Resultats de la cerca

Debutà com a professional l’any 1975 jugant de davanter amb el CD Castelló, equip on jugà fins el 1977 Posteriorment fitxà pel Real Zaragoza 1977-82, pel FC Barcelona 1982-86, equip amb què guanyà els principals títols, i pel RCD Espanyol 1986-89, equip amb què es retirà a 34 anys Aconseguí 108 gols a primera divisió, 70 dels quals foren amb el Saragossa Guanyà una Lliga 1985, una Copa del Rei 1983, una Supercopa d’Espanya 1984 i dues Copes de la Lliga 1982, 1986 L’any 1978 debutà amb la selecció espanyola, amb la qual jugà tres partits Disputà les finals de la Copa d’Europa 1986 i la Copa de…

Els seus recursos informatius són 200 000 volums de monografies i 5 000 títols de publicacions en sèrie, més d’un centenar de les quals són bases de dades en CD-ROM l’Arxiu INPUT o recull dels millors programes de televisió del món fet per la International Public Television des del 1977 i les còpies dels programes més significatius produïts per TV3 i Canal 33 Els seus nombrosos recursos informàtics són les eines bàsiques per a aconseguir millores en el funcionament intern i en la provisió de serveis en qualsevol de les seves seus Aplica el programa VTLS a la informatització dels processos…

Creat per Televisió de Catalunya TVC i en el si de l’ens públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió CCRTV, començà les emissions en proves el 10 de setembre de 1988 i les regulars el 10 de setembre de 1989 Concebut com a canal complementari de TV3, en formen la programació, fonamentalment, programes educatius, infantils, culturals, documentals, científics i històrics La programació cinematogràfica d’aquest canal obeeix a la voluntat d’oferir títols de qualitat —sovint pellícules considerades clàssiques o bé subtitulades—, mentre l’esportiva ofereix aquelles disciplines considerades…

El 2005 tenia una audiència estimada de més de 35 milions, cosa que la convertia en la cadena més vista als estats àrabs Nasqué amb vocació d’independència, tant dels governs àrabs, que exerceixen una acusada tutela o directament la censura sobre els mitjans públics i privats, com dels grups de comunicació d’Occident, que, segons els seus responsables, conformen l’opinió pública mundial És finançada en gran part pel govern de Qatar i ha estat boicotejada per alguns estats del golf Pèrsic A Occident la cadena és coneguda sobretot per la difusió dels missatges d’Ossama Bin Laden, i les seves…

Quedà inscrita a nom de l’aleshores president del club, Francesc Miró-Sans La publicació era de caràcter setmanal i donava una àmplia informació del club, amb una destacada part gràfica Els primers anys ajudà a promocionar la construcció del Camp Nou Hi collaboraren personalitats com Manuel Ibáñez Escofet, Josep Morera Falcó, Joaquim Muntañola, Juan José Castillo, Mas Casals, Enrique Fernández, Justo Conde o F Peris Vidal En morir Barnils el 1961, fou substituït pel seu germà Carles, collaborador de la revista sota el pseudònim de Be-uve El 1965 el gros de la redacció abandonà…

Vida S’inicià com a actor teatral el 1954, i ja installat a Barcelona, el 1958 s’introduí al cinema com a meritori i secretari de rodatge Exercí d’ajudant de direcció en nombroses produccions com ara La alternativa 1962, José María Nunes, en què també feu de coguionista Llegar a más 1963, Jesús Fernández Santos Un rincón para querernos 1964 i El primer cuartel 1966, tots dos d’Ignasi F Iquino Tiempos de Chicago 1968, Julio Diamante La diligencia de los condenados 1970 i Una bala marcada 1971, tots dos de Joan Bosch Fou coguionista de Tatuatge Tatuaje Primera aventura de Pepe Carvalho , 1976…

Actor aficionat al seu barri de Gràcia, debutà professionalment el 1956 en la comèdia Recién casados, no molestar , dirigida per Adolf Marsillach Actuà en petits papers i s’orientà cap als papers còmics i les imitacions, que li donaren anomenada en sessions dobles de cinema i, sobretot, al Parallel, on actuà des del final de la dècada de 1950, entre d’altres amb Antonio Machín, Carmen de Lirio i la Bella Dorita També feu gires amb artistes com Cassen, Torrebruno, Luis Aguilé, José Guardiola i Mary Santpere, i actuà a la Cova del Drac, als inicis de la Nova Cançó La seva popularitat rebé un…

Al mes de setembre, es van escollir els 15 escons del Parlament unicameral, al qual els aspirants es presentaven a títol individual perquè no hi havia partits polítics, i dues terceres parts dels candidats hi van mantenir el seu escó El governador general, Iakopa Italeli Taeia, va nomenar per segona vegada com a primer ministre Maatia Toafa, succeint en el càrrec Apisai Ielemia, que, el 2006, havia estat precisament el seu successor i que, ara, esdevenia president del Parlament El nou Govern va entrar en funcionament al final de mes, amb el carismàtic Enele Sopaga a la cartera d’Afers…

Actuà en teatre català i fou un dels impulsors de la Nova Cançó, que contribuí decisivament a difondre Com a cantant començà la seva carrera en castellà, al final dels anys cinquanta, però de seguida es passà al català, llengua que usà fins que deixà el món de la cançó, cap a la darreria dels seixanta El seu repertori se centrà en versions de temes cèlebres d’autors com Charles Aznavour, George Gershwin, Josep Maria Espinàs o Bob Dylan, i també en temes de pellícules de Walt Disney, entre d’altres Enregistrà una quinzena de discs Fou pioner dels programes radiofònics en català a Ràdio…

Iniciat a Ràdio Barcelona al final dels anys setanta, el 1984 es responsabilitzà de la redacció esportiva de Catalunya Ràdio Destacà com a locutor de partits de futbol i bàsquet tant en ràdio com en televisió El 1988 presentà el programa Gol a gol a Televisió de Catalunya, que alternà amb el programa Basquetmania Entre el 1998 i el 2001 presentà i dirigí la secció d’esports del Telenotícies de TV3 Presentà i dirigí programes de Televisió de Catalunya, com L’última jugada , Futbol de somni , L’entorn , Minut Zero , Tres punts , noves edicions de Gol a gol , Hora Q , Esport Club  i…