Resultats de la cerca
Es mostren 679 resultats
Sigfrid Gràcia Royo
Futbol
Futbolista.
Fou un davanter reconvertit en lateral esquerre que jugà amb el juvenil del Gavà, el Barça amateur i l’Espanya Industrial abans d’ingressar al primer equip del FC Barcelona, on fou considerat un dels millors defenses de la història Hi jugà durant 14 temporades, des de l’edició 1952-53 fins a la 1965-66, en què es retirà Disputà 437 partits i marcà 17 gols Fou tres vegades campió de Lliga 1953, 1959, 1960, quatre de Copa 1953, 1957, 1959, 1963 i tres de la Copa de Fires 1958, 1960, 1966 Disputà la final de la Copa d’Europa del 1961 i també fou finalista de la Copa de Fires 1961-62 Amb la…
L’huracà Irma devasta cases i ciutats al seu pas per Florida
Prop de 6 milions d’habitants de Florida –un terç dels habitants de l’estat– són cridats per les autoritats a evacuar voluntàriament o obligatòriament en algunes zones les llars pel pas de l’huracà Irma Format al final d’agost sobre l’Atlàntic a les proximitats de les illes de Cap Verd i dissipat a mitjan setembre, l’Irma és l’huracà més potent al Carib i a la costa sud de Florida des del Katrina i el Wilma 2005 A part del sud de Florida, les zones més afectades són les illes Leeward Antigua i Barbuda, illes Verges i d’altres, Puerto Rico, Hispaniola, Cuba i les Bahames El nombre de morts…
Martirià Font i Coll

Martirià Font i Coll
© Josep Renalias
Música
Instrumentista de tible, compositor de sardanes i director de cobla.
Pertanyent a una nissaga de músics de Bordils, el seu pare, Josep Font i Grau, també instrumentista de cobla, l’inicià en la música Fou deixeble de Salvador Dabau, Joaquim Vallespí i Josep Pi La seva carrera professional s’inicià a setze anys amb la cobla orquestra Victòria, i posteriorment amb l’Emporitana de Verges 1941 i La Principal de l’Escala 1942 Fou fundador i component de La Caravana la temporada 1943-44 L’any 1946 ingressà a la Cobla Els Montgrins, de la qual fou director entre el 1956 i el 1963, moment en què reduí la seva activitat musical al conjunt España El 1978 es reincorporà…
,
Manuel Pérez i Bonfill
Literatura catalana
Escriptor i activista cultural.
Llicenciat en filologia romànica, fou professor d’institut durant més de quaranta anys a Tortosa, on prengué part en nombroses iniciatives culturals, com ara les collaboracions a les revistes Geminis 1952-61, La Zuda 1955-63 i EbreInformes 1978-95 També impulsà, amb Frederic Mauri, el grup artístic Macla 65 Després del franquisme encapçalà a la ciutat el moviment per a l’ensenyament en català i del català per a adults S’inicià en la pràctica literària amb narracions en castellà La bofetada , 1956 El libro que sí servía , 1958 El combate , 1959 La tierra , 1960 El viajero , 1975, i passà al…
,
Els Catarres

Els Catarres
© Exits.cat
Música
Grup musical de pop-folk.
Fou fundat l’any 2010 a Aiguafreda Osona per Èric Vergés veu i guitarra, Jan Riera-Prats guitarra, acordió i percussió i Roser Cruells contrabaix L’any 2012 incorporaren al grup una secció de vents i el 2013 una bateria Gràcies a internet, l’estiu del 2011 aconseguí un gran èxit amb la cançó Jènifer , que descriu humorísticament l’idilli entre dos joves catalans de procedències i context sociocultural molt allunyats un independentista de l’interior del país i una filla de la immigració castellanoparlant dels anys seixanta La cançó guanyà el premi Enderrock a la millor lletra del…
Castells i altres fortificacions de l’Empordà anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de l’Alt Empordà amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Badia Alt Empordà Avinyonet de Puigventós Castell d’Avinyonet Castellot d’Avinyonet Bàscara Castell i muralles de Bàscara Castell d’Orriols Castell de Calabuig Borrassà Castell de Creixell Cabanes d’Empordà Torre o castell de Cabanes Cadaqués Castell de Cadaqués Campmany Castell de Campmany Cantallops Castell de Cantallops Castelló d’Empúries Vila de Castelló d’Empúries Muralles de Castelló d’Empúries Cistella Castell de Vilarig Colera Castell de Molinars Darnius Castell…
Consell Nacional de Catalunya
Història
Entitat política catalana creada a França el 1939 per Lluís Companys, després de dissoldre el govern de la Generalitat, amb la designació de cinc consellers a títol personal: Pompeu Fabra, Santiago Pi i Sunyer, Josep Pous i Pagès, Antoni Rovira i Virgili i Jaume Serra i Húnter.
Mort Companys 1940, catalans exiliats a Londres continuaren amb el mateix nom la tasca, atès que l’ocupació nazi a França n'havia dispersat els consellers El nou president fou Carles Pi i Sunyer, el secretari, JMBatista i Roca, i els vocals, Josep Trueta, Ramon Perera i Fermí Vergés Quatre anys més tard el Consell s’amplià amb representants dels catalans d’Amèrica, on es constituí una delegació, presidida per Josep Carner, president Manuel Serra i Moret, vicepresident i Salvador Armendares, Baltasar Samper, Ferran Zulueta, Hipòlit Nadal i Mallol, Joan de Garganta, Antoni Trias i…
Consell Consultiu de la Generalitat
Organisme assessor previst en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979, vigent fins l’any 2009.
Fou creat per llei del Parlament de Catalunya al febrer de 1981 Els seus dictàmens eren requisit previ a interposar recurs d’anticonstitucionalitat tant per part del Parlament com del govern de Catalunya També dictaminava sobre l’adequació a l’Estatut català dels projectes i proposicions de llei sotmesos al Parlament i sobre allò que li era requerit, així com l’adequació d’una eventual reforma estatutària a la Constitució del 1978 Era format per set membres elegits entre juristes de reconeguda competència, cinc dels quals eren designats pel Parlament i dos altres pel govern català D’entre…
Ignasi Agustí i Peypoch

Ignasi Agustí
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Periodisme
Novel·lista, periodista i poeta.
Estudià als jesuïtes i es llicencià en dret a Barcelona Collaborà de jove en diversos periòdics i fou militant de la Lliga Regionalista Com a escriptor s’inicià als anys trenta conreant en català diversos gèneres El veler 1932, poesia L’esfondrada 1934, drama en vers, i Benaventurats els lladres 1935, narració En esclatar la Guerra Civil Espanyola passà al bàndol franquista i, amb Josep Vergés i Matas , fou un dels fundadors i principals collaboradors del setmanari Destino , que posteriorment dirigí 1944-56, i d’ Edicions Destino Des del 1936 escriví només en castellà La seva…
,
sibil·la
Religions de Grècia i Roma
Dona, generalment anciana, que hom suposava que tenia el do de predir l’esdevenidor.
El nom fou aplicat especialment a diverses profetesses, sempre verges, de temperament esquerp i apassionat, en les quals els antics reconeixien una inspiració divina, procedent d’Apollo, i, per tant, la virtut d’emetre oracles Llur història és una de les més obscures i complexes de l’antiguitat hom no en parla fins a les acaballes del segle VI aC, però gaudiren aviat, gairebé arreu, d’un gran predicament social i polític Hom en coneix fins a deu, localitzades en diversos indrets Al món oriental i grec, les més famoses eren la de Marpessos, a l’Àsia Menor, al SE de Troia la d’Eritres, a Jònia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina