Resultats de la cerca
Es mostren 1256 resultats
metallenguatge
Lògica
Electrònica i informàtica
Lingüística i sociolingüística
Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge.
L’instrumental lingüístic que utilitza el metallenguatge procedeix d’un llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest mateix llenguatge o un altre de qualsevol El lingüista que escriu la gramàtica d’una llengua, el lexicògraf que redacta un diccionari, l’informàtic que descriu un llenguatge de programació, o el lògic que estudia la validesa o correctesa formal d’un enunciat, tots ho fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta també en el llenguatge colloquial frases tals com “Què vol dir llibertat en basc", “Per a vosaltres "'mestre’ i “mestra' sonen…
retracte
Dret civil
Dret d’adquisició preferent que correspon a una persona sobre una cosa venuda, en les mateixes condicions (preu, terminis, etc) del contracte de compravenda efectuat.
Únicament pot ésser exercit en el cas que el propietari hagi decidit de desprendre-se'n a títol de venda, permuta, etc, però no pas en cas de donació Entre les seves múltiples varietats, les més importants són el retracte convencional , quan el venedor es reserva el dret de recuperar la cosa venuda amb l’obligació de complir certes condicions, i el retracte legal , quan procedeix directament de la llei Per la seva natura jurídica pot ésser personal , sense dret a reclamació sobre la cosa que ha passat a mans d’un tercer, i real , quan el dret és inherent a la mateixa cosa Ho és…
anacreòntica
Literatura
Composició poètica de metre curt, sovint heptasíl·lab, d’extensió breu, en la qual el poeta canta amb to enginyós i irònic els plaers de la vida i dels sentits amb una simbologia literària d’origen pastoral.
El mot procedeix d’ Anacreont , l’obra del qual influí en autors antics com Teòcrit, Catul i Horaci El gènere fou reprès al Renaixement —Ronsard, etc—, i a partir de la publicació de les Anacreòntiques 1554, s’inicià una tradició que, gairebé, afectà totes les literatures romàniques El moment àlgid del gènere fou, tanmateix, al s XVIII, el qual excellí en l’expressió d’un erotisme amanerat a través de delicades referències mitològiques José Cadalso, Juan Pablo Forner i Juan Meléndez Valdés, entre d’altres, foren els poetes castellans d’aquesta època que el conrearen amb més èxit…
mausoleu

Mausoleu d’Emir Gur, a Samarcanda (Uzbekistan)
© Fototeca.cat-Corel
Arquitectura
Tomba monumental.
El nom procedeix del monument funerari, considerat una de les set meravelles del món, que Mausol, sàtrapa de la Cària 377-353 aC, feu bastir per a ell a Halicarnàs Iniciat en vida seva, fou continuat per la seva germana i muller Artemísia Hi collaboraren artistes molt famosos Escopes, Leocares, i, per les reconstruccions ideals que n'han estat traçades, hom suposa que era una mola de planta quadrada, amb un basament alt, damunt el qual s’alçava una piràmide coronada amb una quadriga amb les estàtues dels monarques conservades, juntament amb els frisos del combat de les amazones,…
Naixement del primer nadó amb ADN de 3 persones
Medicina
En un hospital d’Anglaterra neix el primer nadó amb material genètic de tres persones El motiu és evitar la síndrome de Leigh, una malaltia genètica, de la qual la mare és portadora, que afecta el desenvolupament del sistema nerviós La tècnica consisteix a substituir els gens defectuosos de la mare, localitzats als mitocondris, per gens sans de l’òvul d’una donant, del qual es retira el nucli, que se substitueix pel de la mare L’òvul resultant és fecundat per l’esperma del pare De fet, només el 0,1% del genoma del nadó procedeix de la donant Aquesta tècnica de reproducció…
llenguadocià
Lingüística i sociolingüística
Dialecte de l’occità mitjà que, juntament amb el provençal, forma el grup lingüístic més conservador i menys allunyat de la llengua clàssica de l’edat mitjana.
