Resultats de la cerca
Es mostren 666 resultats
Pere Martí
Literatura catalana
Historiografia catalana
Cronista i poeta.
Doctor en teologia, beneficiat i sotssagristà de la seu de València des del 1523, fou l’iniciador del Llibre d’antiquitats de la seu i en marcà la línia estructural Hi recollí les notícies que considerà d’interès públic del final del segle XV i l’inici del segle XVI especialment del 1525 al 1539 i hi relatà amb més detall la revolta de les Germanies de València, de la qual en destacà els episodis relacionats amb l’Església Deixà inèdita una Consueta relativa al cerimonial de la seu i presentà una poesia en català al certamen en honor de santa Caterina de Siena València 1511…
Claudi Planas i Font
Literatura catalana
Escriptor.
Estudià dret Estigué vinculat a la Unió Catalanista i al Centre Escolar Catalanista Durant molts anys fou secretari de l’Ajuntament de Barcelona Participà en els Jocs Florals de la ciutat hi fou premiat el 1895 i el 1897, en fou secretari el 1899, i mantenidor el 1900 Collaborà, entre altres publicacions, a La Renaixença , Catalònia i Catalunya , on edità poemes de ressò maragallià, que mai no recollí en llibre Publicà diversos volums de proses Entre muntanyes 1894, Prosa 1903, De la vida , al número 72 de la collecció “Lectura Popular”, i En Pere i altres contes 1919 La seva…
,
Emil Hübner
Historiografia catalana
Arqueòleg.
Redactà el segon volum del Corpus Inscriptionum Latinarum de l’Acadèmia de Berlín, publicat el 1869 i del qual, el 1892, se n’edità un suplement Per elaborar l’obra recollí totes les inscripcions romanes conegudes de la Península Ibèrica i de les Illes Balears, la qual cosa tingué una gran importància per a l’estudi de l’època El 1893 publicà el primer gran recull d’inscripcions ibèriques, Monumenta linguae ibericae Visità Mallorca en diverses ocasions Collaborà en el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana amb articles com “Monumentos epigráficos de Baleares” 1889-90, on…
Boletín del Centro de Estudios del Alto Palancia
Historiografia catalana
Publicació trimestral apareguda entre el 1984 i el 1989 per difondre les activitats i investigacions del Centre d’Estudis de l’Alt Palància (CEAL), impulsat (29 de febrer de 1984) per set socis fundadors, membres vitalicis de la junta directiva.
Destacà Ramón Rodríguez Culebras com a director de la publicació només en sortiren 18 números L’equip de redacció era format per Vicente Górriz Marqués, Pere Saborit Badenes, Francisco J Guerrero Carot i Francisco M Gimeno Blay, a qui substituí, des del quart número, Miguel Ángel González Sanchis Els continguts eren de temàtica comarcal, principalment històrica arqueologia, demografia, història moderna, contemporània, antropologia, etc, escrits per nadius o residents No hi havia seccions fixes, excepte la bibliografia El volum corresponent als números 7 i 8 fou dedicat al VI Centenari de la…
Partit Popular de Catalunya
Partit polític
Partit constituït al febrer de 1977 com a secció catalana del Partido Popular, fundat per José M. de Areilza i Pío Cabanillas.
El seu ideari recollí elements liberals i socialcristians, així com la defensa de la unitat d’Espanya El partit es trencà com a conseqüència de l’aparició de la Unión del Centro Democrático UCD Cabanillas l’abandonà per integrar-s’hi i Areilza fundà Acción Ciudadana Liberal ACL federació de partits on ingressà el Partit Popular de Catalunya Absent en les eleccions legislatives de 1977, posteriorment inicià un apropament a Alianza Popular AP , amb la qual concorregué a les eleccions legislatives de 1979 sota el rètol de Coalición Democràtica, que agrupà AP, ACL a Catalunya PPC i…
Emília Sureda i Bimet
Literatura catalana
Poeta.
La relació amb Mateu Obrador i Maria Antònia Salvà fou decisiva en la seva dedicació a la poesia catalana El 1904 guanyà el segon accèssit a la flor natural en els Jocs Florals de Palma, i el recollí conjuntament amb Salvà, que hi guanyàel primer accèssit Poc després morí de manera prematura La seva obra poètica és fruit d’un moment de canvi i fluctua entre els models postromàntics d’una Renaixença a les acaballes, i la puixança d’un costumisme que no arriba mai a predominar en les seves composicions Amb tot, la temàtica és la pròpia de la poesia mallorquina de l’època la idealització del…
Ulisse Prota-Giurleio
Música
Musicòleg italià.
Inicià l’activitat musicològica el 1912, encoratjat pel seu amic i mestre Salvatore di Giacomo Recollí informació sobre la història de la música i sobre la vida teatral i artística a Nàpols, centrant-se especialment en els segles XVII i XVIII Amb aquesta tasca feu importants contribucions al coneixement de la història primerenca de l' opera buffa , al de la família Scarlatti i al dels compositors NB Logroscino, A Sacchini i D Cimarosa, entre d’altres, i també sobre els organistes napolitans d’aquests segles Part de la seva recerca aparegué com a Breve storia del teatro di corte e…
Richard Cobden
Història
Política
Polític britànic.
Viatjant i home de negocis a Manchester, fou la gran figura del propagandisme lliurecanvista britànic i àdhuc mundial, i cap de l’escola de Manchester i de l’Anti-corn Law League, sempre amb la collaboració de John Bright Considerà el lliure canvi no solament la base de l’expansió econòmica, sinó la màxima seguretat contra les crisis econòmiques, la subversió social i els imposts indirectes Ajudà a l’aprovació de les Corn Laws Membre de la Cambra dels Comuns el 1841, hi desenvolupà una gran tasca al marge de les grans formacions polítiques, a través de fullets, discursos, articles, etc,…
Birago Diop
Literatura
Escriptor senegalès en francès.
Graduat en veterinària per la Universitat de Tolosa del Llenguadoc 1933, fins a la independència del Senegal 1960 exercí la professió per a l’administració colonial a l’antiga Àfrica Occidental Francesa Al mateix temps, recollí contes tradicionals transcrits directament dels griots, que publicà en el seu primer recull, Les contes d’Amadou Koumba 1947, que rebé el Grand Prix Littéraire de l'Afrique-Occidentale Francaise, i posteriorment en Les nouveaux contes d’Amadou Koumba 1958 i Contes et lavanes 1963 Adherit al moviment de la negritud , és un dels escriptors més destacats de…
Mário Cesariny de Vasconcelos
Literatura
Pintura
Poeta i pintor portuguès.
El 1947 anà a París, on conegué André Breton i descobrí el surrealisme , del qual fou el principal propagador a Portugal Aquest mateix any fundà a París, juntament amb altres artistes, el Grupo Surrealista de Lisboa i, posteriorment, el grup dissident Os Surrealistas Perseguit pel règim dictatorial portuguès fins el 1975 a causa de la seva homosexualitat, des de mitjan anys seixanta subsistí gràcies a la pintura, que segueix també els postulats surrealistes Posteriorment hom el rehabilità i la seva obra fou reconeguda Dels reculls poètics es destaquen Corpo visíbel 1950, Discurso sobre a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina