Resultats de la cerca

Estudià a Munic amb JGR Rheinberger i Max Schillings Dirigí, entre altres, les orquestres de Lübeck 1905-15, de l’òpera de Mannheim 1915-20, de la Gewandhaus de Leipzig 1922-28 i, especialment, la Filharmònica de Berlín 1928-54 Actuà sovint als festivals de Bayreuth i Salzburg Malvist pel que fou considerada una actitud equívoca envers els nazis, reprengué el 1947 les seves actuacions i enregistrà discs i realitzà òperes filmades El seu repertori fou, preferentment, Wagner, Beethoven i Brahms Com a autor, deixà tres simfonies, un concert simfònic per a piano i orquestra 1937, un…

Estudià piano i posteriorment, amb Semet i amb Hignard, composició Una ardent vitalitat, que li valgué a vegades l’adjectiu de “truculent”, anima tota la seva música Tingué una gran influència damunt l’escola francesa contemporània Fou admirador d’Offenbach i de Wagner Escriví obres per a piano Pièces pittoresques, 1881, obres vocals Sommation irrespectueuse , 1880 Invitation au voyage , 1871 etc obres per a orquestra España , 1882 Habanera , 1885 i per a teatre L’Étoile 1877, d’influència wagneriana, L’Éducation manquée 1879, opereta, Gwendoline 1885, Le Roi malgré lui ,…

Estudià a Viena amb Otto Wagner, que l’influí molt El 1913 anà a Chicago i freqüentà —entre el 1918 i el 1921— l’oficina de Frank Lloyd Wright, de qui mantingué la concepció general de l’espai Construí, sobretot, habitatges unifamiliars El 1926 s’establí a Los Angeles La seva casa de King's Road, Hollywood, és considerada com el primer prototip d’habitatge californià La Lowell Beach House, a New Port Beach 1926, transporta a Amèrica la teoria del buit-ple, vertical-horitzontal de les obres de De Stijl La seva tasca fou revalorada a partir del 1960

Estudià a Barcelona i debutà com a mezzosoprano 1949 A partir del 1951, ja com a soprano, obtingué renom com a intèrpret de sarsuela, gènere que abandonà per l’òpera i amb què debutà el 1955 a Ais de Provença i a Glyndebourne Des del 1958 fou artista permanent de la Deutsche Oper de Berlín, on debutà amb Mathis der Maler , d'Hindemith, i on cantà els principals papers de les òperes de Mozart, Verdi, Puccini, Wagner i Debussy Feu diversos enregistraments El 1991 rebé el premi Príncipe de Asturias de les arts i feu la seva última actuació a Berlín

Adquirí una àmplia formació humanística a Pforta i estudià teologia i filologia a Bonn i filologia, amb Ritschl, a Leipzig Entusiasmat amb la filosofia de Schopenhauer i simpatitzant, com a músic, amb Wagner, es destacà per la seva crítica radical de la religió i l’ambient cultural i social Professor de filologia grega a Basilea el 1869, des del 1879 viatjà contínuament, per motius de salut, dels Alps a la Riviera una forma esquizofrènica i expansiva de paràlisi estacionària el portà a la demència 1889 Escriví poemes, assaigs i composicions musicals A Die Geburt der Tragödie aus dem Geiste…

Vida Fill d’actors aficionats que s’hagueren de professionalitzar per motius econòmics, de ben petit demostrà el seu talent musical i el gust per escriure petites composicions Estudià piano amb JH Griebel i teoria amb CF Rungenhagen Quan la família es traslladà a viure a Breslau continuà estudiant, en part de manera autodidàctica, diferents instruments de corda, i perfeccionà els seus coneixements de teoria i de composició amb els llibres de JG Albrechtsberger En aquesta època collaborà en la companyia dels seus pares, no tan sols tocant el violí i el violoncel a l’orquestra i component…

El 1914 actuà a Carmen , al costat de Concepció Supervia i Mercè Capsir, al Gran Teatre del Liceu Aquell mateix any cantà, també amb Supervia, a Samsó i Dalila Aviat s’especialitzà en papers wagnerians de tenor Siegmund, Parsifal, Tristany, Sigfrid, que cantà al Liceu, al Coliseo dos Recreios de Lisboa, al Teatro Reggio de Torí o al Teatro Real de Madrid El 1918 estrenà La llama , obra pòstuma de José María Usandizaga Enregistrà diversos fragments d’òperes de R Wagner, G Puccini i R Leoncavallo i cantà per darrera vegada al Liceu el 1926, amb unes memorables funcions de Parsifal…

Estudià música al conservatori de la seva ciutat natal, on debutà a l’Òpera de Rouen el 1962 amb els papers d’Amneris Aïda i Dalila Samsó i Dalila Actuà en diversos teatres de França, Bèlgica i Alemanya El 1970 es presentà a l’Òpera de París amb Don Carlo i més tard hi cantà La valquíria al costat de R Crespin Especialitzada en el repertori líric de R Wagner, J Strauss i L Janácek, participà amb èxit en el Festival de Bayreuth i també obtingué el reconeixement del públic i la crítica gràcies a les seves interpretacions operístiques al Metropolitan de Nova York

Estudià música i arts dramàtiques a Munic, a més de dret Ajudant de Walter Felsenstein a l’Òpera de Frankfurt, en 1939-42 fou director de l’Òpera de Königsberg actual Kaliningrad, i posteriorment de la Deutsche Oper de Berlín 1942-45, de l’Òpera d’Hamburg 1945-67 i, finalment, de la Bayerische Staatsoper de Munic fins el 1977 Moltes de les seves produccions, tant del repertori alemany WA Mozart, R Wagner i R Strauss com italià G Rossini i G Verdi, han estat considerades revolucionàries Amb Raymond Leppard, fou un dels principals promotors de l’òpera barroca els anys seixanta del…

El cromatisme pot presentar-se tant en l’harmonia com en la melodia, i en el sistema tonal hom l’utilitza per a passar d’una tonalitat a una altra Hom troba ja alteracions de tipus cromàtic a l’antiguitat grega i en el cant gregorià, en el qual es reduí a l’ús del si bemoll Amb Gesualdo i Monteverdi, el cromatisme assolí una complexitat i una riquesa comparables només a la d’alguns compositors romàntics, especialment Wagner, Liszt i Strauss Posteriorment, Schönberg donà a les dotze notes de l’escala cromàtica el mateix valor, establint així el total cromàtic , base del mètode…