Resultats de la cerca
Es mostren 711 resultats
proporcional
Matemàtiques
Dit de dues quantitats variables de raó constant fixa.
Així, hom diu, per exemple, que l’àrea del cercle és proporcional al quadrat del seu radi La quarta proporcional de tres nombres a, b i c és un nombre x tal que a/b = c/x la tercera proporcional de dos nombres a i b és el nombre x tal que a/b = b/x la mitjana proporcional entre dos nombres a i b és el nombre x tal que a/x = x/b Per exemple, 10 és la quarta proporcional de 1, 2, 5 1/2 = 5/10 4 és la tercera proporcional de 1, 2 1/2 = 2/4 i 2 és la mitjana proporcional de 1, 4 1/2 = 2/4 Dues quantitats proporcionals poden ésser directament proporcionals o inversament…
recta d’altura
Transports
Recta que representa l’arc de loxodromia que substitueix, amb un error inapreciable, un petit arc del cercle d’altures iguals, a les proximitats de la situació d’estima d’un vaixell.
Representa el lloc geomètric de la posició del vaixell Si hom calcula dues rectes d’altura que corresponen a dos astres diferents, obté, per mètodes astronòmics, la posició real del vaixell, que serà el punt on es tallaran ambdues rectes L’error comès en substituir l’arc del cercle d’altures iguals per un arc de loxodromia serà tant més petit com més gran serà el radi d’aquest cercle, és a dir, la distància zenital Atès que la distància zenital és igual a 90 menys l’altura z = 90 - a, caldrà observar astres d’altures no gaire grans, en principi inferiors als 65 La recta d’altura…
projecció conforme de Lambert
Cartografia
Tipus de projecció, derivada de la projecció cònica simple, en què les coordenades dels punts del mapa s’obtenen a partir de les coordenades dels punts del globus mitjançant certa transformació de coordenades.
Si λ,ϕ són les coordenades geogràfiques d’un punt del globus λ és la longitud i ϕ és la latitud, les coordenades polars planes del corresponent punt del mapa són R=R o e⊂ n L-L o +i φ =n λ, on R és el radi polar i φ és l’angle polar, i L és la latitud creixent, L= ln tgπ/4+ϕ/2 L o és la latitud creixent corresponent a la latitud ϕ ο del parallel de referència emprat, L o = L ϕ ο , i n= sin ϕ ο Aquesta projecció és conforme És molt emprada en navegació aèria i per a fer mapes a gran escala de regions extenses de la Terra Hom pot millorar-la emprant dos parallels de referència…
niobi
Química
Tecnologia
Element metàl·lic pertanyent al segon període del grup VIII de la taula periòdica.
És de color blanc En són coneguts dotze isòtops Descobert per CHatchett 1801, cristallitza segons el sistema cúbic centrat al cos, i hom el troba sobretot a la niobita i a l’euxenita Les reserves més importants són al Canadà, al Brasil, a Nigèria, al Zaire i als EUA Presenta una gran conductivitat, i és dúctil, però fàcilment oxidable És emprat en la formació d’aliatges, als quals confereix propietats refractàries i anticorrosives Propietats físiques del niobi nombre atòmic 41 pes atòmic 92,906 estructura electrònica Kr 4d4 5 s> 1 estats d’oxidació +3, +5 densitat 8,4 g/ml punt de fusió…
Magnituds i unitats més comunes en astronomia
Mesurar ha estat un dels objectius de l’astronomia des de les primeres civilitzacions, si bé les enormes distàncies i la manca de referències estàndard han fet molt difícil la tasca d’estimar les distàncies interestellars, i encara més, les antigalàctiques Per això és útil fer aquí una breu introducció al sistema d’unitats emprades en astronomia Per mesurar distàncies astronòmiques, habitualment es pren com a unitat aquella que separa la Terra del Sol i que s’anomena unitat astronòmica UA Una altra unitat de longitud emprada en astronomia és l’ any llum al, que equival a la distància…
ferrocarril metropolità lleuger
Transports
Ferrocarril metropolità de dimensions reduïdes, preparat per a la inscripció en corbes de radi petit.
És emprat per al servei ràpid en línies en què el màxim d’afluència horària no supera en general els 10000 viatgers per hora
estílion
Anatomia animal
Punt somàtic lateral situat en el punt més baix de l’apòfisi estiloidea del radi.
sèrie de funcions
Matemàtiques
Successió de funcions {
F n
} amb
, on les
f i
són també funcions.
Hom la indica per Σ f n Si { F n } té per límit una funció f , hom diu que la sèrie Σ f n és convergent cap a la funció f i que f és la seva suma, dins el domini on això tingui sentit Si les f i són funcions potencials, f i x = a i x i , la sèrie Σ f n és anomenada sèrie de potències Si la variable x és complexa hom pot demostrar que hi ha un nombre positiu R tal que per a tot x tal que | x | < R la sèrie numèrica Σ a n x n és absolutament convergent, mentre que per a tot x tal que | x | > R la sèrie numèrica Σ a n x n és divergent R és anomenat aleshores radi de…
compensació
Tecnologia
Operació que té per objecte eliminar les variacions d’isocronisme de pèndols i volants degudes a diferències de temperatura ambient.
Per aconseguir-ho en els pèndols, la tija central acaba en una placa, de la qual surten dues altres tiges que acaben en una placa idèntica travessada per aquella D’aquesta darrera placa surten dues tiges més, que, a través de la primera, arriben al centre de suspensió del pèndol En dilatar-se totes les tiges alhora, separen les plaques i mantenen invariable la llargada del pèndol En els volants, hom n'aconsegueix la compensació fent que l’anell exterior presenti dos talls simètrics, de manera que, en dilatar-se, ho faci seguint la circumferència A més, hom fa l’anell amb dos metalls de…
bari
Química
Metall alcalinoterri pertanyent al grup II A de la taula periòdica, de color blanc argentí quan és pur, mitjanament dur i mal·leable, molt electropositiu, que actua amb valència 2.
El bari és una mescla natural d’isòtops de masses atòmiques 130, 132, 134, 135, 136, 137, 138, en la qual el 138 Ba es troba en un 71,66% Forma el 0,04% de la crosta terrestre i ocupa el divuitè lloc en ordre d’abundància hom el troba sobretot en forma de sulfat baritina i de carbonat witherita El 1774, Karl Wilhelm Scheele diferencià la barita de la calç , i el 1790, Crawford diferencià, alhora, l' estronciana monòxid d’estronci de la barita La gran afinitat que té el bari per l’hidrogen, els halògens, l’oxigen, el nitrogen i el sofre, per a formar hidrurs, halurs, òxids, nitrurs i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina