Resultats de la cerca

Vida Fou el membre més important d’una família de músics alemanys, i s’inicià en la música amb el seu pare, Christian Ferdinand Abel Hannover, 1682 - Köthen, Baixa Saxònia, 3 d’abril de 1761, viola de gamba de l’orquestra del príncep Leopold d’Anhalt-Köthen En morir el pare, continuà els estudis a Leipzig Saxònia, on fou deixeble de JS Bach a la Thomasschule de Leipzig Del 1748 al 1758 fou viola de gamba a l’orquestra de la cort de Dresden Saxònia, sota la direcció de JA Hasse, i allí coincidí amb Wilhelm Friedemann Bach Arran de les guerres prussianes, el 1759 abandonà la ciutat i anà a…

El quartet vocal polifònic, ja emprat a l’edat mitjana, fou divulgat pels compositors flamencs d’ençà del s XV En la música instrumental, el quartet esdevingué freqüent d’ençà de la fi del s XVII, i al XVIII es generalitzà, especialment el quartet de corda per a dos violins, viola i violoncel, considerat per molts com la forma ideal de música de cambra per la seva austeritat Sovintejà, però, el quartet basat en altres instruments sovint una flauta, un oboè, un clarinet, etc, feia les funcions de primer violí, amb acompanyament de la resta de la corda També s’introduí el quartet per a piano i…

El 1917 començà a estudiar música amb E Soro Barriga a Santiago, i després ho feu amb Conrado del Campo a Madrid, mentre exercia com a diplomàtic s’havia llicenciat en dret l’any 1921 El 1927 decidí dedicar-se exclusivament a la música Gràcies a la Sociedad Bach, grup coral que havia format el 1917, a Xile es pogueren escoltar les polifonies del Renaixement i la música de JS Bach Del 1928 al 1953 exercí la docència al Conservatorio Nacional de Santiago Fou degà de la facultat de belles arts de la Universitat de Xile en dues ocasions 1933-51 i 1962-68, i fundador de l’Asociación Nacional de…

Educat en el si d’una família de músics, començà a compondre de molt jove Estudià al Conservatori d’Estocolm amb R Andersson piano i W Heintze orgue i el 1890 obtingué un premi d’orgue Si bé rebé alguns consells d’E Sjögren, J Dente i A Hallén, la seva formació com a compositor fou de caràcter autodidàctic Perfeccionà la seva formació pianística a Berlín amb H Barthen 1892-93 Director de la Filharmònica d’Estocolm a partir del 1897, també estigué al capdavant d’altres institucions musicals sueques, com l’Orkesterföreningen de Göteborg o l’orquestra del Teatre Reial d’Estocolm Al llarg de la…

Després d’abandonar la carrera de medicina, començà a aprendre composició de manera autodidàctica a partir de l’estudi dels quartets de corda de WA Mozart i altres obres clàssiques La seva Simfonia de cambra en fa M el feu mereixedor del Premi Mozart de Frankfurt 1909, ciutat on s’installà temporalment per estudiar piano Del 1913 al 1929 fou professor de composició a la Musikhochschule de Mannheim Aquest darrer any es traslladà a Berlín, on es dedicà a la docència i a la composició fins que el 1933, per la seva condició de jueu, es veié obligat a abandonar Alemanya De primer anà…

Rebé les primeres lliçons de música de Johann Scheffler, i entre el 1666 i el 1672 estudià amb H Schütz El 1673 residia a Lübeck, on probablement impartí classes de música i establí amistat amb JA Reincken i D Buxtehude El mateix any fou nomenat mestre de capella a Gottorf, on és possible que compongués les primeres òperes Després treballà a Hamburg i en 1685-91 fou mestre de capella a Wolfenbüttel Més tard entrà al servei del duc Christian I a Merseburg El 1718 es traslladà a Naumburg, on residí fins al final de la seva vida Entre els seus deixebles destaquen Georg Österreich i Johann…

Estudià al Conservatori de Moscou amb N M’askovskij i tot seguit es dedicà a l’ensenyament en diverses escoles, fins que hi tornà com a professor de composició en fou director del 1942 al 1948 Aquest darrer any, malgrat els nombrosos premis estatals, es veié acusat de formalisme al costat de S Prokof’ev, D Šostakovič o N M’askovskij, i perdé el càrrec El seu nom fou rehabilitat el 1958 Lligat a les formes tradicionals, durant els anys vint es deixà influir per l’impressionisme, però els anys quaranta retornà a la música de caràcter nacional Això no li impedí posar els seus alumnes en contacte…

Durant tota la seva vida compaginà professions de músic i de funcionari Com a violinista, fou un assidu dels concerts oferts per l’aristocràcia de Viena El 1771 ingressà com a violinista a la Tonkünstler-Sozietät Societat de músics El 1775 veié estrenada al teatre dels Esterházy i sota la direcció de J Haydn la seva òpera de titelles Alceste , paròdia de l’òpera homònima de ChW Gluck Després d’un seguit de collaboracions puntuals, el 1779 entrà oficialment a la cort com a músic de cambra No hi ha constància de més activitats seves a partir del 1780 Sembla que cap al 1784 deixà de formar part…

També s’aplica a les formacions musicals amb vuit components El repertori instrumental inclou obres per a octets de vent sol, de corda sola i per a diferents combinacions d’aquests instruments Entre els primers es troben les serenates KV 375 1781 i KV 388 1782 de WA Mozart i l’opus 103 1792 de Beethoven, per a dos oboès, dues trompes, dos clarinets i dos fagots harmoniemusik D’altra banda, I Stravinsky compongué el seu octet 1923 per a flauta, clarinet, dos fagots, dues trompetes i dos trombons Dels octets per a corda sola quatre violins, dues violes i dos violoncels, cal destacar l’opus 20…

La seva forma, extensió i caràcter són molt variables Amb tot, sovint es caracteritza per un esquema tonal inestable o modulant que no s’estabilitza fins a arribar al moviment introduït És habitual en els moviments en forma sonata, en especial en els primers moviments de simfonies i sonates, si bé, de vegades, se’n troben precedint un finale o conjunts de variacions Durant el Classicisme podia consistir simplement en un o diversos acords inicials FJ Haydn quartets opus 71 núm 3, opus 76 núm 1, o en una àmplia secció dotada de contingut temàtic específic Haydn simfonies núm 97, 99…