Resultats de la cerca
Es mostren 912 resultats
Lukàs Papadimos
Política
Economista i polític grec.
Estudià al Massachusetts Institute of Technology, on es graduà en física 1970, en enginyeria elèctrica 1972 i el 1978 es doctorà en econòmiques Collaborà amb Franco Modigliani en el desenvolupament del concepte de taxa d’atur no inflacionària Professor d’Economia a les universitats de Colúmbia 1975-84 i d’Atenes 1988-93, el 1985 s’incorporà al Banc de Grècia com a economista en cap i el 1994 en fou nomenat governador, càrrec que ocupà fins el 2002, que fou nomenat vicepresident del Banc Central Europeu, sota Wim Duisenberg i Jean-Claude Trichet El 2010 esdevingué conseller del primer ministre…
Álvaro del Portillo y Díez de Sollano
Cristianisme
Dret canònic
Prelat castellà.
Doctor enginyer de camins, en filosofia i lletres i en dret canònic, ingressà a l’ Opus Dei el 1935 i fou ordenat de prevere el 1944 Collaborador íntim de Josemaría Escrivá de Balaguer , fou secretari general de l’Opus Dei 1940-47 i 1956-75, consiliari a Itàlia 1947-50 i procurador general 1947-56 El 1975, a la mort del fundador, fou elegit pel congrés general de l’Opus Dei per a succeir-lo El 1982 el papa Joan Pau II el nomenà prelat, en erigir en prelatura personal l'Opus Dei L’any 1991 fou ordenat de bisbe i el 1992 aconseguí la beatificació del fundador de l’Opus Dei posteriorment…
Pere Riquet
Música
Compositor.
Bé que se’n desconeixen les dades biogràfiques bàsiques, hi ha documentació que abraça la seva activitat professional Fou mestre de capella en dues seus catalanes a la Seu d’Urgell del 1598 al 1602, succeint el mestre Gonsalvo, i altra vegada en 1605-16, quan fou succeït per Ignasi Mir i a Tarragona des del final de 1616 fins al gener del 1619 Es coneixen poques obres d’aquest compositor La més important és la missa a quatre veus Susanne un jour , una de les darreres versions d’aquest conegut tema, molt conreat pels organistes i polifonistes europeus També cal esmentar el …
,
Pedro de Burgos
Cristianisme
Abat de Montserrat (1512-36).
Després de doctorar-se en dret a Salamanca, entrà el 1481 al priorat benedictí de San Juan de Burgos Anà a Montserrat el 1493 amb el grup de monjos reformadors de Valladolid presidits per García Jiménez de Cisneros, el qual, després del breu abadiat de Pedro Muñoz 1510-12, fou succeït per ell en el càrrec abacial Engrandí l’església i els edificis del santuari eclesiàstic, i hi installà una impremta 1518-26 És autor del Libro de la historia y milagros hechos a invocación de Nuestra Señora de Montserrat 1536-37, i probablement del Compendio breve de exercicios espirituales 1520,…
Janez Drnovšek
Política
Polític eslovè.
El 1973 es graduà en ciències econòmiques, i el 1986 es doctorà Membre del Partit Comunista, treballà en la banca i fou assessor econòmic a l’ambaixada iugoslava a Egipte El 1986 fou elegit representant de l’assemblea de la república eslovena El 1989, encara dins la federació iugoslava, fou el primer president de la república elegit democràticament Fou primer ministre de l’Eslovènia independent, en 1992-2002, pel Partit Liberal, que també liderà en el mateix període Durant el seu mandat, accelerà les reformes econòmiques per a establir una economia de mercat i l’apropament a la UE i l’OTAN,…
guerra de les Dues Roses
Història
Conflicte dinàstic a Anglaterra que afrontà les cases de Lancaster i York (sXV).
La primera adoptà com a emblema una rosa vermella, i la segona, una rosa blanca Ricard, duc de York, intentà d’usurpar el poder al rei Enric VI, de la casa de Lancaster, amb l’ajut del comte de Warwick, però fou vençut a Wakefield 1460, on morí El seu fill Eduard aconseguí una victòria decisiva a Mortimer's Cross 1461 i es proclamà rei després d’un breu exili a Borgonya 1470-71, fou definitivament acceptat 1471-85 En morir, fou succeït pel seu germà, amb el nom de Ricard III, el qual morí lluitant contra Enric Tudor a la batalla de Bosworth Field La seva mort significà la fi de…
Consell d’Espanya
Història
Òrgan de govern creat per l’emperador Carles VI, després de la caiguda de Barcelona en poder borbònic el 1714, a Viena, com a continuador dels consells d’Aragó, d’Itàlia, de Castella, d’Estat i de Guerra.
Posat sota el secretari d’estat Ramon de Vilana-Perles i presidit per l’arquebisbe de València Antoni Folc de Cardona-Borja el qual, mort el 1724, fou succeït pel comte de Montesanto El conseller d’estat Juan Francisco Pacheco, duc d’Uceda, en fou tresorer general i tenia consellers de capa i espasa i regents o consellers lletrats catalans, sards, aragonesos, napolitans, milanesos i castellans Disposava de les secretaries d’estat o de despatx universal de Milà, de Sardenya, de Nàpols i del segell reial i registre, a més de la tresoreria i receptoria entre els departaments de la…
Víctor Grífols i Lucas

Víctor Grífols
Economia
Farmacèutic i empresari.
Fill de Josep Antoni Grífols i Roig , cursà les carreres de química i de farmàcia, que començà el 1936 El 1940 s’incorporà als Laboratoris Grífols d’hemoderivats, fundats pel seu pare El 1951 introduí la plasmafèresi, una tècnica fiable per a l’obtenció de plasma sanguini, a partir de la qual basà el gran desenvolupament de l’empresa En fou director tècnic fins el 1976, any que assumí el càrrec de conseller delegat fins el 1987, que fou succeït en el càrrec pel seu fill Víctor Grífols i Roura i ocupà la presidència fins el 2001 del holding creat a partir de l’empresa, i n’…
Joan Josep Bruguera i Clavero
Economia
Enginyer i dirigent empresarial.
Enginyer tècnic electrònic industrial per l’Escola Universitària d’Enginyers de Terrassa, cursà posteriorment un màster en administració d’empreses per ESADE i es diplomà per l’IESE Adjunt de la càtedra d’electrònica de l’Escola Industrial de Terrassa 1967-68, posteriorment fou enginyer al Laboratori Industrial Inter-Grundig 1968-70 En 1971-75 treballà als serveis centrals del Banc Atlàntic, d’on passà a exercir càrrecs de direcció al Banc Sabadell 1975-87 Conseller delegat de Sindibank 1987-94, aquest any esdevingué conseller delegat i administrador de Société Foncière Lyonnaise, de la qual…
Societat d’Estudis Occitans
Literatura
Associació fundada el 1930 a Tolosa (Llenguadoc) per alguns intel·lectuals occitanistes, sota la presidència del filòleg Josep Anglada, que fou succeït pel poeta provençal Valèri Bernard.
El secretari general fou el gramàtic LAlibert La SEO, que tenia relacions molt estretes amb medis intellectuals catalans, publicà, amb l’ajut de Josep Carbonell i Gener i de la Casa de Caritat de Barcelona, tres obres cabdals la Gramatica Occitana del mateix Alibert, la Legenda d’Esclarmonda de Valèri Bernard i Los Sants Evangelis de Juli Cubainas Després de la Guerra Civil Espanyola, la SEO, que publicava la revista Oc , fou el centre on es formaven les noves generacions occitanistes, amb noms com JMozat, PJRodin, MRoqueta, C Camprós, RBarta, JLesaffre etc Creat l’Institut d’Estudis Occitans…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina