Resultats de la cerca
Es mostren 3167 resultats
llei de Poisson
Física
Relació que compleix un gas ideal en un procés adiabàtic.
Hom l’expressa per pV γ = constant, essent p la pressió, V el volum, i γ = C p /C v , quocient entre les calors molars del gas a pressió i volum constants
metamorfisme
Mineralogia i petrografia
Modificació de l’estructura, de la composició mineralògica i, normalment, de la composició química (metasomatisme) de les roques provocada per l’acció d’agents externs.
Les roques que han sofert aquestes modificacions són anomenades metamòrfiques Entre els agents provocadors de les modificacions cal destacar la pressió i la temperatura La pressió pot ésser de dos tipus la litostàtica , deguda al pes de la columna de roques suprajacents, que té un valor aproximat de 300 bars per quilòmetre de profunditat, i la pressió deguda a esforços tectònics, anomenada stress La temperatura té en el metamorfisme un límit inferior d’aproximadament 200°C temperatura de deshidratació de les argiles i un límit superior de 800 a 1000°C, i té l’origen en el gradient geotèrmic…
màquina extrusora

Màquina extrusora El plàstic que alimenta la màquina és escalfat i impulsat per un cargol sense fi cap a bec de sortida
© Fototeca.cat
Química
Màquina emprada en l’extrusió de plàstics.
La pressió necessària per a l’extrusió és assolida per mitjà d’un cargol sense fi que gira ajustadament dins una carcassa escalfada exteriorment i que empeny el material cap al bec o filera de sortida La fusió del plàstic és conseqüència de la temperatura interior i de l’acció mecànica del cargol pressió i agitació Immediatament abans del bec hom colloca un dispositiu de contrapressió per a poder-ne regular amb precisió la pressió de sortida Normalment el bec és intercanviable, i de la seva forma depèn la forma de l’objecte obtingut Hom efectua la càrrega de la màquina per una boca collocada…
afinitat
Química
Tendència d’una mescla de substàncies a reaccionar químicament, que ve mesurada per la disminució de l’energia lliure de Gibbs que la reacció, a temperatura i a pressió constants, provoca.
Històricament, bé que el mot havia estat utilitzat en un sentit similar des de més antic Albert Magne, la noció d’afinitat és a dir, d’‘inclinació’ mútua de les substàncies que reaccionen fou introduïda per tal d’explicar els fenòmens químics al segle XVIII, i popularitzada especialment per Boerhaave Per als químics de l’època, l’afinitat era la força desconeguda que provocava i mantenia la unió dels àtoms, i durant molts anys un gran esforç especulatiu fou fet per identificar-la Primerament, seguint el suggeriment de Newton, hom considerà que era una manifestació més de les forces de…
volta

Perfil de l’arc generador, estructura bàsica i exemple constructiu de tres tipus de volta: a dalt, cilíndrica o de mig punt (a l’esquerra) i per aresta gòtica (a la dreta); a baix, escarsera
© Fototeca.cat
Arquitectura
Estructura arquitectònica corbada que cobreix un espai, forma un sostre, sosté una graderia, etc., conformada amb elements que recolzen mútuament i exerceixen una pressió exterior suportada per parets, pilars, etc.
En la seva forma simple , la volta és generada pel moviment directriu d’un arc Segons el perfil d’aquest arc, en resulta una volta cilíndrica o de mig punt , o de canó seguit , o de tartana si l’arc és de mig punt, apuntada o ogival , o en punta d’ametlla si és apuntat, escarsera o escassana , o rebaixada si és escarcer, d’ansa-paner si és carpanell, peraltada si és peraltat, parabòlica si és parabòlic, rampant o d’escala si és rampant, etc Segons el moviment directriu de l’arc en l’espai, es genera una volta recta quan el moviment directriu és perpendicular al seu pla, inclinada o…
diagrama de Stüve
Meteorologia
Diagrama termodinàmic molt utilitzat per a representar el perfil vertical de les variables que defineixen l’estat de l’atmosfera.
Té com a coordenades ortogonals la temperatura i la pressió elevada a un exponent que és el quocient entre la constant dels gasos ideals i la calor específica a pressió constant de l’aire sec
soroll
Física
Conjunt de fenòmens vibratoris, generalment de l’aire, que són percebuts pel sistema auditiu i que provoquen en l’home, sota certes condicions, una reacció de rebuig.
La característica fonamental del soroll consisteix en el fet que l’ona acústica no té una periodicitat ni una longitud d’ona netament definides La font del soroll és un element vibrant que transmet les vibracions al medi elàstic on és immergit i aquest fa d’element de comunicació fins a arribar a l’oïda de l’home, ja sia d’una manera directa, ja deformada per les reflexions en el contorn L’estudi del soroll constitueix un dels punts importants de l’acústica Una part de l’energia de la vibració d’un cos es transmet al medi hom mesura la potència P — emesa per una font a través d’una superfície…
Manometria esofàgica
Patologia humana
És anomenat manometria esofàgica un estudi destinat a mesurar la pressió interna de l’esòfag i les modificacions que s’hi produeixen Actualment, per a realitzar una manometria esofàgica hom sol emprar una sonda especial de material plàstic, d’uns 50 cm de llargada, que s’introdueix a l’esòfag a través de la cavitat bucal Aquesta sonda, de fet, té a l’interior tres sondes més estretes, cadascuna de les quals és destinada a situar-se en un punt determinat de l’interior de l’esòfag Igualment, als extrems d’aquestes sondes més estretes hi ha uns microsensors que capten les variacions de pressió…
acoblament
Indústria tèxtil
Operació d’acabat que consisteix a unir entre elles diverses capes de teixit, o una o diverses capes de teixit amb una o diverses làmines de matèries no tèxtils.
Amb aquesta operació s’obté un producte que gaudeix de les diferents propietats dels seus components Així, hom acobla teixits diversos amb capes de matèries esponjoses foam lay , per a millorar la capacitat d’abrigament d’aquells, conservant llur permeabilitat, o bé amb làmines de goma o matèries sintètiques per a impermeabilitzar-los L’acoblament és fet, generalment, utilitzant adhesius, pressió o calor Hom recobreix la superfície d’un dels teixits components, per exemple, amb adhesiu i el fa passar juntament amb l’altre o els altres materials entre corrons de pressió En cas que un dels…
diàstole
Biologia
Fase de l’activitat cardíaca en la qual es produeix la repleció de sang en els ventricles.
La diàstole comença amb l’obertura de les vàlvules auriculoventriculars i amb el pas de la sang de les aurícules als ventricles i finalitza amb l’obertura de les vàlvules sigmoides quan la pressió ventricular supera la pressió arterial
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina