor.
Signava amb el nom d’ Alfonso Als dotze anys ingressà a l’Escola d’Arts i Oficis de València Estudiant a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles, l’any 1957 hi obtingué el títol de professor de dibuix Doctor en belles arts per la Universitat Politècnica de València 1989, amplià estudis a Stuttgart, París i Roma, i fou professor titular del departament d’escultura de la Facultat de Belles Arts de la UPV 1990-2007 Exposà en diversos punts de la península Ibèrica i a Nova York Entre altres premis, té el Senyera de l’Ajuntament de València 1967 i la medalla d’or del IX Saló de Març 1968 S’…
Rafael Bonachela
Dansa i ball
Ballarí i coreògraf.
El 1989 ingressà a la companyia Lanònima Imperial El 1990 s’establí a Londres per ampliar la seva formació, i el 1992 entrà a formar part de la Rambert Dance Company, de la qual fou membre fins el 2004 Per a aquesta companyia creà també diverses coreografies Three Gone, For Left Standing 1998, 21 2002, E2 7SD2004 2004, que guanyà el premi The Place, Irony of Fate 2005 i Curious Conscience 2005, guardonada amb el Choo San Goh Award El 2006 guanyà el premi internacional Guglielmo Ebreo de coreografia independent per Soledad Aquest mateix any fundà la Bonachela Dance Company , amb la qual creà…
Música 2015
Música
Música clàssica La inauguració de la Philharmonie de París va evidenciar l’admirable perfecció acústica d’aquesta nova sala © Philarmonie de Paris / William Beaucardet La inauguració de la Philharmonie de París, obra de l'arquitecte Jean Nouvel, va ser un dels grans esdeveniments de l'escena musical internacional de l'any Des de la jornada inaugural, que va tenir lloc el 14 de gener, l'acústica perfecta va situar la nova infraestructura musical de la capital francesa entre els millors auditoris del món Amb 93000 m 2 de superfície total, la monumental Philharmonie sorprèn per l'harmonia de les…
Dinah Washington
Música
Nom amb què és coneguda la cantant nord-americana Ruth Lee Jones.
Establerta a Chicago des del 1928, tocà el piano i cantà en el cor de l’església baptista de Saint Luke, on destacà com a cantant de gòspel A partir dels quinze anys començà a treballar com a pianista i cantant en diversos locals Del 1943 al 1946, ja sota el nom artístic de Dinah Washington, fou la vocalista de l’orquestra de Lionel Hampton, mentre iniciava una carrera de solista amb enregistraments com Evil Gal Blues 1943 Entre el 1949 i el 1955, els seus discos en els estils rhythm-and-blues , blues clàssic i pop assoliren molta popularitat i un gran nombre de vendes, sobretot…
Joni Mitchell
Música
Cantautora canadenca de folk-rock.
Començà com a cantant de folk als bars de Toronto, però aviat la seva veu clara, unes lletres molt poètiques, reivindicatives i intelligents, i el so sobri de la seva guitarra acústica la llançaren a la fama i es convertí en un mite de la generació dels joves nord-americans dels anys seixanta i setanta El seu disc Ladies of the Canyon 1970 conté l’himne hippy Woodstock , que popularitzà el conjunt Crosby, Stills, Nash and Young Mitchell, molt creativa, prescindí de la comercialitat i mirà de no estancar-se en un estil Així, doncs, passà del folk al pop, el jazz , la música ètnica…
Simon Frith
Música
Sociòleg anglès, especialista en música popular.
Es llicencià en filosofia, política i economia a la Universitat d’Oxford i és doctor en sociologia per la Universitat de Califòrnia a Berkeley Ha impartit classes de sociologia a la Universitat de Warwick i ha dirigit el John Logie Baird Center for Research in Film, Television and Music, de la Universitat Strachclyde, a Glasgow Des del 1999 és professor al departament de Film & Media Studies, de la Universitat de Stirling Escòcia Ha estat collaborador habitual de publicacions com ara "New Society", "Time Out", "Cream", "Village Voice" o "New…
Paolo Conte
Música
Cantautor italià.
Considerat com un dels cantautors més importants d’Itàlia, cal buscar els orígens de la seva música en el jazz i el swing , i també en cantants francesos com Ch Aznavour i G Brassens De petit aprengué a tocar el piano i el vibràfon Entrà al món artístic component per a cantants italians de música pop, i no fou fins l’any 1974 que feu el seu primer disc Nostàlgia, tristesa, amors, desamors i sarcasme han estat la base de les seves cançons, que cantava amb veu ronca i a ritme de jazz , tarantella, tango, milonga i altres estils Entre els seus discos desta quen Paris Milonga 1981,…
Joan Bibiloni
Música
Guitarrista, compositor, cantant i productor mallorquí.
S’inicià en la música de molt jove, i a quinze anys enregistrà el seu primer disc, a Madrid Més tard formà el grup Harlem, amb Tomeu Penya, i junts feren versions dels Beatles Fou, però, en el grup Zebra i després a la Kevin Ayers Band 1981 on demostrà ser un gran guitarrista El 1982 creà la casa discogràfica Blau i enregistrà el seu primer disc en solitari, titulat Joana Lluna Del rock passà a ritmes més calents als quals incorporà elements del jazz i s’aficionà a la guitarra acústica El 1989 abandonà Blau, muntà un estudi de gravació i la discogràfica Swingmedia i se centrà en la producció…
serigrafia
Indústria tèxtil
Art
Disseny i arts gràfiques
Procediment d’impressió en el qual el motiu que hom vol imprimir o estampar és dibuixat o reproduït en una tela de sedàs o en un teixit de seda o de niló muntat en un marc.
Hom tapa amb cola, amb tires de paper, etc, els forats de la zona de teixit que té dibuix El marc amb la tela, disposat sobre el paper, el teixit, etc, que hom vol imprimir, estampar o decorar, és omplert de tinta espessa, pasta d’estampació, etc, que és feta córrer amb rasqueta per tal que en travessar el teixit o la tela de sedàs pels indrets on hi ha dibuix imprimeixi, estampi, etc, el paper, el teixit, etc Aquest procediment, que fou en un principi un mètode rudimentari per a estampar teixits, és actualment emprat mitjançant màquines automàtiques en les arts gràfiques, en la indústria…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina