Resultats de la cerca

Escriví en llengua occitana Participà en les justes poètiques de Tolosa, on guanyà la viola amb Ai las, amors, no faretz gran conquesta ~ 1360 Aquesta cançó, de tema amorós, és l’única que es conserva de les seves composicions, i és formada per cinc cobles capcaudades de vuit versos, i una tornada de quatre versos dedicada a la Mare de Déu Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València Jeanroy, A 1940 “Poésies provençales…

El 1535 era instrumentista a la Signoria de Venècia Aquest càrrec suposava probablement l’execució tant de música a la cort com de música litúrgica i paralitúrgica a la catedral de Sant Marc Publicà dos tractats sobre pràctica instrumental El primer, Opera intitulata Fontegara Venècia, 1535, s’ocupa dels instruments de vent, especialment la flauta, com també d’aspectes relacionats amb l’ornamentació i la improvisació L’altre volum és integrat per dues parts, Regola rubertina Venècia, 1542 i Lettione seconda Venècia, 1543, i s’endinsa en l’estudi de la viola de gamba Ambdós…

Inicià els estudis de violoncel al Conservatori de Basilea i els continuà a Colònia i Berlín, on fou deixeble d’Emmanuel Feuermann Fou un dels fundadors, el 1933, de la Schola Cantorum Basiliensis, on impartí lliçons de viola de gamba fins el 1973 Considerat un dels intèrprets i pedagogs més significatius en el camp de la música antiga, dirigí la Cappella Coloniensis en 1954-58 Els seus enregistraments d’obres de GF Händel o GPh Telemann són de referència Fou també mestre de tota una generació d’intèrprets, entre els quals destaca Jordi Savall El 1960 rebé el doctorat honoris…

Després d’estudiar amb Theodor Müller, entrà a la Berlin Hochschule 1869-71, on treballà amb J Joachim Posteriorment estudià amb A Piatti i FA Kummer La seva activitat es concentrà, sobretot, en la interpretació de la música de cambra, com a membre del Hochberg Quartet i en substitució de Wilhelm Müller en el Joachim Quartet A més, fou un important intèrpret de viola de gamba Amic personal de J Brahms, aquest li dedicà la seva Segona sonata per a violoncel i piano , opus 99, i estrenà el seu Doble concert , opus 102, juntament amb Joachim Fou professor de violoncel a la Berlin…

Inicià els seus estudis musicals a Jerusalem i es perfeccionà als Estats Units amb William Primrose Fou membre de l’Orquestra Filharmònica d’Israel fins que, el 1951, el director Ernest Ansermet el cridà com a viola solista de l’Orquestra de la Suisse Romande Dos anys després començà a impartir lliçons al Conservatori de Ginebra Ha estrenat la Rapsòdia Concert de Bohuslav Jan Martinu 1952 i obres de Frank Martin, Herbert Brun i Robert Starer L’any 1970 fou nomenat gerent de l’Orquestra de la Suisse Romande Ron Golan fou l'autor de les memòries Testimoni de la meva vida Memòries d…

Fundat el 1965, és integrat per Wilhelm Melcher primer violí, Ida Bieler segon violí, Hermann Voss viola i Peter Buck violoncel El 1966 guanyà el premi del Concurs Villa-Lobos de Rio de Janeiro i participà, com a representant de la República Federal d’Alemanya, en el congrés mundial de les Joventuts Musicals, celebrat a París També aconseguí el Prix Americaine com a millor quartet en el prestigiós concurs internacional d’execució musical de Ginebra Dugué a terme les seves primeres gires internacionals el 1967 Enregistra en exclusiva per a Deutsche Gramophon des del 1969 Té un…

Pertanyé a la Societat de Caçadors de Montcada i Reixac i el Club Esportiu de Catalunya de Recorreguts de Caça Fou campió de Catalunya 1990 amb la seva gossa Viola, en la modalitat de caça menor amb gos Destacà en les modalitats de recorreguts de caça i Compak Sporting, en les quals conquerí diversos títols de campió català i la Copa de Catalunya i fou campió estatal 1994 Amb la selecció espanyola guanyà la medalla de plata en el Campionat d’Europa 1994 i la de bronze en la Copa del Món Un cop retirat de l’alta competició es dedicà a l’ensenyament de tir

De pares navarresos, el 1770 ingressà en l’Escolania de Montserrat, on probablement es formà amb Anselm Viola i Narcís Casanoves i excellí com a organista L’any 1778 prengué l’hàbit benedictí Posteriorment es traslladà a Madrid, on fou organista del monestir de San Martín L’estil de Haydn, en voga al Madrid del moment, sembla que era conegut per Rodríguez, com evidencien algunes de les quinze sonates per a tecla que compongué —forma sonata amb estructura tripartida—, que tenen un gran valor El manuscrit de les quinze sonates està conservat al monestir de Montserrat Fou un…

Feu estudis de belles arts i fou pintor En llengua castellana arranjà un gran nombre d’operetes, algunes de Johann Strauss, i escriví sarsueles i obres teatrals entre les quals cal destacar el drama El capitán Gulliver , amb Manuel Mata i Maneja en llengua catalana escriví també sarsueles, amb els compositors Jaume Biscarri Societat familiar, o Tenorios i castanyes , 1901 i JosepRibera Banys de mar , 1896, i peces còmiques originals Plouen desgràcies i Qui no s’arrisca , 1876, o arranjades Amo i criat , 1884 Lo forjador , 1891, monòleg basat en un poema de F Coppée Obtingué accèssit a la…

En alguns casos, situada en un extrem de la caixa, fa voltar una roda que fricciona les cordes viola de roda, cosa que permet una continuïtat de so semblant a l’efecte de l’arquet En molts instruments mecànics, l’acció de la maneta posa en funcionament un mecanisme de producció de sons programats mitjançant corrons amb punxes, plaques o cintes perforades, les quals activen els sons de diversos generadors, làmines caixa de música, tubs d’orgue o cordes d’una cítara En altres instruments mecànics, serveix per a donar corda al ressort que subministra l’energia per al funcionament de…