Resultats de la cerca

El rei feia un establiment de població cristiana, amb una distribució nominal de cases i heretats, entre els qui havien pres part en l’expedició, segons els mèrits i llur condició social S'han conservat els de Mallorca i València del s XIII, i els de Múrcia, Oriola i altres, més tardans Una de les obligacions dels beneficiaris era la residència efectiva en la porció corresponent, la collaboració en la defensa del territori i altres deures especificats a cada contracte Són d’una gran utilitat per a l’estudi de l’estructura de la propietat i de la toponímia del moment

LexNet, el principal web del Ministeri de Justícia espanyol, és víctima d’un atac informàtic massiu que impedeix l’accés, fins al migdia, a uns 200000 professionals de la justícia El sabotatge duu per nom LexNetACascarla, i és la continuació d’un altre que es va produir el 28 de juliol Després dels atacs, que fan que uns 150000 advocats i procuradors no tinguin accés durant un temps a les dades de persones que han pres part en processos judicials, el Ministeri de Justícia anuncia una inversió de 60 milions en seguretat a les plataformes d’aquest mateix Ministeri

Aquesta coral havia pres Morera com a director dels concerts de la temporada d’estiu, però les innovacions que el jove músic modernista havia volgut imposar a la societat fundada per Clavé no foren ben vistes per la majoria dels cantaires ni pel públic, cosa que comportà el seu cessament com a director La Coral Catalunya Nova assolí un nivell força destacable cal remarcar el ressò que obtingué la seva estada a Almeria el 1899 Morera la dirigí amb regularitat fins el 1901, any en què les seves ocupacions al Teatre Líric Català i la tasca compositiva el distanciaren de l’activitat coral

La primera edició tingué lloc del 15 al 18 de maig de 1997 i d’aleshores ençà ha presentat artistes i tendències que reflecteixen la diversitat evolutiva de les arts de la pista a Europa Dels artistes nacionals que s’hi han presentat, en són noms representatius Marceline & Sylvestre, Aquilino Maggi Circus, Malabarlos, Fura, Hausson, Els Galindos o Boni & Caroli, mentre que dels estrangers són destacables Les Arts Sauts, Les Dépanneurs, Au Près de Ma Blonde, Les Cousins, Le Tréteaux du Coeur Volant, Sans Marchandises, Arlekina, Les Acrostiches, Cirque Gosh, Les Bleus de Travail, Dark…

Seguí el partit de Joan II en la guerra civil catalana de 1462-72 i fou un dels defensors de la força de Girona el 1462 Fou camarlenc de l’infant Ferran i l’acompanyà a Castella amb motiu del seu casament amb la princesa Isabel 1469, així com també el 1475, que actuà al seu costat en la guerra civil castellana Virrei de Sicília el 1479, participà en les guerres de Nàpols i rebé el comtat de Sclafani Destituït el 1490, acusat d’abusos, fou pres a Còrdova, però els seus influents familiars n'aconseguiren l’alliberament 1492

Nascut a Xile —on el moviment celebrà un congrés nacional el 1972—, s’estengué després a l’Argentina, el Perú, Mèxic i l’Amèrica Central, on contribuí a l’aparició de la teologia de l’alliberament, i finalment arribà a Europa Als Països Catalans n'hi ha diversos grups, minoritaris però actius Tot i que les relacions amb la jerarquia han estat sovint incòmodes, els membres del moviment no volen separar-se de l’Església, però de fet se'n senten marginats, particularment arran del rumb pres pel Vaticà sota el pontificat de Joan Pau II

Duc de Dalmàcia Prengué part en quasi totes les campanyes de Napoleó, però es distingí en les de la península Ibèrica, on, nomenat cap de l’exèrcit d’Andalusia 1810, després d’haver pres Sevilla 1809, passà a Extremadura per penetrar a Portugal, però fou derrotat per Wellington a Albuera 1811 Finalment fou nomenat cap de les tropes franceses a la Península 1813 Després de la caiguda definitiva de Napoleó i d’un curt exili 1816-19, fou ministre de guerra 1830-32, president del consell de ministres 1832, 1839, 1840-47 i mariscal general de França 1847

Fou una gran personalitat dels regnats de Ramon Berenguer I i dels seus fills Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II Després de la mort de Ramon Berenguer II el 1082, fou un dels dirigents de l’oposició contra Berenguer Ramon II Abans, havia pres part en les campanyes de Berenguer Ramon II contra els sarraïns de Saragossa i contra el Cid Morí víctima d’una incursió sarraïna contra el castell de Maldà La seva mort facilità la tasca del partit moderat, que volia una concòrdia entre el comte i el seu nebot Ramon Berenguer III

Fill gran del tinent coronel Domènec de Llinars i de Carreres, ciutadà honrat de Barcelona El 1821 adreçà al batlle de Barcelona, Josep Marià de Cabanes, una Contestación ingenua , en la qual li preguntava quines mesures havia pres contra l’epidèmia barcelonina de febre groga El 1841 fou elegit membre de la Diputació de Barcelona, i presidí la Junta Suprema de Vigilància , que s’oposà a Espartero Davant l’arribada de les forces del general Van Halen, hagué d’exiliar-se a Marsella Era tinent coronel d’artilleria Fou diputat a corts per Barcelona el 1842

El 1477 entrà a servir com a cantant a la cort del duc Ercole I d’Este a Ferrara, i hi romangué fins el 1481, any en què el seu nom desapareix del registre En aquesta cort fou un dels cantants amb el salari més alt Possiblement es traslladà a Bergen-op-Zoom, on, a la capella de la germandat de Liewe-Frowe, consta un Jaspart el 1507 El seu nom apareix en vint-i-tres cançons, algunes d’adjudicació problemàtica perquè el seu estil és semblant al d’A Busnois Compongué sobretot quòdlibets, combinant dues o tres melodies preexistents, i cànons enigmàtics Probablement fou amic de Josquin Des Prés