Resultats de la cerca

Fou rector de la Universitat Laboral de Tarragona 1959-63 i, a la Universitat de Barcelona, catedràtic de pedagogia social 1965 i de pedagogia general 1969 i cap de la secció de pedagogia, des d’on potencià un canvi d’orientació en la pedagogia universitària, per tal d’integrar-la al país i als nous corrents educatius Excellí en el camp de la sociologia de l’educació, la pedagogia comparada i sobretot en la pedagogia cibernètica i en la teoria de sistemes Fou autor, entre altres obres, de Constantes y coincidencias pedagógico-bisociológicas 1969, Cibernética y educación 1969,…

Estudià sociologia a la Universidad Complutense de Madrid i més tard antropologia a la London School of Economics Diplomada en treball social, fou vicedirectora de l’Escola de Treball Social a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona ICESB, i amb el seu marit, el sociòleg Salvador Carrasco, esdevingué una autoritat en estudis sobre els gitanos a través d’un treball de camp intensiu Parallelament, treballà per al reconeixement i la millora de les condicions de vida d’aquest collectiu, sobre el qual va publicar articles i llibres de referència Assessora d’ajuntaments, de…

Ingressà a la Companyia de Jesús i féu estudis a la Universitat de la Sorbona, on es doctorà en sociologia L’any 1969 fou nomenat director general d' ESADE , a la qual donà l’impuls que la projectà internacionalment Durant el seu mandat reformà i amplià els plans d’estudis de la llicenciatura en empresarials, implantà nous programes i titulacions com el Part-Time MBA i el Full-Time MBA, amplià les seus de la institució en diversos edificis de Barcelona i obrí la primera delegació a Madrid També prioritzà les relacions amb Llatinoamèrica, i especialment amb la Universidad…

Després d’estudiar enginyeria, treballar als ferrocarrils i en la siderúrgia, dedicar-se a la política, viatjar i assolir una àmplia cultura, succeí Walras a la càtedra d’economia política de Lausana 1893 Utilitzà el mètode matemàtic i desenvolupà un treball d’alt nivell teòric es destacà en el camp de l' economia del benestar És molt coneguda la seva llei sobre la distribució estadística de les rendes La seva obra econòmica es concreta en dos llibres Cours d’économie politique 1896-97 i Manuale di economia politica 1906 Liberal de bell antuvi, derivà a posicions crítiques i independents La…

Professor a Göttingen, Bonn i Heidelberg, el 1915 succeí Dilthey com a professor a Berlín Preocupat per la història de l’esperit i per la pretensió d’absolut de la religió, féu alhora una anàlisi transcendental de la consciència particularment de la religiosa i un estudi sociològic del cristianisme Oposat a l’historicisme i a l’absolutisme, afirmà l’existència de totalitats culturals —com, per exemple, humanisme i cristianisme— relacionades entre elles Les seves obres, publicades del 1888 al 1925, foren recollides en 4 volums Gesammelte Schriften , 1912-25 sota els títols genèrics de Les…

Prengué una actitud política liberal que el portà cap al republicanisme i a la crítica del sistema representatiu de la Restauració El 1873 guanyà una càtedra de legislació comparada a Madrid, alhora que s’incorporava al partit republicà progressista de Ruiz Zorrilla Expulsat de la càtedra per la seva crítica del govern, esdevingué més tard rector de la Institución Libre de Enseñanza, que ell fundà a Madrid amb Francisco Giner de los Ríos Fou diputat ininterrompudament del 1886 al 1916 i presidí la conjunció republicanosocialista 1909 Els darrers anys de la seva vida passà al partit reformista…

L’estudi del delicte i, com a conseqüència, del delinqüent es desenvolupà al s XIX a partir de Cesare Lombroso i la seva teoria del criminal nat, a través de dos grans corrents investigadors l’un, que vinculà el fet delictuós o la personalitat del delinqüent, sia donant importància a l’aspecte antropològic antropologia criminal, als factors hereditaris o a l’aspecte psicològic l’altre, la sociologia criminal, que atorgà al medi social —concentrat en la família, l’educació, l’ambient d’amistat, les formes de vida en les grans ciutats, etc— el caràcter de factor preponderant de…

Durant la infantesa ell i la seva família foren objecte de l’hostilitat antisemita Poc després de la invasió nazi de Polònia 1939 aconseguiren fugir a la Unió Soviètica, on formà part d’un comando polonès que combaté els nazis, activitat per la qual el 1945 rebé la Creu del mèrit militar Afiliat al Partit Comunista, ascendí ràpidament en l'escalafó de l’exèrcit polonès sota el règim comunista i fou membre dels serveis secrets Simultàniament estudià sociologia Tanmateix, el 1953 fou apartat de l’exèrcit, segons sembla, pel sionisme militant del seu pare, que havia intentat emigrar a Israel…

Estudià dret, filosofia i ciències polítiques a València i Madrid, on es doctorà en dret Amplià estudis a París, Cambridge, Heidelberg i Frankfurt Treballà amb Raymond Aron i Edgar Morin a l’École des Hautes Études de la Sorbona, i posteriorment a la Universitat de San Diego Califòrnia En l’àmbit docent fou, entre d’altres, fou catedràtic de sociologia de la Universitat Complutense de Madrid 1980 i professor i director del Collège des Hautes Études Européennes Miquel Servet de París des del 1993 Ocupà també nombrosos càrrecs acadèmics president del Centro de Estudios sobre…

Graduat en sociologia, fou professor en diverses universitats Santiago 1964-67, Nanterre, 1967-68, São Paulo 1968-69, Stanford 1972, etc El 1980 fou membre fundador del Partido do Movimento Democrático Brasileiro, pel qual fou senador el 1983 i posteriorment, arran de l’escissió d’aquest partit el 1988, pel Partido da Social Democracia Brasilera fins el 1992 Fou ministre d’afers estrangers 1992-93 i de finances 1993-94 del govern d’Itamar Franco El 1994 fou elegit president del Brasil al capdavant d’una coalició de centreesquerra, càrrec des d’on impulsà la liberalització de l’…