Resultats de la cerca

Per les seves relacions amb Jaume II de Mallorca fou fet presoner en l’expedició de Pere II de Catalunya-Aragó a Perpinyà 1285 Passà a Itàlia amb Carles II de Sicília, on lluità a favor de les ciutats güelfes de Toscana 1289-91 obtingué la victòria de Campoldino 1289 Actuà d’àrbitre entre Jaume II de Mallorca i Gastó, comte de Foix, per qüestions de límits jurisdiccionals 1304

Fou proclamat rei a nou anys sota la regència del seu oncle Eduard Seymour , duc de Somerset S’interessà per les qüestions religioses que el regnat del seu pare havia plantejat, i afavorí la difusió de la Reforma En morir recomanà que el succeís Jane Grey però s’emparà del poder la seva germanastra Maria , filla d’Enric VIII i Caterina d’Aragó, que obrí, així un període de reacció catòlica

Centrà el seu treball en l’estètica, camp en el qual intentà d’establir un cos de principis que permetessin una anàlisi de la creació artística independent d’explicacions genètiques o històriques També féu estudis de psicologia Entre les seves obres cal esmentar Die Grundfragen der Gegenwärtigen Aesthetik ‘Les qüestions fonamentals de l’estètica actual’, 1904 i Das Ich, der Traum, der Tod ‘El jo, el somni, la mort’, 1947

Autor d’un Memorial en favor de la ordenación hecha por la ciudad de Barcelona 1620 sobre els forasters, escrit primer en català però obligat després a traduir-lo ell mateix al castellà, fet del qual es lamenta, i De la potestat secular en los eclesiàstics per la econòmica i política 1646, que fou prohibit, ambdós interessants pels comentaris sociogràfics i l’actitud més o menys franca sobre qüestions d’actualitat amb tendència vindicativa

Es llicencià en filosofia i lletres i dret a Barcelona i es doctorà 1916 en dret i ciències socials Juntament amb Guillem Mde Brocà i FMaspons i Anglasell, emprengué la codificació del dret català Publicà Heredaments prelatius 1916, El heredamiento universal 1917, Legislación de accidentes del trabajo 1957, La nueva legislación de procedimiento laboral 1958, La vida y la muerte del bandolero Serrallonga 1974 i un gran nombre d’opuscles sobre qüestions laborals i socials

La UIE realitzava les seves activitats cada estiu en un lloc diferent, però finalment elegí una seu permanent —Estrasburg— i una sèrie de campus afiliats, entre els quals hi ha Barcelona, amb coordinació de l' Institut d'Estudis Espacials de Catalunya Els temes que abasta es refereixen a aspectes tècnics de l’astronàutica, però també a les seves diverses aplicacions —telecomunicacions, teledetecció— o a qüestions econòmiques o jurídiques, com ara el dret espacial

Professor a Bonn 1919-20 i 1947-51, succeí Spranger a Leipzig 1920-31 Interessat per les qüestions culturals i pedagògiques, elaborà una teoria de la personalitat que, pel damunt del racionalisme i de l’irracionalisme, analitza la persona en funció del conjunt d’accions i reaccions que s’estableixen entre ella i el món historicocultural en què viu Entre les seves nombroses obres cal citar Individuum und Gemeinschaft ‘Individu i comunitat’, 1919

Escriví monografies sobre Kleist, Nietzsche i Heine, que l’influïren, i traduí els dos darrers, Goethe, Kipling i Villon Autor de reculls de poemes — L’estiu 1919, Cercles 1921, Veu 1923, etc— i de drames — Herakles, Jupiter 1919—, es destaquen les seves obres de crítica Otázky literárni psychologie ‘Qüestions de psicologia literària’, 1917, Duše a slovo ‘L’ànima i la paraula’, 1929, Slovo a svět ‘La paraula i el món’, 1937, A Novák 1938, etc

Després del 1820 dirigí a Barcelona el Diario Constitucional , i més tard l' Indicador Catalán , en els quals publicà llargs articles sobre qüestions religioses Alhora participà en un projecte de traducció de la Bíblia al castellà, sota el patrocini de la British and Foreign Bible Association Expulsat de Barcelona amb els caps liberals exaltats el 1823, fou portat presoner a França Posteriorment continuà collaborant en els projectes de traducció de la Bíblia

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1966-73 procedent del Còrdova Defensà la porteria del Barça en 288 partits Guanyà una Copa de Fires 1966, dues Copes 1968, 1971 i la Finalíssima de Fires 1971 Individualment obtingué el Trofeu Zamora de la temporada 1972-73 Al final d’aquella temporada fou traspassat a l’Atlético de Madrid per qüestions extraesportives Fou cinc vegades internacional absolut i anà convocat a la Copa del Món 1966