Resultats de la cerca

Està unit a l’Àsia per l’istme de Suez i l’envolta l’oceà Índic a l’E, l’oceà Atlàntic a l’W i la mar Mediterrània al N, que el separa d’Europa amb les illes, 30304445 km 2 632915000 h 1991 La geografia física El relleu i la geologia Àfrica és un extens escut continental que ha romàs emergit de manera pràcticament total des del Precambrià només les planes costaneres, una part del Sàhara i d’Etiòpia han estat ocupades per transgressions marines posteriors Així, és possible de distingir, a tot el continent, un sòcol precambrià, format bàsicament per esquists i paragneis dipositats, plegats i…

La geografia El país forma part de l’altiplà somaloetiòpic, que acaba al N en un vorell abrupte parallel a la costa i a l’E en una vasta plana litoral Aquest vorell muntanyós és constituït per la serralada de Golis i els monts Ogo, que culminen en el Surud Ad 2408, el cim més alt del país Les costes, pobres en rades, són baixes, arenoses i rectilínies a l’oceà Índic i rocalloses les del golf d’Aden fins al cap Guardafui Clima molt calorós, amb poca oscillació tèrmica estacional i diürna i una escassa pluviositat menys de 250 mm Les muntanyes del Hawd, regades pel monsó del NE, reben més…

La geografia física Situat a la regió dels Grans Llacs Africans, el país s’estén sobre un altiplà, a la dreta del llac Kivu, a una altitud mitjana de 1500 a 2000 m És molt fracturat, amb elevacions abruptes sobre la depressió de la Rift Valley assoleix la màxima altitud al Karisimbi 4500 m, al N El clima és subequatorial temperat per l’altitud 25,1°C pel gener, 26,5°C pel juliol, a Kigali Les pluges són molt abundants 996 mm anuals, distribuïdes en dos períodes setembre-desembre i febrer-maig Tot el sector occidental forma part del llac Kivu, i l’oriental, del riu Kagera, on hi ha un gran…

La geografia Haití és format per una franja central amb materials antics i serralades terciàries del plegament antillà, dins les quals hi ha depressions omplertes per materials del Quaternari La xarxa hidrogràfica és molt irregular, per raó dels seus rius, amb règim torrencial El més important és l’Artibonite El clima és tropical marítim plujós La precipitació mitjana anual és de 1346 mm, repartits en 130 dies de pluja La temperatura mitjana anual a Port-au-Prince és de 26,3 °C Haití és molt atacat pels ciclons La selva primitiva ha estat molt malmesa 5,1% del territori el 1994 i en gran part…

L’economia i el desenvolupament dels pobles que viuen a les selves La selva plujosa tropical no és un hàbitat gaire favorable per als vertebrats terrestres Com que la major part dels aliments d’origen vegetal disponibles es troben a les capçades dels arbres, són sobretot ocells, rèptils especialment serps, rates-pinyades i mamífers arborícoles majorment simis els vertebrats que exploten millor aquests recursos Els humans no hi troben, doncs, un ambient gaire fàcil de poblar Això no vol dir que no hi visqui gent extraient-ne els recursos Els nòmades de la selva El fet que a les selves puguin…

La geografia física Hom pot distingir a Benín tres grans conjunts de relleu La faixa costanera és constituïda per un seguit de barres litorals, que separen llacs i llacunes en tancar els estuaris dels rius Ouémé i Couffo, i per diversos altiplans baixos d’argila separats per depressions d’aiguamolls Al nord d’aquesta regió hi ha l’altiplà cristallí, que ocupa la major part del territori des dels baixos altiplans del sud fins al Níger s’hi alcen relleus residuals formats per quarsites o batòlits de granit posttectònics Finalment, al NW hi ha la serralada d’Atakora, que domina a l’oest la plana…

Cal no confondre’l mai amb el temps atmosfèric Hom l’empra alhora com a sinònim de zona climàtica i de règim climàtic, en parlar de clima fred o de clima tropical Tots aquells fenòmens que es produeixen a la superfície de la Terra i que sense ésser pròpiament climàtics repercuteixen directament sobre el clima, com la latitud, la continentalitat i l’altitud i altres menys importants, com el tipus de sòl, la vegetació o el factor humà, constitueixen els factors climàtics La influència de la latitud sobre el clima és deguda al desigual escalfament de les zones de la terra en rebre els raigs del…

Cicle anual d’un prat mediterrani, en el qual s’observa que la plenitud vegetativa és atesa durant l’hivern i la primavera, mentre que l’estiu coneix el periode de repòs o de marcescència J Nuet i Badia, original dels autors El país mediterrani, abassegadorament dominat per les comunitats llenyoses constituïdes per arbres i arbusts, resulta més aviat escàs en formacions herbàcies L’eixutesa estival dificulta seriosament la vida de les herbes, les quals, amb llurs menudes arreletes incapaces d’arribar fins als nivells profunds, més humits, han d’acontentar-se bombant l’aigua que troben als…

El control gradual de la producció alimentària L’impacte de les espècies humanes primitives sobre el seu entorn no degué ésser gaire notable En tot cas, no fou més gran que l’inflingit per altres espècies de primats Amb el pas del temps i el progrés de l’activitat cultural, però, aquesta situació ana canviant El mòbil bàsic de l’intent de dominació de l’entorn fou, naturalment, la seguretat alimentària Per tal de garantir l’abastament d’aliments, primer els humans organitzaren les recolleccions i les caceres, i després s’iniciaren en l’agricultura i en la ramaderia També, és clar, els humans…

La geografia física El relleu Separada de l’Índia pel golf de Mannar i l’estret de Palk, l’illa de Sri Lanka resta, però, poc o molt enllaçada al continent mitjançant un rosari d’esculls i bancs de sorra anomenat Pont d’Adams L’estructura geològica de l’illa s’emparenta estretament amb la del continent proper el sòcol precambrià, constituït de quarsites, gneis, esquists i calcàries cristallines, és part integrant de l’escut araboindi i aflora per tota l’illa, amb l’excepció de la península de Jaffna, al N, on desapareix sota una cobertura sedimentària de calcàries miocèniques El sòcol dóna…