Partint d’ell, com a forma equidistant de les diverses parles occitanes, Loïs Alibèrt intentà de fixar l’occità modern Comprèn diversos subdialectes el meridional central, tolosà, foixenc, donasanenc, narbonès, el septentrional roergat, gavaldanès, orlhaguès, l' occidental agenès, carcinol, albigès i l' oriental besierenc, montpellerí, cevenol Els trets més característics de la seva fesomia lingüística són manteniment dels grups llatins ca i ga cantar, gaug, gal , dels diftongs i triftongs paire, buou , de la l intervocàlica, tant si procedeix de l o ll llatines pala, salar,…
testament sacramental
Dret civil
Dret civil català
Forma testamentària peculiar de les persones que gaudeixen del veïnatge local de Barcelona o de l’antic bisbat de Girona.
Constitueix en un testament atorgat quan el testador es troba de viatge fora del seu domicili, de paraula o per escrit, davant dos testimonis almenys Per a la seva validesa s’exigeix que el testador mori durant el viatge, per accident o malaltia, i que els testimonis, dins el termini de sis mesos, adverin aquest testament sota jurament prestat davant el rector de l’església on consuetudinàriament s’adveren aquests testaments Ha d’ésser protocollitzat per mitjà d’un expedient instruït pel jutge de primera instància, amb citació dels dos testimonis i el cònjuge i parents del testador amb dret a…
bleda

bleda
© Fototeca.cat
Horticultura
Planta herbàcia anual de la família de les quenopodiàcies, de grans fulles glabres, lluents, ondulades, fent roseta basal, i tija d’1 a 2 m, angulosa i ramificada, acabada en una panícula de flors verdoses i arrodonides, agrupades en glomèruls.
Procedeix probablement de la bleda borda i és conreada com a verdura des d’abans de Crist Havia estat emprada en medicina La bleda és de fàcil conreu prefereix els sòls rics i frescs, especialment els húmics Suporta bé la calor, però té gran necessitat d’aigua Hom en fa la sembra escalonada durant els mesos d’abril, maig i juny, en tendes o directament al terreny definitiu La recollecció s’inicia uns 70 dies després de la sembra i dura fins a les primeres glaçades el rendiment és de 25 a 30 t/ha Les principals malures que afecten la bleda són el mosaic, la podridura de les arrels…
marquesat d’Àvola
Història
Títol concedit el 1542 a Carles d’Aragó, baró d’Àvola i de Terranova.
Passà per herència dels Tagliavia d’Aragona als Pignatelli, prínceps de Noia, que des d’aleshores s’han dit Pignatelli d’Aragona La baronia d’Àvola havia estat concedida el 1361 a Orland, fill natural de Frederic II, de Sicília Joan d’Aragó, sisè baró, des del 1453, es casà amb Beatriu de Cruïlles, hereva de la baronia de Terranova llur fill Gaspar d’Aragó, fou setè baró 1471 i baró de Terranova, el qual es casà amb Clara d’Aragó, tia seva llur fill i hereu 1483 Carles d’Aragó, fou el primer marquès d’Àvola i la filla d’aquest, Antònia d’Aragó, marquesa d’Àvola i de Terranova, es casà amb el…
Retinoblastoma
Patologia humana
Definició El retinoblastoma és un tumor maligne de la retina, probablement d’origen hereditari Freqüència El retinoblastoma és un tumor molt poc freqüent que afecta un infant de cada 20 000 Això no obstant, representa aproximadament un 2% dels tumors malignes infantils Causa L’origen del retinoblastoma, com el dels altres tumors malignes que afecten l’organisme, no és gaire ben conegut Aquest tumor s’esdevé a partir d’una diferenciació anormal de les cèllules retinals embrionàries, procedents de les capes cellulars de la retina, que per causes desconegudes adopten característiques atípiques i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina