Resultats de la cerca
Es mostren 767 resultats
Pere Joan Girona i Trius
Comunicació
Publicista, novel·lista i assagista.
Pèrit agrícola, doctorat en dret 1897 i llicenciat en farmàcia 1911 Fou professor de l’Escola Provincial d’Agricultura i participà en la creació de l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya Fou president 1928 de la Federació Agrícola Catalanobalear Dirigí, des del 1918, la Revista de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre i fou vocal de la biblioteca de la institució, càrrec que li permeté l’organització definitiva i la publicació del catàleg 1919 El 1924, la Dictadura de Primo de Rivera el desposseí de la càtedra de comptabilitat agrícola de la…
Manuel García Prieto
Història
Polític, primer marquès d’Alhucemas (1911) i gran d’Espanya (1913).
Membre del partit liberal, fou ministre de governació en el govern de Montero Ríos 1906, de gràcia i justícia en el de Moret, de foment en el de López Domínguez i d’estat en el de Canalejas 1910-12, i signà un tractat amb el Marroc i un altre amb França sobre el Marroc A la mort de Canalejas se separà dels liberals de Romanones, del qual fou rival constant en la direcció del partit, i formà el partit liberal democràtic Fou cap del govern el 1917 d’abril a juny, però l’en feren caure les juntes militars de defensa tornà a la presidència del novembre del 1917 al març del 1918 Ministre de…
Ponència d’Educació Física
Esport general
Organisme rector de l’educació física a Catalunya entre el 1921 i el 1924.
Creat a l’empara del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya, fou el primer intent del catalanisme polític per regular la política esportiva de Catalunya Tenia per objectiu orientar i dirigir la cultura física i els esports de Catalunya a través de la creació d’una base infraestructural esportiva i de plataformes per a atletes i preparadors físics N’assumí la presidència Romà Sol i en foren vocals Alfred Pereña, Enric Ràfols, Josep Martínez Vallespí i Josep Anton Trabal A causa de l’inici de la dictadura de Primo de Rivera l’any 1923, les seves polítiques no…
Unió Monàrquica Nacional
Partit polític
Agrupació monàrquica fundada a Barcelona al febrer de 1919. A l’entorn d’Alfons Sala i Argemí, aplegava la majoria dels polítics dinàstics, en especial del Partit Liberal, amb l’objectiu d’establir una organització que defensés la monarquia espanyola a Catalunya.
La seva activitat arribà fins a la meitat de 1925, quan s’esllanguí per les divisions internes del partit i la insistència de Primo de Rivera perquè només existís la Unión Patriótica UP Agrupà una dreta radicalitzada pel conflicte social dels anys del pistolerisme i enfrontada amb els postulats catalanistes en benefici d’un espanyolisme unitarista El seu lema era “Monarquia, unitat política, ordre social” Davant les exigències d’autonomia de la Lliga Regionalista, els unionistes hi contraposaven l’autonomia municipal Entre els líders de la UMN catalana cal destacar el seu president efectiu,…
Valle de Cuelgamuros

Vista general del Valle de Cuelgamuros (2014)
© Godot13
Història
Lloc del municipi de San Lorenzo de El Escorial (Madrid), abans denominat Valle de los Caídos, a la serra de Guadarrama, on s’aixeca un conjunt monumental dedicat als morts del bàndol franquista durant la Guerra Civil Espanyola.
El conjunt és format per una basílica subterrània, amb les tombes de Francisco Franco , fins el 2019, i de José Antonio Primo de Rivera , fins el 2023, una abadia benedictina i una creu de 150 m d’alçària que domina el conjunt L’obra fou construïda en 1940-58 i hi participaren en una proporció important presoners republicans Basada en un projecte dels arquitectes Pedro Muguruza i Diego Méndez, fou inaugurada l’1 d’abril de 1959 Segons estimacions d’historiadors, entre el 1958 i el 1983 hi foren traslladades i enterrades les restes de 33847 víctimes de la guerra, tant de l’exèrcit franquista…
Frida Kahlo
Pintura
Pintora mexicana.
Es casà amb el pintor Diego Rivera i la seva vida fou una successió d’esdeveniments dolorosos problemes de paràlisi des de la infantesa, greu accident el 1926, que marcaren totalment la seva producció pictòrica, plena de constants referències autobiogràfiques, explicitades sovint amb textos al costat de les imatges El 1928 començà a freqüentar els ambients artístics mexicans, i amb el seu marit realitzà diverses estades a Nova York Malgrat pintar tota la vida, no es professionalitzà fins cap a la meitat dels anys trenta, i exposà per primera vegada el 1953 La seva obra assolí un…
Gonzalo Queipo de Llano y Sierra
Història
Militar
Militar castellà.
Oficial de cavalleria, feu carrera en les guerres de Cuba i el Marroc Ja general, s’enemistà amb Primo de Rivera i per això fou objecte de represàlies, passat a la reserva i empresonat durant tres mesos Rebellat el 15 de desembre de 1930 a Cuatro Vientos, s’exilià fins l’abril del 1931 Rehabilitat per la República, capità general de Madrid i després cap del Cuarto Militar del president, conservà la fidelitat fins a la cessació del seu consogre, Alcalá-Zamora Inspector dels carrabiners, s’aixecà contra el govern el 1936 i s’apoderà de Sevilla, des d’on feu una sèrie d’emissions…
Manuel Massó i Llorens
Història
Política
Polític i enginyer.
Catedràtic d’ensenyament tèxtil a l’Escola Industrial de Vilanova i la Geltrú, més tard fou director de l’Escola d’Indústries Tèxtils de Barcelona Independentista, fou diputat per la Mancomunitat, s’afilià a Acció Catalana i, processat per la Dictadura de Primo de Rivera, s’exilià el 1923, a París Dugué a la Societat de les Nacions un document, en nom d’un gran nombre de diputats catalans, defensant els drets de Catalunya Establert a Buenos Aires, el 1925 el govern argentí li encarregà un projecte d’escola d’indústries tèxtils i tints Autor d' El moment actual polític de…
Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista
Política
Agrupació política fundada el 4 d’octubre de 1931 per Ramiro Ledesma Ramos i Onésimo Redondo.
Aglutinà els elements fins aleshores congregats entorn de la revista “La Conquista del Estado” i la Junta Castellana de Actuación Hispánica Constitueix el primer intent orgànic del feixisme de l’Estat espanyol El 1934 es fusionà amb Falange Española A Barcelona la propaganda de les JONS fou iniciada per un grup reduït Ildefons Cebriano, Josep Maluquer, Josep M Poblador que combaté especialment l’autonomia de Catalunya i el separatisme No assolí un cert desenvolupament fins després de la unificació de la FE i les JONS febrer del 1934, a través de l’activitat dels falangistes Luys Santa Marina…
corporativisme
Economia
Sociologia
Doctrina i sistema socioeconòmics basats en la constitució jerarquitzada d’associacions professionals (patronals i obreres) per a controlar els problemes econòmics i laborals.
El corporativisme sorgí enfront de l’individualisme de l’estat liberal i contra el sindicalisme de classes de caire marxista i anarcosindicalista, inspirant-se en els gremis medievals i pretenent d’evitar, amb intervenció de l’estat, la lluita de classes Promogut pel moviment social catòlic del s XIX comte de Mun i La Tour du Pin, a França, i Ketteler, a Alemanya, reflectit als documents pontificis sobre la qüestió social especialment de Lleó XIII i Pius XI, el corporativisme fou institucionalitzat sobretot pel feixisme, el qual establí una correlació entre estat feixista i estat corporatiu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina