Resultats de la cerca
Es mostren 579 resultats
Italo Calvino

Italo Calvino
© Fototeca.cat
Literatura italiana
Novel·lista i crític italià.
La seva primera novella s’inspirà en la resistència antifeixista Il sentiero dei nidi di ragno 1948 posteriorment evolucionà cap a l’humorisme poètic i fantàstic i introduí l’element meravellós en la seva obra És autor de la trilogia I nostri antenati Il visconte dimezzato 1952, Il barone rampante 1957 i Il cavaliere inesistente 1959, on, seguint el model de la novella filosòfica, expressa amb un humorisme punyent el sentiment de culpa que l’intellectual, sorgit de la resistència, experimenta davant els fets D’altres obres seves són La speculazione edilizia 1957, La nuvola di smog 1958, La…
Tadeusz Kantor
Teatre
Pintura
Dramaturg, director, pintor, figurinista i escenògraf polonès.
Una de les personalitats mes originals i poderoses de la història del teatre al segle XX, durant l’ocupació nazi creà a Cracòvia el Teatre Independent, clandestí, en el qual començà a treballar textos de Slowacki i Wyspianski Tanmateix, la companyia amb la qual desenvoluparia i difondria el seu estil seria el Teatre Cricot 2, fundat per ell el 1955 En un pla més teòric, exposà el seu punt de vista sobre la creació escènica en els escrits Manifest del teatre informal 1960, Embalatges 1962 i Manifest del teatre zero 1963 Influït al començament pel surrealisme i l’expressionisme,…
Heisuke Hironaka
Matemàtiques
Matemàtic japonès.
Estudià a la Universitat de Kyoto, on es graduà en ciències l’any 1954, i obtingué un màster l’any 1956 L’any 1957, a instàncies d' Oscar Zariski , anà a Harvard, on es doctorà el 1960 Posteriorment fou successivament professor a les universitats de Brandeis i Columbia fins el 1968, que es reincorporà a la Universitat de Harvard El 1975 retornà al Japó i fou nomenat professor a l’Institut per a la recerca matemàtica de la Universitat de Kyoto, que dirigí entre el 1983 i el 1985, i on es jubilà 1991 En el període 1996-2002 fou president de la Universitat de Yamaguchi, i posteriorment director…
Marianne Fritz
Literatura
Escriptora austríaca.
Escriví novelles tractant la història d’Àustria durant el segle XX El 1978 rebé el premi de literatura Robert-Walser-Preis per la seva primera novella Die Schwerkraft der Verhältnisse ‘La gravetat de la situació’ El 1985 publicà la novella Dessen Sprache du nicht verstehst ‘De qui no entens la llengua’, un llibre de tres mil pàgines que narra la història de la família proletària Null ‘Zero’ des del 1914 fins a la Primera República d’Àustria Destaca l’ús extraordinari de la llengua per l’autora, que sovint prefereix la melodia a la correcció gramatical, cosa que fa la lectura…
Āryabhaṭa
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic i astrònom indi de l’era Gupta.
Un dels més grans matemàtics de l’Índia i el primer científic d’aquest país del qual es conserven escrits Autor del tractat Āryabhatṭiyā 499, dividit en quatre parts A la primera proposa una notació dels nombres mitjançant síllabes A les altres tres parts tracta temes d’astronomia, entre els quals una teoria dels epicicles, i és el primer a parlar de la rotació de la terra entorn del seu eix Els seus principals treballs de matemàtiques són l’extracció d’arrels quadrades i cúbiques, on utilitza el sistema decimal amb el zero, la suma de progressions aritmètiques, la resolució d’equacions de…
Yayoi Kusama
Art
Artista japonès.
Amb uns anys de formació profundament marcats per la intervenció del Japó en la Segona Guerra Mundial, l’experiència de la malaltia mental és central en el seu treball, molt diversificat pintures, escultures, objectes, dibuixos, ceràmiques, novelles i llibres de poesia L’any 1958 s’establí a Nova York, on rebé la influència dels moviments artístics principals, com l’expressionisme abstracte, el minimalisme, el pop-art o l’art cinètic En la dècada dels seixanta, el seu treball fou més reconegut a Europa que no pas als Estats Units, a causa del seu vincle amb la nova tendència que es…
fugacitat
Física
Química
Funció termodinàmica que substitueix la pressió parcial en les equacions que tracten de descriure el comportament dels gasos reals.
Si G 1 i G 2 són les energies lliures normals d’un gas a dues pressions p 1 i p 2 , les fugacitats f 1 i f 2 del gas a aquestes pressions són definides de forma que es compleixi l’equació G 2 — G 1 = nRT ln f 2 / f 1 Comparant aquesta equació amb l’equació dels gasos ideals G 2 — G 1 = nRT ln p 2 / p 1 , hom veu que, per al comportament ideal, la fugacitat és proporcional a la pressió contràriament, per al comportament no ideal la fugacitat no coincideix amb la pressió corresponent La fugacitat pot ésser determinada per l’equació RT ln f/p = v — RT /p dp , on v = V/ n és el volum molar Com…
àrea
Matemàtiques
Mesura o grandor de l’extensió o porció del pla ocupada per una figura.
La teoria elemental de les àrees dels polígons pren com a unitat d’àrea el quadrat que té per costat la unitat de longitud Un rectangle de costats de longitud entera conté tants quadrats unitat com indica el producte de les seves dimensions Si les mesures dels costats del rectangle són fraccionàries hon divideix els costats en parts iguals, tantes com indiquen els denominadors d’aquelles mesures Resulta sempre la mateixa regla hom obté l’àrea d’un rectangle multiplicant les seves dues dimensions Si les mesures dels costats són irracionals hom pren aproximacions per defecte i per excés L’àrea…
baròmetre de Torricelli
Física
Baròmetre de mercuri dissenyat per Torricelli (1643) a partir dels experiments que efectuà per fer evident la pressió atmosfèrica.
Consisteix en un tub de vidre d’uns 80 cm de longitud ple de mercuri destillat i totalment sec i submergit en una cubeta que també conté mercuri El descens del mercuri fins a igualar la pressió atmosfèrica sobre la superfície lliure de la cubeta origina una cambra baromètrica La pressió atmosfèrica és expressada pels millímetres de longitud que té la columna de mercuri a partir del nivell de la cubeta, si hom fa la mesura a 0°C Si la determinació és feta a t °C i h és l’altura de la columna, cal introduir el terme -0,00016 t h com a factor de correcció A més, caldrà introduir les correccions…
nom apel·latiu
Lingüística i sociolingüística
Nom que hom aplica a tots els objectes que formen una classe, gènere.
La primera distinció que la gramàtica tradicional feia entre els substantius era la que separava el nom apellatiu o comú p ex ciutat , del propi p ex Barcelona La natura de la diferència ha estat molt debatuda, generalment en termes tals com el d' espècie i individu, connotació i denotació, comprensió i extensió , etc Són termes filosòfics i, en efecte, el debat és filosòfic Lingüísticament és buit, car, com feu veure James Harris 1751, els noms propis són marginals a la llengua, i això en tres sentits la majoria dels noms propis es fabriquen per procediments extralingüístics la més perfecta…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina