Resultats de la cerca

Normalment es basa en un únic aspecte tècnic en el qual es fa insistència durant tota la peça a fi que l’atenció i el treball de perfeccionament tècnic de l’intèrpret recaiguin sobre aquest Abans del segle XIX, les obres escrites amb voluntat didàctica eren essencialment per a teclat i eren designades més aviat per termes com exercicis , lliçons , etc Al principi del segle XIX, la creixent popularitat del piano, lligada a l’afició de la burgesia per la pràctica d’aquest instrument, va fer que autors com JB Cramer, M Clementi o C Czerny publiquessin nombrosos volums d’estudis per a piano Ja en…

Format a Birmingham el 1968, i amb influències tan heterogènies com la d’Igor Stravinsky, el rock dur, la psiquedèlia i el surrealisme, es convertí en el grup més important de rock progressiu a escala internacional i contribuí a definir aquest subgènere amb el seu virtuosisme, la seva mística, la seves lletres barreja d’èpica i simbologia còsmica i unes veus molt treballades, inclòs un falset inconfusible Els seus concerts constituïen un gran espectacle de llum i so, amb una música que de vegades era pretensiosa Els components del grup variaren segons l’època, però la formació…

La peculiaritat d’aquesta formació és que interpreta sense director Aquest fet requereix un gran esforç dels músics, que han d’estar perfectament compenetrats Algun d’ells, però, actua com a coordinador o mestre de concerts de l’orquestra Actualment aquest càrrec és ocupat per Ondrej Kukal i Milan Lajcík Aquesta formació de cambra sorgí quan els solistes de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Txecoslovaca crearen un petit conjunt per a interpretar música antiga de Bohèmia No obstant això, amb el temps han abordat també música del Barroc GF Händel, A Vivaldi, JS Bach, el Classicisme WA Mozart, J…

En un moment en què el país estava completament destruït, Schmidt-Isserstedt tingué el coratge de cercar joves músics que volguessin integrar-se en una nova orquestra simfònica, que esdevingué l’Orquestra de la Norddentscher Rundfunk L’alt nivell que assolí la convertí ràpidament en una de les orquestres de referència en la vida musical alemanya de la postguerra Des dels seus inicis es dedicà al repertori clàssic i romàntic, però s’ha distingit també per la seva labor en pro de la música contemporània, amb l’estrena de nombroses obres de compositors del segle XX, entre altres S Bussotti, HW…

Vida El 1988 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i obtingué el títol de tècnic en imatge i so en l’especialitat d’imatge fílmica a l’EMAV, on feu Orígens "La consagració" d’Stravinsky 1987-88 El 1991 realitzà el mestratge d’escriptura de guions per a televisió i cinema a la Universitat Autònoma de Barcelona Treballà com a ajudant de producció a TVE i TVC, també en publicitat i a Boom, boom 1989-90, Rosa Vergés Exercí igualment de guionista de la televisió interactiva Telepick de TVE fins el 1994 i de productora executiva en Cadáveres para el lunes…

Estudià composició amb C Gaito i E Fornarini, i més tard a la Schola Cantorum de París amb Vincent d’Indy També rebé classes de piano i orgue de R Nery i J Beyer Fou membre del Grupo Renovación 1929, del qual se'n separà per crear els Conciertos de Nueva Música1936 —posteriorment Agrupación Nueva Música—, de signe més avantguardista, amb la qual interpretà composicions de la Segona Escola de Viena En un primer període rebé influències del postromanticisme En una segona etapa s’inclinà pel neoclassicisme d’I Stravinsky, pel jazz , el music-hall i per JS Bach Un exemple n’és l’obra…

Vida Pertanyent a una família d’ascendència aristocràtica, el seu pare, un oficial de la marina retirat, fou qui l’introduí en el món de la música Durant els seus primers anys fou autodidacte, fins que M Ravel l’encoratjà a ampliar els seus estudis musicals Entre el 1927 i el 1932 rebé a París lliçons de contrapunt, entre altres matèries, amb L Boulanger El 1936 fou estrenada a Barcelona la seva Obertura , opus 8, dins el Festival de la Societat Internacional per la Música Contemporània SIMC A la capital catalana conegué Benjamin Britten i a questa trobada els portà a realitzar una obra…

El seu repertori pot incloure pràcticament totes les obres orquestrals barroques i clàssiques i, fins i tot, algunes simfonies del primer Romanticisme algunes de F Schubert, per exemple Això no vol dir que, durant aquests períodes, no es poguessin reunir grups semblants en nombre als d’una orquestra simfònica actual, sinó que es feia en ocasions molt especials i, sovint, afegint instruments a obres que podien ser tocades amb una orquestra menor La interpretació del repertori anterior al Romanticisme és, doncs, un dels motius per a la creació d’aquests grups durant el segle XX Amb el…

Vida Estudià oboè, piano i composició a l’Escola de Música de Barcelona, on obtingué diferents guardons Posteriorment es traslladà a França per ampliar els estudis d’oboè amb P Pierlot i els de composició amb T Aubin De retorn a Catalunya, treballà la direcció orquestral amb A Ros Marbà Ingressà en l’Orquestra Ciutat de Barcelona i actuà amb aquesta formació durant tretze temporades Director de diversos grups instrumentals, el 1978 es presentà al capdavant del Grup Instrumental Català i de la Coral Càrmina amb Les noces , d’I Stravinsky Del 1985 al 1992 dirigí la Cobla Ciutat de…

A Madrid estudià violí, harmonia i composició L’any 1921 emigrà a Cuba, d’on era originària la seva mare Ben aviat fou el primer violí a l’Orquesta Sinfónica i a l’Orquesta Filarmónica de l’Havana, on més tard exercí de director A partir del 1929 tocà la viola a la Sociedad de Música de Cámara El mateix 1929 oferí concerts amb el compositor i violinista espanyol Joaquín Turina a la Sociedad Hispano-cubana de Cultura Amb A García Caturla foren pioners de l’art simfònic cubà amb obres com Rítmica V i VI 1930, compostes per a instruments tradicionals, d’origen africà o europeu, on ressalta la…