Resultats de la cerca
Es mostren 1424 resultats
factor de producció
Economia
Cadascun dels elements que, combinats en unes proporcions determinades, permeten la producció de béns i serveis i possibiliten la percepció d’uns ingressos.
Tradicionalment les categories considerades com a factors han estat els recursos naturals, el treball i els béns de capital analitzats des d’una perspectiva tècnica i social, bé que modernament alguns autors neoclàssics hi afegeixen l’empresa o l’organització com a quart factor o factor residual La consideració teòrica dels diferents elements planteja dues qüestions fonamentals la del caràcter de productiu en cadascun dels factors i la de la justificació dels ingressos percebuts pels propietaris dels factors salaris, guanys, interessos, etc referent a això hi ha un desacord notable entre els…
color primari
Física
Cadascun dels colors presos com a patró i dels quals hom pot obtenir-ne qualsevol altre per mescla additiva en les proporcions adients.
bellesa
Representació de les tres Gràcies, Eufrosine, Talia i Aglae, divinitats de la bellesa
© Corel Professional Photos
Filosofia
Conjunt de gràcies o qualitats que, manifestades sensiblement, desperten un delit espiritual, un sentiment d’admiració.
El concepte de bellesa té, des d’un punt de vista filosòfic, un origen bipolar emanació o manifestació de la transcendència, d’una banda, o resultat de la praxi, de l’altra, però que coincideix en l’objecte produït Tanmateix, com a transcendent, el concepte de bellesa és aplicat també als objectes naturals i a les accions morals, en aquestes darreres especialment per analogia La noció de transcendència arrenca, en les filosofies occidentals, de l’obra de Plató, que considerava la bellesa com quelcom unívoc amb l’ésser, amb la veritat i amb la bondat els escolàstics ho expressaren dient que…
Sant Joan Samora (Sant Llorenç d’Hortons)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’església situada al costat de la masia anomenada “La Casa Gran” ECSA - J Todó Església situada al costat de la masia anomenada la Casa Gran Del quilòmetre 21, 9 de la carretera de Martorell a Capellades, a uns 6 km de Martorell, surt a mà esquerra una pista que mena a la capella en poc més d’1 km Les claus es poden demanar a cal Quico, al veïnat de Sant Joan Samora JCR-LICS Mapa 36-16420 Situació 31TDF055919 Història Aquesta església és esmentada per primera vegada l’any 1080 en una donació que feu Seniofred, clergue, a l’abat Andreu de Sant Cugat Aquest clergue…
relleu submarí

Perfil esquemàtic del relleu submarí (l’escala horitzontal no és representativa de les distàncies reals)
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Hidrografia
Conjunt de relleus del fons marí.
Hom hi distingeix tres zones principals la zona del precontinent, la zona dels fons mitjans i la zona de les grans profunditats En el primer grup destaquen la plataforma continental, el talús continental i el glacis Els fons mitjans oceànics són ocupats per vastes conques submarines , en forma de cubeta, separades entre elles per una espècie de vorells o llindars les dorsals , o cadenes muntanyoses, són constituïdes en part per materials volcànics els seus cims formen sovint les illes Entre les formes aïllades destaquen els banyons i els guyots , aquests darrers amb una superfície…
piràmide d’edats

De dalt a baix, dos models demogràfics externs i un de transició (1985); déficit de naixements per les guerres mundials (1,2) i pel control de la natalitat (3)
© Fototeca.cat
Sociologia
Histograma doble simètric que representa l’estructura per edats i sexes d’una població.
L’eix d’ordenades és únic i recull les edats o els grups d’edats l’eix d’abscisses és doble el de la dreta recull els contingents en xifres relatives de dones de cada edat, i el de l’esquerra, els d’homes Si hom vol que totes les piràmides siguin visualment significatives i comparables, cal establir una proporció determinada entre les escales dels dos eixos Convencionalment, cal utilitzar la proporció següent 1 any = 0,02% de la població total representada, o els seus equivalents si es treballa amb grups d’edats superiors a l’any En aquest cas, tenint en compte que hom treballa amb àrees, les…
Cabot Films
Cinematografia
Productora.
Firma dedicada al rodatge de documentals fundada el 1911 per Andreu Cabot i Puig al barri d’Horta de Barcelona També disposava d’uns moderns laboratoris i d’una galeria de filmació Representà importants fàbriques estrangeres, comprà i vengué films d’estoc, màquines de fotos i de cinema, i filmà anuncis, noces, bateigs i actualitats El 1909, Cabot fundà, amb Narcís Cuyàs i Joan Verdaguer, Iris Films al carrer d’Aragó Després, el 1912 adquirí l’estudi i laboratori de Chomón i Fuster Els Cabot Films, de grans proporcions, foren els millors estudis del moment una planta d’obra per a…
Francisco Salinas
Música
Filosofia
Organista, humanista i teòric castellà.
Cec des dels primers mesos de vida, el seu pare dirigí el seu ensenyament cap als estudis musicals de cant i orgue Les seves aptituds l’inclinaren vers l’estudi d’aquest instrument Ingressà a la Universitat de Salamanca, on a més d’estudis d’orgue, cursà estudis de grec, llatí, arts i filosofia L’any 1538 acompanyà a Roma l’arquebisbe Pedro de Sarmiento quan aquest fou nomenat cardenal A la capital italiana s’ordenà de sacerdot i gaudí de la protecció dels papes Pau III i Pius IV Romangué a Itàlia durant vint anys, ocupant càrrecs com el d’organista del virrei de Nàpols 1553-58 Retornà a…
,
tema amb variacions
Música
Forma de variació que consisteix en la presentació d’un tema, generalment simple i de tempo lent, seguit d’una sèrie -en nombre variable- de variacions seves.
S’imposà a partir del Classicisme i continuà essent molt popular durant el Romanticisme Tant el tema com les seves variacions acostumaven a tenir forma binària, és a dir, en dues seccions separades per una barra de repetició tal com es feia en l' aria variata Era tradició també numerar cadascuna de les variacions i presentar-les com a unitats tancades -a diferència d’altres formes de variació com el double o la xacona-, tot i ser peces dependents les unes de les altres i haver de ser interpretades sense interrupció en l’ordre establert Sovint -especialment en el Romanticisme-, la darrera…
aclarida
Agronomia
Supressió de part dels fruits d’un arbre per tal que els que han estat respectats presentin unes dimensions comercials i unes proporcions regulars.
Pot efectuar-se a mà, o, més senzillament, tractant l’arbre en flor mitjançant aclaridors químics
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina