Resultats de la cerca
Es mostren 6759 resultats
acció
Economia
Dret mercantil
Títol valor que representa una part aíquota del capital d’una societat per accions, resultat de dividir el capital social pel nombre d’accions.
Expressa la condició de soci duna societat anònima, i confereix al seu titular el conjunt de drets i obligacions propis d’aquesta condició Entre els primers destaquen el dret polític d’assistència i vot a les juntes generals, el dret econòmic de participar en els gaunays socials i en la quota de liquidació, i el dret de subscripció preferent de nous títols, en supòsits d’ampliació de capital Entre les obligacions, la principal és la de realitzar el desembossament íntegre del valor de l’acció Les accions poden presentar valors diferents l’inicial és el valor nominal corresponent a cada títol i…
marquès | marquesa
Història
Títol nobiliari que en l’escala jeràrquica és per sobre del de comte i per sota del de duc.
Al regne de Castella els primers títols de marquès foren els de Villena 1366 i 1445 i d’Astorga 1465 a Anglaterra, els de Dublín 1385 i els de Dorset i Somerset 1397 a Itàlia, els d’Ivrea 876, Monferrato 954 i Saluzzo 1125 A França, aquest títol, suprimit l’any 1789, fou restablert per Lluís XVIII Als Països Catalans, arran de la presa d’algunes ciutats, alguns comtes portaren, esporàdicament, els títols de marquès de Tortosa Ramon Berenguer IV, 1148, de Lleida Ramon Berenguer IV, 1149 i de Balaguer Ermengol IV, 1067 però els primers títols de marquès, com a títols nobiliaris, foren el de…
marquesat de Benimeixís
Història
Títol concedit el 1762 a Maria-Anna de Tàrrega-Sanç de la Llosa i de Roca, senyora de Benimeixís i de Senyera (Ribera Alta), vídua de Juan-Diego Verdes-Montenegro y Castro-Bahamonde.
La grandesa d’Espanya fou atorgada al seu net, Antoni-Enric de Salaverd i Verdes-Montenegro Rodríguez de la Roca i Tàrrega, afegint a la denominació la de Sistallo marquesat de Benimeixís de Sistallo El títol passà als de Pedro, i després als Iturralde
comtat de Sussex
Història
Títol creat al s XI, el primer titular conegut del qual és Roger de Montgomery (mort el 1094), creat comte el 1067 i agraciat amb una bona part de les terres de Sussex.
La creació formal del comtat, però, tingué lloc l’any 1141 a favor de William d’Aubigny mort el 1176, casat amb la vídua —Adelaida— del rei Enric I Els seus descendents generalment empraren el títol de comtes d’Arundel comtat d’Arundel El 1243 revertí a la corona per manca de descendents del cinquè comte, però els Warenne, comtes de Surrey, se'n titularen un quant temps El 1529 fou concedit de nou a Robert Radclyffe mort el 1542, sisè comte, els descendents del qual el tingueren fins a la mort de l’onzè comte, el 1643 Fou de nou atorgat el 1644 a Thomas Savile mort vers el 1659, que fou el…
ric home
Història
Al regne d’Aragó, durant l’edat mitjana, títol donat als senyors que constituïen la més alta noblesa per ésser d’il·lustre llinatge; corresponien als magnats catalans
.
Successors dels conqueridors, eren els anomenats dotze llinatges de rics homes de natura Cornell, Luna, Azagra, Urrea, Alagó, Romeu, Foces, Lizana, Entença, etc Res no podia fer el rei sense llur consell Capitans dels cavallers i de més gent que els seguien —portaven, per això, penó i caldera—, es repartien les noves terres conquerides i les donaven als vassalls seguidors, que les rebien en vassallatge Amb el temps tendiren, però, a deixar estats i heretats als fills com a patrimoni i es quedaren només les rendes feudals i d’honor, però perderen les prerrogatives de poder i preeminència El…
marquesat de Benavites
Història
Títol concedit el 1628 a Pere Eixarc de Bellvís Martorell i d’Íxar; amb aquesta concessió restà suprimit el comtat de Benavites, que havia estat concedit el 1624, amb jurisdicció damunt el lloc de Benavites (Camp de Morvedre).
El títol ha passat als Melgar, marquesos de San Juan de Piedrasalbas, i als Narváez, marquesos d’Espeja
secret messiànic
Bíblia
Expressió amb què hom designa l’actitud que, segons l’evangeli de Marc, mantingué Jesús de Natzaret quant a l’aplicació pública del títol de Messies a la seva persona.
L’ordre de Jesús als seus deixebles que no diguessin a ningú que ell era el Messies ha estat interpretada molt diversament hom hi veu expressat el desig d’evitar les connotacions polítiques amb què el messianisme era entès pels contemporanis de Jesús o bé l’exigència d’una acceptació incondicional de la persona de Jesús com a condició prèvia a qualsevol aplicació d’aquell títol veterotestamentari Tanmateix, la pregunta pel sentit que pot tenir secret messiànic resta, exegèticament parlant, com a qüestió oberta
marquesat de Tamarit
Història
Títol concedit el 1681 al doctor en lleis de Reus establert a Tarragona Francesc de Montserrat-Vives i Oriol (Reus 1617 — Barcelona 1688), baró d’Altafulla i de Ribelles, governador de Tarragona.
Per mort 1718 sense fills de la seva filla, la segona marquesa, el títol passà a una altra branca de la família, que el posseí fins el 1794, que, per enllaç, passà als Suelves, que en les primeres generacions es cognomenaren Montserrat-Suelves Entre aquests cal destacar el vuitè marquès Antoni de Montserrat de Suelves i d'Ustáriz , i el seu nebot i successor Josep de Montserrat-Suelves i de Montagut
marquesat de Ciutadilla
Història
Títol senyorial concedit el 1702 a Josep de Meca-Caçador i de Cartellà, baró de Castellar del Vallès, sobre la senyoria de Ciutadilla (Urgell) de la seva muller, Elisabet de Cardona-Rocabertí i de Guimerà, baronessa de Sant Mori.
El títol passà als Cortés de Andrada 1788, als Sentmenat, marquesos de Sentmenat 1824, i als Sagnier 1971
ducat de Berwick
Història
Títol concedit el 1688 per Jaume II d’Anglaterra, amb el comtat de Tinmouth i la baronia de Bousworth, al seu fill natural James Fitz James Stuart, que es distingí en la Guerra de Successió espanyola (1713-14).
Sobre el dit ducat, Felip V li concedí la grandesa d’Espanya el 1707 El títol ha continuat amb els seus successors, els ducs d’Alba de Tormes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina