Resultats de la cerca

Les ales, quan n'hi ha, són membranoses les femelles són sempre àpteres, i a vegades també ho són els mascles Les potes tenen els tarsos anteriors engruixits, puix que hi ha unes glàndules que serveixen per a fabricar seda Viuen sota les pedres, escorces i restes vegetals Hom en coneix més de cent espècies, distribuïdes pels tròpics A Europa en són conegudes poques espècies, com és ara Eulia , Haploembia i Monotyla

El dors és de color castany amb fines ratlles blanques, el coll i el ventre, blancs, i la part superior del cap, negra, amb un plomall erèctil característic El bec és de color clar, gros, allargat, i les potes són de color groc S'alimenten de petits mamífers, sobretot rosegadors, d’ocells i de rèptils, així com de carronya Viuen en grups, en llocs de vegetació rasa Són propis del continent sud-americà

Són ocells robusts, de bec curt, que recorda el de les gallines, amb les potes fortes i els dits anteriors units parcialment per una membrana rudimentària Les ales són ben desenvolupades i cadascuna té dos esperons cornis a l’articulació del carp, que els serveixen de defensa Són propis exclusivament de l’Amèrica del Sud Se'n coneixen una espècie fòssil, trobada a l’Argentina, i d’altres de vivents, l'anhima i els chajás

Les idees fonamentals són dues el paper dels òrgans durant el desenvolupament individual atès que la necessitat crea l’òrgan i la fixació hereditària dels canvis aconseguits Les dificultats que trobà Lamarck per a classificar les grans colleccions d’animals inferiors del Musée National d’Histoire Naturelle el feren reflexionar sobre la noció d’espècie, posar en dubte la seva significació absoluta i estudiar la possible connexió i unitat d’origen de les diferents espècies Segons Lamarck, la natura ha produït per generació espontània els éssers vius més simples els infusoris, i tots els altres…

Les potes del cinquè parell són reduïdes, i el rostre i les pinces, dentats Els individus de l’espècie Galathea strigosa són vermells, amb bandes transversals i taques blaves, i el segon artell de l’endopodi de l’últim apèndix mandibular és més curt que el primer i portador de dues grans dents a la seva vora interna Habita als fons sorrencs, des de 40 m fins a 600 m de profunditat, a l’Atlàntic i a la Mediterrània

Tenien el cap petit, el coll llarg, les potes grosses i llargues, amb tres dits desenvolupats normalment i el polze rudimentari, i les ales eren atrofiades Llur aspecte era semblant al dels estruços, però de dimensions molt més grans, car algunes espècies arribaven a atènyer 3 m d’alçària Malgrat que es considerava que hi havia tres espècies dins aquest grup, les darreres recerques indiquen que els fòssils trobats corresponen a una sola espècie amb una gran variabilitat morfològica

És de color generalment verd, però també pot ésser marró o groguenc té les potes anteriors molt diferenciades amb funció prensora, amb dues rengleres d’espines contraposades amb les quals pot estripar les seves preses De règim diürn, habita els llocs secs i assolellats, on practica amb gran agilitat la cacera d’altres insectes de gran ferocitat, arriba al canibalisme, sobretot en el moment de l’acoblament, durant el qual sovint es menja viu el mascle

És degut a obstrucció dels vasos limfàtics que no poden drenar els líquids de les zones afectades, que habitualment són les extremitats inferiors potes d’elefant i els genitals L’elefantiasi pot ésser congènita malaltia de Milroy o adquirida per causa de lesions dels ganglis limfàtics a conseqüència de tumors o infeccions en aquest darrer cas és característica la infecció per paràsits com les filàries, sobretot la Wuchereria brancrofti , que es troba sovint en països tropicals

Les parts inferiors són de color blanc al mentó, gris blau a la gola i al coll, gris negre cap al ventre i blanc a les ales i a les plomes de sota la cua el bec i les potes són d’un vermell carminat Habita a les tres quartes parts inferiors de la península Ibèrica i en alguns indrets d’Europa la Camarga, llacs suïssos, etc, i és comú al Principat i el País Valencià

L’espècie principal era el dodó Raphus cucullatus , que vivia a les illes Maurici Totes tres espècies assolien la mida d’un gall dindi, tenien el cos arrodonit i pesant, amb un feix de plomes a la cua, les potes grosses i robustes, les ales petites i poc aptes per al vol i el bec gros, corb i puntegut Foren víctimes de la depredació humana i dels animals domèstics, en ésser colonitzades aquelles illes pels holandesos