Resultats de la cerca
Es mostren 879 resultats
Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries
Document aprovat pel Consell d’Europa el 1992 en reconeixement de les llengües definides com a regionals o minoritàries.
Reconeix aquestes llengües com a expressió de riquesa cultural i compromet els estats signants a fer possible l’ensenyament, en tot o en part, en aquestes llengües i també a poder usar-les a l’administració, la justícia i els mitjans de comunicació, entre altres àmbits La Carta Europea fou signada pel govern espanyol el mateix 1992 i l’instrument de ratificació fou dipositat al Consell d’Europa el 2001 En la declaració espanyola es fa constar que s’entenen per llengües regionals o minoritàries les llengües reconegudes com a oficials als estatuts d’autonomia de les comunitats…
Sant Pere de Cassovall (Montferrer i Castellbò)
El poble de Cassovall, situat al vessant de Roca Redona, pertanyia a l’antic municipi de Pallerols del Cantó, annexat l’any 1972 al nou de Montferrer-Castellbò El primer esment del lloc, i alhora de la seva església, és de l’any 1080, en l’acta de consagració de l’església del monestir de Santa Cecília d’Elins, on Sant Pere de Cassovall figura entre les donacions fetes a aquest cenobi El lloc de Cassovall, com a lloc de la vall de Santa Cecília o d’Elins, era possessió del vescomtat de Castellbò, i dins de la divisió d’aquest, era integrat al primer quarter La seva jurisdicció civil era del…
Sant Jaume de Bellveí (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
Dalt d’un turó a llevant de Torrefeta es troba el poble de Bellvei, indret que fou conquerit al principi del segle XI El primer esment del terme i castell de Bellvei es troba en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell de l’any 1040 És molt probable que en aquest moment el lloc ja disposés d’una església, la qual, sense que es pugui afirmar amb rotunditat, degué ser dedicada en origen a santa Fe, ja que en un testament del 1075 atorgat per Bernat, fill de Company, consta que aquest llegà a Sanctam Fidem de Belvezer un mancús En l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona…
Castell de Radulf (Guissona)
Art romànic
Es tracta d’un dels castells més desconeguts d’aquest sector de la Segarra Es fa molt difícil situar-lo geogràficament Tanmateix, caldria localitzar-lo, potser, a l’enclavament del Mas d’en Porta, o potser més a llevant, ja en terme del municipi de Torrefeta La referència més antiga d’aquesta fortalesa es troba en la venda dels castells de Claret i Valltallada de l’any 1082, on es reconeix que el terme d’aquest últim limitava a llevant amb el castellus Raduffi També s’esmenta el chastel Raduff en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098 Segons aquest…
Níger 2012
Estat
La presència de grups islamistes al nord del país, que periòdicament segresten estrangers, va representar l'amenaça més greu per al president Mahamadou Issoufou, elegit al març del 2011 Un dels grups que actua al nord, el Moviment per la Unicitat i el Gihad a l'Àfrica de l'Oest MUGAO, una dissidència d'Al-Qaida del Magrib Islàmic AQMI, havia establert les bases principals al nord de Mali Al nord-est es mou Boko Haram, un grup que es reconeix d'al-Qaida i que s'ha responsabilitzat de nombrosos atemptats a Nigèria Amb la finalitat d'obstaculitzar les accions de Boko Haram, els…
Comença el judici del "cas Pretòria"
A l’Audiència Nacional de Madrid s’obre el judici del "cas Pretòria", sobre corrupció urbanística a Catalunya, descoberta el 2009 Els onze acusats, entre els quals hi ha l’exalcalde de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz, l’exdiputat Luis Andrés Garcia, Luigi PSC, i l’exsecretari de la Presidència 1980-90, Lluís Prenafeta, i l’exconseller Macià Alavedra, tots dos homes de confiança de l’expresident Jordi Pujol, s’enfronten a penes que oscillen entre divuit mesos i vuit anys de presó per delictes de tràfic d’influències, suborn i blanqueig de capitals per valor d’uns 45 milions d’euros El…
L’oficina electoral declara la victòria dels favorables al president Maduro en les eleccions a l’Assemblea Constituent
Les forces i els candidats favorables al president Maduro guanyen les eleccions del dia 29 a l’Assemblea Constituent, segons anuncia l’oficina electoral Aquest resultat és rebutjat per l’oposició destacats líders de la qual són a la presó, que va cridar al boicot i que anuncia que només ha votat prop del 20% del cens Les eleccions, que van tenir lloc el dia 29 de juliol, van estar dominades per la violència, amb el resultat d’una desena de morts El 16 de juliol, l’oposició va convocar un referèndum declarat illegal pel Govern veneçolà que rebé suport internacional, entre d’altres…
sami
Lingüística i sociolingüística
Llengua de la branca finoúgrica de la família uraliana.
És parlada per unes 35 000 persones 16 000 a Noruega, 6 000 a Suècia, 2 500 a Finlàndia i menys de mil Rússia a mitjan anys noranta i hom en reconeix normalment nou dialectes, molt marcadament diferenciats, la meitat dels quals pràcticament extingits Són trets característics del sami el sistema fonològic extremament ric, el nombre dual, la flexió interna per a expressar determinades oposicions morfològiques, la declinació relativament pobra en casos i la distinció entre forma atributiva i forma predicativa de l’adjectiu El sami desconeix l’harmonia vocàlica uraliana Els dialectes…
El signo de la tribu
Cinematografia
Pel·lícula del 1915; ficció de 197 min., dirigida per Joan Maria Codina [dir. art.], Joan Solà i Mestres [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Condal Films Barcelona FOTOGRAFIA JSolà i Mestres blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Carmen Villasán, Gerard Peña, Emili Armengol, Héctor Quintanilla, Josep Reigueda, Pau Prou de Vendrell, Misericòrdia Ginestà, la ballerina Corna ESTRENA Barcelona, 21051915, Madrid, 28051917 Sinopsi Curro, cap d’una tribu de gitanos, té dues filles, Azucena, somniadora i egoista, i Dora, una ànima caritativa El bandit César s’escapa de la presó i demana ajuda a Azucena, que l’integra a la seva tribu Tots dos tramen un pla per robar diners del campament i fugir, però provoquen un…
Castell de Rubiol (Guissona)
Art romànic
Aquest castell fou un dels molts que es construïren a l’antic terme de la vila de Guissona al segle XI Donà lloc a un petit agregat de la vila que actualment ha desaparegut Com la majoria de castells de Guissona, la referència més antiga de la seva existència es troba en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell de l’any 1040, on consta entre les possessions de l’Església d’Urgell el castellum Rubeolis , dins el terme de Guissona El castell de Rubiol és mencionat també en molts altres documents del segle XI referits a Guissona, com en el testament sacramental de Guillem Guifré…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina