Resultats de la cerca
Es mostren 993 resultats
barform
Música
Forma binària en la qual la primera part es repeteix (AAB).
Les perdius, llibre de cançons , J Maiden, Eumo ed, Barcelona 1992 © Fototecacat/ Jesús Alises Aquesta forma es vincula a l’estrofa de la cançó medieval alemanya dels meistersänger meistersinger , tot i que aquests feien servir la paraula bar , d’etimologia incerta, no per a designar l’estrofa gesätz sinó tota la cançó Una estrofa es compon d’un cant inicial o aufgesang format per la repetició d’un peu o stollen i d’un cant final o abgesang que acostuma a ser més curt que el cant inicial però més llarg que un peu La barform es troba també, per exemple, en les ballades franceses dels…
mordent
Mordent
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Ornament format per l’alternança ràpida de la nota principal amb la nota auxiliar inferior (mordent a la 2a inferior) o bé amb la nota auxiliar superior (mordent a la 2a superior).
El nom també s’atribueix de manera genèrica i, de vegades, poc rigorosa a altres tipus d’ornaments de característiques similars S’indiquen amb signes o bé amb petites notes Originàriament, el mordent consistia en una oscillació ràpida, breu o prolongada, entre la nota principal i la nota inferior normalment, a distància de semitò L’ornament començava per la nota principal i atacava sobre la pulsació A partir del Romanticisme, l’atac de l’ornament començà a fer-se abans de la pulsació com unes curtes anacrusis, fent coincidir l’accent sobre la nota principal També existia el mordent invertit o…
Hans Arp
Escultura
Pintura
Literatura
Escultor, pintor i poeta alsacià.
Passà l’aprenentatge a Weimar i a París Definí el seu art com a art concret Exposà tant amb els abstractes com amb els superrealistes Participà en el moviment dadà a Zuric, 1915, però sempre mantingué la seva independència El seu art, depurat, d’una simplicitat plàstica orgànica, amb títols d’equivalència poètica, creà una abstracció biomorfa i donà origen, posteriorment, a una sèrie de variants plàstiques La seva escultura, relacionada íntimament amb la pintura, transformà els mitjans tradicionals d’expressió Són obra seva diversos relleus per a la Universitat de Harvard 1950,…
COVID-19
Biologia
Medicina
Immunologia
Malaltia respiratòria d’origen víric causada pel coronavirus SARS-CoV-2.
Afecta sobretot les vies respiratòries, molt especialment els pulmons, i en els casos més greus causa pneumònies que poden ser de resultats fatals Els símptomes són bastant inespecífics, i de vegades persones infectades poden estar molt de temps amb manifestacions molt lleus o sense cap manifestació Generalment cursa amb febre, tos seca i, en els estadis més avançats i greus, dificultat per a respirar Altres símptomes que es poden presentar són pèrdua de la capacitat olfactiva i dolor generalitzat als ossos i a la musculatura Afecta, en principi, tots dos sexes sense distincions i a totes les…
recensió
Diplomàtica i altres branques
Revisió d’un text, feta per l’autor o per un altre, en el qual hom introdueix variants o correccions intencionades.
pragmatisme
Filosofia
Corrent de pensament molt estès en el món contemporani i especialment desenvolupat com a doctrina filosòfica als països anglosaxons, sobretot als EUA, que hom pot caracteritzar per un clar antiintel·lectualisme i per la primacia que hom dóna a les conseqüències pràctiques en el coneixement i la comprensió de les coses.
Com a doctrina fou iniciat per Ch S Peirce, membre, juntament amb W James, del Metaphysical Club de Boston 1872-74 La collaboració d’ambdós i de F C S Schiller en la revista Leonardo 1903-07 féu cristallitzar l’anomenat pragmatisme italià M Calderoni, el jove G Papini i G Vailatti Bé que Peirce intentà de distingir la seva doctrina pragmatisme lògic de les modalitats que aquesta adoptà en James pragmatisme ètic i religiós i Schiller pragmatisme anomenat humanista, amb importants dosis d’irracionalitat i voluntarisme, tanmateix les dues darreres variants no foren sinó aplicació de…
marina mercant
Transports
Part de la flota d’un estat destinada al comerç marítim i al transport de passatgers.
Gairebé tota la marina mercant mundial és equipada per companyies privades de navegació, però hi ha unes lleis internacionals que regulen les pràctiques marítimes, tant pel que fa al transport com a la navegació, al personal, etc La conferència de Ginebra sobre el dret de la mar 1958 codificà el dret consuetudinari vigent fins aleshores per a les diverses marines dels estats Fou admès que, com a norma general, un vaixell en alta mar és sotmès només al dret internacional i a les lleis de l’estat de la bandera la nacionalitat dels vaixells mercants és determinada en gairebé tots els estats per…
cursa
Esport
Acció de córrer en competició.
Hom pot trobar les més diverses variants de curses, segons les diferents modalitats esportives que es presten a aquest tipus de competició, i cal destacar-ne les curses d'atletisme, d'automobilisme, de cavalls hipisme, de ciclisme, sobre glaç patinatge i d'esquí Com a tipus fonamentals i clarament diferenciats, cal distingir les curses de velocitat pura , i dins d’aquesta modalitat hom pot incloure les curses contra rellotge , i les curses de velocitat i de resistència i regularitat , anomenades també, en alguns esports, curses de fons Segons el marc on tenen lloc, hom parla de…
biologisme
Filosofia
Tendència o doctrina que interpreta la realitat des del punt de vista biològic, considerant els fenòmens físics o culturals com a manifestacions o formes de la vida.
Hom pot considerar com a variants diverses del biologisme l’animisme, l’hilozoisme, el panpsiquisme, el panvitalisme i algunes formes de naturalisme El tema més constant en les doctrines biologistes és el de l' ànima del món , principi universal de vida i d’unitat, que concep el món material com a individuacions de la vida en diversos graus de diferenciació Aquesta doctrina és present especialment en els presocràtics i els estoics, que veuen el món com un gran organisme viu, i reapareix en el Renaixement Paracels, Giordano Bruno i en el Romanticisme Schelling, èpoques en què…
ciríl·lic | ciríl·lica
Alfabet ciríl·lic (rus) 1e després de consonant; je després de vocal o dels signes 28 i 30 i a l'inici de mot; 2e després de consonant; ie després de vocal o dels signes 28 i 30 i a l'inici de mot; 3'o després de consonant; o després de les consonants 8, 25, 26 i 27; jo després de vocal o dels signes 28 i 30 i a l'inici de mot; 4o després de consonant; io després de vocal o dels signes 28 i 30 i a l'inici de mot; 5s sonora; 6ju després del signe 30; 7 no es transcriu després d'una altra i; 8 també ch, de forma més extensa; o encara h (ISO); 9 so de la j castellana; 10 grafia simplificada de la forma, més correcta, (i)xtx; 11 signe dur, que no es transcriu (ISO preveu "); 12 so intermedi entre i-e; 13 signe dolç, que palatalitza la consonant anterior; 14 pròpiament, ˚e (ISO) i e (ICL); 15u després de consonant; ju després de vocal i a l'inici de mot; 16'a després de consonant; ja després de vocal i a l'inici de mot
Escriptura i paleografia
Dit de l’alfabet i de l’escriptura eslaus.
L’alfabet ciríllic, atribuït erròniament a sant Ciril de Tessalònica, del qual pren el nom, fou creat als segles IX-X sobre la base de l’escriptura majúscula grega Els sons estranys al grec foren presos d’altres llocs no ben determinables Aquesta escriptura tingué més difusió que no pas la glagolítica , anterior, obra de Ciril de Tessalònica Esdevingué l’alfabet civil rus, el qual, sota Pere el Gran 1708, fou dotat de caràcters ‘profans’ graždanskij šrift , mentre els antics caràcters restaven com a propis de l’ús eclesiàstic L’alfabet ciríllic profà, amb poques variants, és…