Resultats de la cerca
Es mostren 357 resultats
Els Columbrets
El Montcolobrer, màxima altitud de l’arxipèlag, és situat a l’extrem septentrional de l’illa Grossa la imatge ha estat presa des del braç del migjorn de l’illa, on s’aprecia el recobriment arbustiu dels salats Ramon Dolç Els Columbrets 110, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Aproximadament a 60 km a l’est de Castelló de la Plana, els Columbrets formen un arxipèlag d’origen volcànic aparegut al Plioquaternari, fa prop de 5 milions d’anys Es poden distingir tres agrupaments d’illots septentrionals Columbret Gran o Illa Grossa, Mascarat, Senyoreta i Montcolibre…
Les serres del Cabriol i de la vora esquerra del Xúquer
El castell de Cofrents és situat damunt un pitó volcànic des d’on domina la vall del Cabriol Ernest Costa Les serres del Cabriol i de la vora esquerra del Xúquer 110, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Vorejant la banda esquerra del Cabriol des del salt de Contreras fins a la confluència amb el Xúquer a l’embassament d’Embarcaderos, i baixant pel gran riu valencià fins a la presa de Tous, es desenvolupa una cadena de muntanyes on s’alineen les serres de Rubial, El Oro o mola d’Albeitar, Martés, Dosaigües i Cavalló Es tracta d’un territori lineal de prop de 60 km de…
El metamorfisme hercinià
El metamorfisme dels terrenys prealpins dels Països Catalans és hercinià Si bé és admesa la presència de roques precambrianes en alguns massissos nordpirinencs i també probablement a l’Albera, l’existència de roques amb evidències d’haver sofert un episodi corresponent al metamorfisme precambrià resulta més problemàtica La presència, en alguns gneis dels massissos nordpirinencs, de minerals relictes d’origen metamòrfic que no es corresponen amb les associacions minerals pròpies del metamorfisme hercinià, ha estat interpretada com un argument favorable a l’existència de roques metamòrfiques…
Casa forta de Bellpuig (Tortellà)
Art romànic
Situació Algun dels murs de la casa, actualment molt tapada sota la vegetació J Bolòs Ruïnes d’una casa forta o domus , situades enmig d’un bosquet d’alzines, a 1 km aproximadament al nord-oest de la població de Tortellà, al costat del mas Bellpuig, lleugerament elevades respecte als camps circumdants Des del lloc de la domus hi ha una bona vista sobre la plana de Tortellà Mapa 257M781 Situació 31TDG696767 Venint d’Argelaguer hom pot passar per dins el poble de Tortellà o per la nova carretera que fa la circumvallació de la població per la part alta Al lloc on s’uneixen novament aquestes dues…
Santa Eugènia de Berga
Santa Eugènia de Berga
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació És un dels més reduïts en extensió de la Plana de Vic Limita al NE amb el terme de Calldetenes, a l’E amb el de Sant Julià de Vilatorta, al S amb el de Taradell, per una petita llenca a l’W amb Malla i al NW amb Vic El municipi és un dels més planers i més aprofitats de la comarca llevat d’un petit sector muntanyós a la part oriental, emboscat de roures i de pins, la resta és essencialment plana i atapeïda de conreus i de masies Geomorfològicament les terres es formaren durant el període terciari El Gurri forma límit natural amb el terme de Vic i hi desguassen les…
Els escorpeniformes: escórpores, lluernes i afins
Aquest ordre és integrat per un conjunt d’unes 1000 espècies de peixos evolucionats que es caracteritzen per tenir una prolongació al tercer os suborbital, que connecta amb la superfície de l’opercle També tenen unes modificacions relacionades amb l’esquelet caudal, com ara la soldadura de les hipurals formant dues plaques separades Moltes de les espècies d’aquest grup són marines, però també n’hi ha d’aigua dolça Als Països Catalans els escorpeniformes són representats per cinc famílies els escorpènids, els tríglids, els peristèdids, els còtids i els liparídids Els escorpènids escórpores Els…
capitalisme
Economia
Sociologia
Sistema o mode de producció caracteritzat per la tècnica avançada (generalització de les màquines), la propietat privada dels mitjans de producció i la recerca del màxim benefici (motor del sistema).
La tècnica avançada exigeix d’utilitzar mitjans de producció de cost elevat, allò que no és a l’abast de tothom, per la qual cosa la propietat privada d’aquests mitjans significa propietat d’alguns i no propietat de la resta de la població, que es veu forçada a vendre als primers la seva força de treball Resten així configurades dues posicions en el procés de la producció, les quals divideixen la societat fonamentalment en dues classes capitalista posseïdors i proletària no posseïdors, amb desigual participació en la distribució dels béns i amb interessos objectivament antagònics Notes…
Esteles discoïdals de Bellpuig
Art romànic
Esteles discoïdals de Bellpuig Tres esteles, del nombrós grup de quaranta-cinc, que s’han recuperat en els darrers temps, reutilitzades com a peces de maçoneria ECSA-JGallart A la vila de Bellpuig s’ha localitzat darrerament un dels conjunts d’esteles discoïdals funeràries més nombrós i important de les comarques de la Catalunya occidental Actualment es guarden en una casa particular No cal insistir aquí en el fet que és a les comarques de l’Urgell, la Segarra, les Garrigues i la Conca de Barberà on aquestes esteles són més nombroses i en aquests moments més ben conegudes gràcies als estudis…
L’origen del procés d’envelliment
En intentar d’explicar l’envelliment, en primer lloc, cal tenir en compte que es tracta d’un procés inherent a la mateixa essència de la vida, ja que absolutament tots els éssers vius compleixen un cicle més o menys semblant al dels éssers humans, que neixen, es desenvolupen, aconsegueixen un cert equilibri en les seves funcions durant el qual atenyen la màxima plenitud en la seva capacitat reproductiva i després involucionen, de manera progressiva i inexorable, envers la mort L’origen íntim del procés d’envelliment o, millor dit, el caràcter dels mecanismes biològics que condicionen el…
els Pirineus

El pic d’Aneto, al massís de la Maladeta, a la zona axial dels Pirineus
Santi Garcia (CC BY 2.0)
Serralada
Sistema orogràfic de la península Ibèrica que, estès des de la costa cantàbrica a la mediterrània, la solda amb el continent europeu.
Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma Cantàbrica i el N de les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina