Resultats de la cerca
Es mostren 473 resultats
Mark Aldanov
Literatura
Pseudònim de Mark Aleksandrovič Landau, novel·lista ucraïnès en llengua russa.
Emigrà l’any 1919, i visqué a París i als EUA Escriví novelles històriques, influïdes sobretot per Tolstoj, on atacà amb acritud el sistema polític soviètic destaca la tetralogia Myslitel ‘El pensador’ sobre la Revolució Francesa i el primer imperi Sv'ataja Jelena, malen'kij ostrov’ ‘Santa Elena, petita illa’, 1921, Dev'atoje Termidora ‘El nou de Termidor’, 1923, Cortov most ‘El pont del diable’, 1925 i Zagovor ‘El complot’, 1927 Ha escrit també diverses biografies novellades com Des’ataja simfonija ‘La desena simfonia’, 1931, sobre Beethoven, Mogila vojny ‘La tomba de la guerra…
Josyf Slipyj
Cristianisme
Eclesiàstic ucraïnès.
Ordenat de sacerdot el 1917, estudià a Innsbruck i a Roma Fou rector de l’Acadèmia Teològica de L’viv 1929 Arquebisbe titular de Serres 1939, el 1944 fou elegit arquebisbe de L’viv i metropolita de Halič El 1945, en ésser annexada la Ucraïna occidental a l’URSS i suprimida pel govern soviètic l’Església Catòlica ucraïnesa obligada a passar a l’Ortodòxia i a sotmetre's al patriarca de Moscou, fou deportat a Sibèria, d’on fou alliberat el 1963, gràcies a la intervenció del papa Joan XXIII Residí llavors al Vaticà, des d’on tingué cura de l’Església Catòlica ucraïnesa de la diàspora…
Umberto Barbaro
Cinematografia
Crític, teòric, guionista i realitzador cinematogràfic italià.
Treballà com a periodista i com a autor dramàtic en una tendència que anomenà imaginista Traduí Balázs, Pudovkin i Eisenstein i estudià especialment el cinema soviètic revolucionari Des del 1937 professà al Centro Sperimentale di Cinematografia, de Roma, del qual fou director l’any 1946, així com de la revista “Bianco e Nero” 1945-48, i exercí la crítica a “L’Unità” fins el 1947 Fou un dels promotors del neorealisme La seva teoria, recollida a Film soggetto e sceneggiatura 1939, Problemi del film, amb Luigi Chiarini, Il cinema e l’uomo moderno 1949 i Poesia del film 1955,…
Reza I de l’Iran
Història
Xa de l’Iran (1925-41).
Antic cap de la brigada cosaca que operava a l’Iran, prengué Teheran 1920 a l’exèrcit soviètic i hi dissolgué el parlament del xa Aḥmad 1921 Es proclamà primer ministre 1923 i intentà de proclamar la república una vegada expulsats els britànics i soviètics del país Havent rebut plens poders del parlament, exilià el xa i se'n proclamà ell mateix Intentà de modernitzar el país construcció de ferrocarrils i d’indústries amb l’ajuda alemanya Arran de la Segona Guerra Mundial, l’URSS i la Gran Bretanya envaïren el país per tal d’impedir el subministrament de petroli a Alemanya i fou…
Ivan Ivanovic Sollertinskij
Música
Musicòleg i crític teatral i musical rus.
S’especialitzà en filologia romanogermànica i literatura clàssica espanyola a la Universitat de Petrograd 1921-24 També feu estudis de postgrau de teatre a l’Institut per a la Història de les Arts 1923-29 Musicalment fou un autodidacte i només rebé algunes lliçons de direcció de NA Malko a la meitat de la dècada del 1920 A partir del 1923 exercí la docència en diversos centres d’educació superior a Petrograd -Leningrad des del 1924-, com el conservatori, on fou professor des del 1939 També fou director artístic de l’Orquestra Filharmònica de Leningrad i editor de la seva editorial 1934-41 Fou…
àzeri
Lingüística i sociolingüística
Llengua turquesa molt semblant a l’osmànic emprada per uns 18 milions de persones.
Parlada a l’Azerbaidjan, on és llengua oficial, per uns 7 milions de persones, al N de l’Iran per uns 10,5 milions, i també a Rússia, a l’Iraq i a la resta del Caucas, l’àzeri és una llengua de cultura, ja d’ús literari a l’època clàssica de la literatura turca és, a més, llengua franca a tota la Transcaucàsia i fins al Daguestan L’alfabet àrab de l’àzeri és conservat a l’Iran, on tanmateix aquesta llengua és usada gairebé exclusivament oralment A l’Azerbaidjan soviètic, el 1939 li fou adaptat l’alfabet ciríllic, i en accedir a la independència, el 1991, fou adoptat l’alfabet…
tungús
Etnologia
Individu d’un poble de raça mongòlida disseminat per un ample territori comprès entre els Urals i l’oceà Pacífic, la mar Àrtica i la frontera de la Xina.
Essencialment caçadors, es dediquen a la cria de rens algunes tribus meridionals crien també cavalls i gossos per als trineus Alguns han esdevingut sedentaris i es dediquen a l’agricultura Habiten generalment en tendes còniques, i entre llurs armes són usades encara la llança per a caçar ossos i les fletxes La societat, rígidament patriarcal, es reparteix en clans exogàmics alguns practiquen la poligínia, altres el levirat i uns altres pocs els orotxos practiquen sovint el matrimoni collectiu El cristianisme ortodox, acceptat oficialment, no n’ha esborrat les creences i pràctiques antigues,…
Berlín Oriental
Geografia històrica
Antic sector oriental de la ciutat de Berlín que constituí un bezirk
de la RD Alemanya, de la qual fou la capital fins el 1990.
Tenia una superfície de 403 km 2 i una població 1987 d’1 246 900 h Hi havia tots els ministeris, totes les ambaixades i la majoria de les organitzacions de la RDA, i hi destacava la indústria Durant el blocatge de Berlín, el 30 de novembre de 1948, hom creà un govern municipal a la zona soviètica La constitució del 1949 considerà Berlín com la capital de la RD Alemanya, però fins el 1962 no fou abolit el comandament militar soviètic, i fins el 13 d’octubre de 1966 el Berlín Oriental no fou incorporat formalment a la República Democràtica Alemanya El 1990 els dos sectors de Berlín…
Willi Stoph
Política
Polític alemany.
Membre del partit comunista el 1931, el 1950 obtingué un escó a la cambra del poble i entrà al comitè central i, a partir del 1953, al politburó del partit socialista unificat Fou nomenat successivament ministre de l’interior 1952-55 i de la defensa 1956-60, vicepresident 1954-64 i president 1964-73 i 1976-89 del consell de ministres i cap d’estat 1973-76 de la República Democràtica Alemanya Arran de l’esfondrament del bloc soviètic i la reunificació alemanya 1990, acusat per haver ordenat la mort de fugitius cap a l’RFA, fou detingut i jutjat juntament amb EHonecker i altres…
línia de l’Oder-Neisse
Geografia històrica
Frontera entre Alemanya i Polònia determinada per les potències aliades al final de la Segona Guerra Mundial, per la qual es transferia a Polònia una extensa secció de territori alemany.
A la conferència de Jalta les tres majors potències aliades acordaren de fer recular la frontera oriental polonesa amb la Unió Soviètica cap a l’W, situant-la aproximadament a la línia Curron, però aquesta rectificació significava una pèrdua substancial de territori polonès Acabada la guerra, l’exèrcit soviètic havia ocupat totes les terres situades a l’E de la línia de l’Oder-Neisse i la seva administració fou transferida a les autoritats del govern polonès provisional, la qual cosa provocà la més enèrgica protesta per part de les potències occidentals Aquest afer es convertí en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina