Resultats de la cerca
Es mostren 338 resultats
Joseph Martin Kraus
Música
Compositor, director i pedagog suec d’origen alemany.
Estudià dret, però, fornit d’una educació musical molt sòlida, el 1778 anà a la cort de Gustau III de Suècia, on inicià una brillant carrera en el camp de la música Fou enviat a Itàlia, París, Londres i Viena a fi d’ampliar coneixements El 1780 fou designat membre de l’Acadèmia Sueca de Música, i el 1788, director titular de la capella reial Fou el més notable del grup de compositors sorgit a la cort de Gustau III —un gran mecenes de la música—, i Joseph Haydn el tingué en gran estima De les seves òperes, influïdes per ChW Gluck, destaquen Proserpina 1781 i Aeneas i Carthago 1790 Pel que fa a…
Joseph Martin Kraus
Música
Compositor, director i pedagog suec d'origen alemany.
Estudià dret, però, fornit d’una educació musical molt sòlida, el 1778 anà a la cort de Gustau III de Suècia, on inicià una brillant carrera en el camp de la música Fou enviat a Itàlia, París, Londres i Viena a fi d’ampliar coneixements El 1780 fou designat membre de l’Acadèmia Sueca de Música, i el 1788, director titular de la capella reial Fou el més notable del grup de compositors sorgit a la cort de Gustau III —un gran mecenes de la música—, i Joseph Haydn el tingué en gran estima De les seves òperes, influïdes per ChW Gluck, destaquen Proserpina 1781 i Aeneas i…
Otto Klemperer
Música
Director d’orquestra alemany.
Estudià música a Berlín, on fou deixeble de J Kwast i de H Pfitzner El 1906 debutà al Neues Theater de la mateixa ciutat amb una producció d' Orfeu als inferns , amb direcció escènica de M Reinhardt Un any més tard, i per recomanació de G Mahler, fou contractat com a director coral del Teatre Alemany de Praga, on dirigí fins el 1910 Posteriorment treballà a Hamburg 1910-12, Barmen 1913-14, Estrasburg 1914-17, Colònia 1917-24 i Wiesbaden 1924-27 Divulgà les obres de compositors alemanys del principi del segle XX, com ara A Schönberg, K Weill o P Hindemith En 1933-39 dirigí l’Orquestra…
Domingo Santa Cruz Wilson
Música
Compositor, professor i promotor musical xilè.
El 1917 començà a estudiar música amb E Soro Barriga a Santiago, i després ho feu amb Conrado del Campo a Madrid, mentre exercia com a diplomàtic s’havia llicenciat en dret l’any 1921 El 1927 decidí dedicar-se exclusivament a la música Gràcies a la Sociedad Bach, grup coral que havia format el 1917, a Xile es pogueren escoltar les polifonies del Renaixement i la música de JS Bach Del 1928 al 1953 exercí la docència al Conservatorio Nacional de Santiago Fou degà de la facultat de belles arts de la Universitat de Xile en dues ocasions 1933-51 i 1962-68, i fundador de l’Asociación Nacional de…
Karl Wilhelm Eugen Stenhammar
Música
Director d’orquestra, pianista i compositor suec.
Educat en el si d’una família de músics, començà a compondre de molt jove Estudià al Conservatori d’Estocolm amb R Andersson piano i W Heintze orgue i el 1890 obtingué un premi d’orgue Si bé rebé alguns consells d’E Sjögren, J Dente i A Hallén, la seva formació com a compositor fou de caràcter autodidàctic Perfeccionà la seva formació pianística a Berlín amb H Barthen 1892-93 Director de la Filharmònica d’Estocolm a partir del 1897, també estigué al capdavant d’altres institucions musicals sueques, com l’Orkesterföreningen de Göteborg o l’orquestra del Teatre Reial d’Estocolm Al llarg de la…
Ernst Toch
Música
Compositor austríac naturalitzat nord-americà.
Després d’abandonar la carrera de medicina, començà a aprendre composició de manera autodidàctica a partir de l’estudi dels quartets de corda de WA Mozart i altres obres clàssiques La seva Simfonia de cambra en fa M el feu mereixedor del Premi Mozart de Frankfurt 1909, ciutat on s’installà temporalment per estudiar piano Del 1913 al 1929 fou professor de composició a la Musikhochschule de Mannheim Aquest darrer any es traslladà a Berlín, on es dedicà a la docència i a la composició fins que el 1933, per la seva condició de jueu, es veié obligat a abandonar Alemanya De primer anà…
Johann Theile
Música
Compositor i teòric alemany.
Rebé les primeres lliçons de música de Johann Scheffler, i entre el 1666 i el 1672 estudià amb H Schütz El 1673 residia a Lübeck, on probablement impartí classes de música i establí amistat amb JA Reincken i D Buxtehude El mateix any fou nomenat mestre de capella a Gottorf, on és possible que compongués les primeres òperes Després treballà a Hamburg i en 1685-91 fou mestre de capella a Wolfenbüttel Més tard entrà al servei del duc Christian I a Merseburg El 1718 es traslladà a Naumburg, on residí fins al final de la seva vida Entre els seus deixebles destaquen Georg Österreich i Johann…
Vissarion Jakovlevic Šebalin
Música
Compositor rus.
Estudià al Conservatori de Moscou amb N M’askovskij i tot seguit es dedicà a l’ensenyament en diverses escoles, fins que hi tornà com a professor de composició en fou director del 1942 al 1948 Aquest darrer any, malgrat els nombrosos premis estatals, es veié acusat de formalisme al costat de S Prokof’ev, D Šostakovič o N M’askovskij, i perdé el càrrec El seu nom fou rehabilitat el 1958 Lligat a les formes tradicionals, durant els anys vint es deixà influir per l’impressionisme, però els anys quaranta retornà a la música de caràcter nacional Això no li impedí posar els seus alumnes en contacte…
Carlos d’Ordóñez
Música
Compositor i violinista austríac d’ascendència espanyola.
Durant tota la seva vida compaginà professions de músic i de funcionari Com a violinista, fou un assidu dels concerts oferts per l’aristocràcia de Viena El 1771 ingressà com a violinista a la Tonkünstler-Sozietät Societat de músics El 1775 veié estrenada al teatre dels Esterházy i sota la direcció de J Haydn la seva òpera de titelles Alceste , paròdia de l’òpera homònima de ChW Gluck Després d’un seguit de collaboracions puntuals, el 1779 entrà oficialment a la cort com a músic de cambra No hi ha constància de més activitats seves a partir del 1780 Sembla que cap al 1784 deixà de formar part…
quartet
Música
Composició musical per a quatre instruments o veus.
El quartet vocal polifònic, ja emprat a l’edat mitjana, fou divulgat pels compositors flamencs d’ençà del s XV En la música instrumental, el quartet esdevingué freqüent d’ençà de la fi del s XVII, i al XVIII es generalitzà, especialment el quartet de corda per a dos violins, viola i violoncel, considerat per molts com la forma ideal de música de cambra per la seva austeritat Sovintejà, però, el quartet basat en altres instruments sovint una flauta, un oboè, un clarinet, etc, feia les funcions de primer violí, amb acompanyament de la resta de la corda També s’introduí el quartet per a piano i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina