Resultats de la cerca
Es mostren 306 resultats
Marsella

Els vescomtes de Marsella
Ciutat
Ciutat i port de Provença, Occitània, a la costa mediterrània, capital del departament de les Boques del Roine i de la regió de Provença-Alps-Costa Blava, França.
Emplaçada al peu d’un amfiteatre de turons calcaris, la posició geogràfica de Marsella, situada al golf delLleó, és una de les millors de la conca de la Mediterrània occidental És prop del delta delRoine, la vall del qual, prolongada cap al N per la del Saona, s’obre cap a les planes de la conca de París i cap a la regió del Mosa i la vall del Rin L’increment de la funció portuària, unit al gran desenvolupament industrial de les àrees annexes, ha impulsat el creixement…
Sant Miquel d’Eramprunyà (Gavà)
Art romànic
Situació Façana de migdia de la capella F Baltà És situada al recinte jussà del castell, a la banda de ponent Mapa 36-17448 Situació 31TDF127743 Història La baselica de Sant Miquel d’Eramprunyà és esmentada el 981, quan s’hi jurà el testament sagramental de Galí, vicari comtal a Eramprunyà El testament, que havia estat dictat per Galí quatre anys abans, documenta aleshores l’existència del temple, al qual fa un petit llegat El 1074, en la infeudació de la castlania que feu el vicari Ramon Isimbert a Ramon Guillem, el primer donava al seu vassall tres vuitenes parts de la…
cartell de deseiximents
Història
Dret
Document de dret feudal mitjançant el qual un vassall, al·legant algun greuge, es deseixia del seu senyor, o sigui se sostreia de les seves obligacions de fidelitat i es considerava amb possibilitats de fer-li guerra sense incórrer en traïció.
Als segles XIV, XV i XVI foren freqüents al Principat de Catalunya i, sobretot, al Regne de València els cartells de deseiximents entre cavallers, els quals, d’aquesta manera, pretenien de donar estat legal a baralles privades i a bandositats El cartell de deseiximents signat pel requeridor era presentat al request per un notari sovint l’anunciava un trompeter i hi assistien cavallers que actuaven de testimonis eren redactats amb unes fórmules precises, es fixava clarament a partir de quants dies requeridor i request començarien a hostilitzar-se en el cas que el darrer no atorgués d’haver…
comanda
Història
Cessió condicionada d’una possessió o d’un dret, d’un castell o d’una jurisdicció, feta pel sobirà o per un altre senyor superior a un home lliure, el qual per aquest fet li esdevenia vassall, i en percebia les rendes.
Equivalia a infeudació
Els hereus i el dret de primogenitura
La successió als segles XI i XII —és a dir, els mecanismes de reproducció social a través del parentiu— es pot analitzar sobretot des del vessant material, és a dir, des de la transmissió per herència de béns i drets, però abraçava també molts altres aspectes, com ara la transmissió d’estatus i poder, oficis i funcions Des del primer punt de vista, la successió havia variat poc amb relació a la tradició de les lleis visigòtiques Segons el codi legal dels Liber iudiciorum , l’herència havia de recaure, majoritàriament, en els fills o els nets en el cas que n’hi hagués, i tots els fills tenien…
Württemberg
Dinastia que regí el territori homònim.
El genearca fou Conrad de Bentelsbach , que vers el 1083 bastí el castell de Wirtinisberg o Württemberg, a la riba del Rotemberg, prop de Stuttgart, i esdevingué comte Conrad I de Württemberg El succeí el seu nebot fill d’una germana, el comte Conrad II de Württemberg mort vers el 1137, que fou rebesavi del comte Ulric I de Württemberg , dit el Fundador mort el 1265 Aquest posseí una gran part del territori entre els rius Neckar i Rems, que guanyà a expenses de la davallada dels Hohenstaufen, i el seu fill, el comte Eberard I de Württemberg mort el 1325, dit l’Illustre , donà suport al rei…
jutge emfiteutical
Dret
Història del dret català
A la Catalunya Vella i als llocs on vigí el seu dret, als segles XIII-XV, jutge que havia de resoldre les qüestions derivades de les relacions emfitèutiques amb el vassall, el qual podia ésser escollit pel senyor directe de terres o masos de remença.
A l’edat moderna i fins a l’inici del segle XIX, persistí, com a rastre d’aquest ús, el nomenament de jutge habilitat a petició del senyor directe per a recollir els capbreus o reconeixements de domini
bolfa
Història del dret
Ús, existent al segle XV, en virtut del qual l’encarregat, arrendatari o emfiteuta d’un molí fariner de destret baronial, ultra cobrar els drets corresponents a la molta, retenia una part de la farina produïda del gra que li portava el vassall del terme.
Persistí encara després de la sentència de Guadalupe 1486 en algunes localitats, com a Blanes, on era pagat pels habitants de la vila, però no pels forasters
Castell de Lluçà
Art romànic
Situació Una vista del conjunt del castell, el qual corona el cim d’un turó Un xic més avall hom pot veure l’església de Sant Vicenç, un dels pocs exemplars romànics de planta circular que es conserven a Catalunya J Pagans-TAVISA El castell de Lluçà, molt arruïnat, s’aixeca damunt un puig de 896 m d’altitud, des d’on es domina una impressionant panoràmica Aquest castell figura situat en el mapa de l’exèrcit 150000, full 293 x 20,7 —y 56,4 31 TGD 207564 Per arribar-hi hom pot situar-se a Prats de Lluçanès i d’allí anar directament a Lluçà Passada l’església parroquial…
alberga
Història del dret
Dret que tenia el sobirà o senyor d’allotjar-se (amb el seu acompanyament o seguici) a la casa d’un vassall, en un monestir, etc., per un nombre determinat de dies, o de cobrar l’import equivalent de les despeses que ocasionaria l’esmentat allotjament.
Fou conegut també com a freda, mansionaticum o parata Diversos monestirs catalans reberen privilegis reials d’exempció de l’alberga Quant als senyors territorials, aquest dret fou abolit al Principat per Ferran II per la sentència de Guadalupe, el 1486
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina