Resultats de la cerca
Es mostren 988 resultats
escola diferenciada
Educació
Escola separada per sexes, que pretén atendre els diferents ritmes de maduració i els diferents estils d’aprenentatge de nens i nenes.
Hi ha un debat sobre la conveniència d’educar els nens i les nenes conjuntament o separadament a la mateixa escola i a la mateixa aula La majoria dels centres practiquen la coeducació en escoles mixtes, però també hi ha escoles que proposen la separació i addueixen arguments sobre el potencial educatiu d’aquesta pràctica docent En alguns països europeus l’educació diferenciada és prohibida a les escoles públiques, si bé és una pràctica comuna a força escoles privades Els últims anys s’està reintroduint a Europa, a partir de països anglosaxons Els arguments a favor de l’escola…
mur
Construcció i obres públiques
Història
Muralla.
Als Països Catalans els murs dels burgs, les viles i les ciutats, entre els s XII i XVI, eren privilegiats i hom hi prohibia les construccions properes a la part exterior, precedent de la moderna zona polèmica de les fortificacions A la banda interior, per consuetud, es toleraven les construccions privades amb atans als murs, mentre fossin fetes amb paret búrcega , o sia paret seca , més ampla a la seva base i que s’anava estrenyent a la part superior les altres menes de parets, calia que se separessin del mur, formant una androna de 10 pams on el mur tenia torres, la construcció…
Tomàs Claramunt
Educació
Educador i perit mercantil.
El 1867 arribà a l’Uruguai i s’establí a Montevideo S’integrà al grup d’educadors del moviment renovador de l’escola uruguaiana, que animà i dirigí Pedro Varela Ensenyà al Collegi Universitari de Montevideo i fou director de les escoles d’experimentació de tercer grau i formador de molts mestres de l’època El 1882, durant la dictadura de Máximo Santos, se separà de l’escola pública per desavinences amb les autoritats dirigents Exercí el magisteri en institucions privades, d’entre les quals cal esmentar la direcció del Liceo Montevideano Fou director del Collegi San Francisco 1888, catedràtic…
Josep Ponsatí i Terrades
Art
Artista plàstic.
Format a Barcelona amb estades a París i a Nova York, ha fet escultures per a colleccions públiques i privades de Banyoles Concorregué a la Mostra d’Art Nou MAN de Barcelona i a les mostres de la Fontana d’Or de Girona Amb Robert Llimós feu un acte conceptual a Barcelona 1970 Derivà d’unes primeres escultures cinètiques, minimalistes i constructivistes, cap als inflables, objectes escultòrics efímers estretament vinculats al paisatge, situant-se en l’art conceptual Des del 1971 n’enlairà a Granollers, Eivissa, Cadaqués, cap de Creus, Benidorm i Barcelona, unes experiències que el…
Lluís Torner i Sabata

Lluís Torner i Sabata
© Arx. Ll. Torner
Física
Físic.
Llicenciat en ciències físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1986 i doctor per la Universitat Politècnica de Catalunya 1989 Catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya des de l’any 2000, any que també rebé la Distinció de la Generalitat de Catalunya per a la Promoció de la Recerca Universitària com a jove investigador Fou president de l’Associació Catalana d’Entitats de Recerca ACER 2009-14 L’any 2002 fundà l’Institut de Ciències Fotòniques ICFO, que dirigeix des de la seva creació La seva activitat de recerca se centra en la investigació en ciències fotòniques, sobretot…
Domus Aurea

Sala octagonal de la Domus Aurea
Andy Montgomery (CC BY-SA 2.0)
Palau
Palau bastit a Roma pels arquitectes Sever i Cèler per ordre de l’emperador Neró, després de l’incendi de la ciutat (64 dC).
Prengué el nom ‘casa daurada’ dels revestiments d’or dels sostres, on, a més, s’hi afegiren pedres semiprecioses, plaques d’ivori i pintures de gran sumptuositat Era compost per edificis i jardins, llacs artificials i boscs fins a cobrir una extensió de més de 200 ha, entre els turons de l’Esquilí i el Palatí A l’entrada hi havia una estàtua gegantina de l’emperador A la mort de Neró, els seus successors abandonaren el palau o en destruïren parts per a edificar-hi altres construccions els emperadors Vespasià i Titus hi aixecaren el Colosseu i Trajà hi bastí les seves termes al damunt…
comunicació de massa
Filosofia
Sociologia
Transmissió de significats culturals, dirigida a un gran públic.
És feta a través dels anomenats mitjans de comunicació de massa o mitjans d’informació , dels quals són formes típiques, la premsa, la ràdio, la televisió i la cinematografia Aquests mitjans depenen molt sovint d’organitzacions públiques o privades —i també de persones individuals—, que assumeixen la informació com una tasca social però amb uns objectius determinats per raons econòmiques, ideològiques o primàriament informatives Normalment també tenen la finalitat d’ésser mitjans de publicitat , per imperatius de finançament i de rendibilitat En funció, doncs, de la finalitat i…
Ona Catalana
Grup radiofònic.
Nascut el 1998 com a suma de cinc emissores de ràdio privades que operen a les comarques gironines Ràdio Olot, Ona Girona, Ràdio Costa Brava, Ràdio Pirineus i Ràdio Ripoll Josep Puigbò en fou el conseller director general El grup s’amplià amb l’entrada de Grup Zeta fins el 2002 i Radio Ambiente Musical, que aportaren les freqüències obtingudes a través de concessió de la Generalitat La configuració original del grup incloïa dos canals, Ona Catalana i Ona Música En el model generalista, que s’estrenà l’11 de setembre de 2000, tenien programa propi professionals com ara Josep Cuní…
Iberdrola
Economia
Companyia elèctrica de l’Estat espanyol.
Fou fundada al novembre del 1992 a partir de la fusió de les elèctriques privades Iberduero 1944 i Hidroeléctrica Española 1901 És líder en el mercat liberalitzat de comercialització i segona en el conjunt del sector dins de l’Estat espanyol Té presència internacional, especialment a l’Amèrica Llatina el 1995 adquirí les distribuïdores Electropaz i Elfeo Bolívia el 1996, les hidroelèctriques de Tocopilla i Colbún Xile, i el 1997, la distribuïdora Coelba Brasil El 1999 comprà la nord-americana Energy Works El 2001, les condicions imposades pel Tribunal de Defensa de la Competència…
Institut Cartogràfic Valencià
Cartografia
Organisme públic creat per la Generalitat Valenciana el 1997 i adscrit a la conselleria de la presidència.
Amb seu a València, té com a principals funcions determinar els plans de treballs cartogràfics del País Valencià, crear un banc de dades cartogràfiques amb la recollida de la cartografia confeccionada per les administracions públiques i d’altres entitats privades, elaborar i distribuir la cartografia de base, coordinar qualsevol treball de tipus cartogràfic dut a terme a l’administració pública, impulsar l’ús de sistemes d’informació geogràfica a l’administració valenciana, com també la formació i la investigació, i organitzar una cartoteca de referència És també responsable de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina