Resultats de la cerca

El seu cognom original era Sore, però va adoptar el nom llatí per destacar les seves arrels camperoles De formació autodidàctica, començà a exercir com a professor a Magdeburg el 1519 Pocs anys després, a la mateixa ciutat, obtingué un lloc de mestre de capella a l’escola llatina de l’església protestant Fou amic de l’impressor Georg Rhau, que publicà la major part de les seves obres, entre les quals destaca Musica instrumentalis deudsch 1529 La seva producció musical inclou motets llatins, composicions alemanyes a dues i tres veus per al calendari litúrgic protestant i peces instrumentals a…

Membre del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, fou campió de Catalunya individual en sabre 1930, en espasa 1933 i en floret 1946 Fou internacional amb la selecció espanyola de sabre en els Jocs Olímpics de París 1924 i d’Amsterdam 1928 i fou tècnic de la secció d’esgrima del Sindicat Espanyol Universitari Com a directiu destacà per ser el primer secretari general de la Federació d’Esgrima de Catalunya, per ser compromissari de la Federació Espanyola d’Esgrima al Comitè Olímpic Espanyol i representant d’esgrima a l’Assemblea General de la Confederació Esportiva de…

Ingressà al Futbol Club Barcelona a disset anys, procedent del CA Juventus del Brasil Migcampista, destacà al FC Barcelona B i passà al primer equip blaugrana la temporada 2001-02 S’hi mantingué fins a l’edició 2006-07, disputà 143 partits i marcà 10 gols Guanyà una Lliga de Campions 2006, dues Lligues 2005, 2006 i dues Supercopes d’Espanya 2005, 2006 Actuà amb la selecció sub-23 del Brasil i en dos amistosos amb l’absoluta En tenir la doble nacionalitat, és internacional per Itàlia, selecció amb la qual ha estat subcampió de l’Eurocopa 2012

Fou fundada el 1964 per iniciativa de Joaquim Colomina Ñaco i Ángel León Els primers anys organitzà proves de ciclisme de pista, dins del Torneig Nacional d’Intervelòdroms i tingué un equip de pista que guanyà el Campionat d’Espanya També organitzà Campionats de Catalunya El 1971 fou responsable de la Volta Internacional a la província de Lleida Amb l’entrada de noves modalitats muntà un equip de BTT i diverses competicions vinculades a la Maxxis Cup, la Copa d’Espanya i la Copa Catalana, entre les quals cal destacar les curses de descens, on destacà el Lleida Downtown

Començà jugant al Futbol Club Internacional i la temporada 1906-07 ingressà en el Futbol Club Barcelona Hi romangué fins a la temporada 1916-17, jugant primer de migcampista i, finalment, d’extrem esquerre Disputà 278 partits fou el primer jugador barcelonista a sobrepassar els 200 partits i marcà 26 gols Guanyà tres Copes d’Espanya 1910, 1911, 1913 i cinc Campionats de Catalunya 1909, 1910, 1911, 1913, 1916 Jugà nombroses vegades amb la selecció catalana Com a atleta, destacà en els 100 m llisos i el salt de llargada Exercí també d’àrbitre de futbol

Destacà com a problemista, faceta en què s’inicià el 1883 amb el mestre Josep Tolosa Estudiós dels escacs, posseïa una gran biblioteca temàtica La seva obra més important fou Manual de ajedrez para uso de los principiantes 1905-12, però també publicà Sesdek shakproblemoj 1909 –una collecció de seixanta dels seus problemes, escrit en esperanto – i una monografia sobre el gran compositor de problemes d’escacs Valentí Marín, titulada Un gran artista en ajedrez 1913 D’altra banda, fou organitzador i àrbitre de diferents campionats El 1930 rebé un homenatge al Club d’Escacs Barcelona…

Aficionat a la caça menor, destaca en les competicions de recorreguts de caça i compak sporting Des de l’any 2006 presideix el Club Esportiu Catalunya de Recorreguts de Caça, al qual representa en les competicions Són moltes les vegades que ha pujat al podi tant en el Campionat de Catalunya com en la Copa Generalitat, d’ambdues modalitats L’any 2008 guanyà la Copa d’Espanya de compak sporting i el Gran Trofeo Ciudad de Almansa Formà part de l’equip Catalunya que es proclamà campió del món per clubs de recorreguts de caça 2005

Passà als Vilanova, als Prat, als Vila, als Llupià i als Ferrer, que obtingueren 1784 que fos reconeguda com a títol del regne i d’entre els quals destacà el baró Josep Francesc de Ferrer-Llupià-Vila de Savassona i d’Ibáñez-Cuevas, a la mort del qual, sense fills, passà a la seva cosina segona Maria dels Dolors-Lluïsa Desprat i de Marimon Morí soltera el 1840 i passà als Díaz de Mayorga i als Urbina, comtes de Cartoajal El 1864 passà a uns Urbina collaterals, sense cap consanguinitat amb els primitius barons i, posteriorment, als Díez de Tejada

Marc Antoine Restout Caen 1616 — 1684 s’establí a Rouen, on realitzà quadres d’altar capella de Notre-Dame de la Délivrance, Douvres església d’Hermanville El seu net Jean Restout Rouen 1692 — París 1768 fou alumne de J Jouvenet es destacà en els temes religiosos Mort de santa Escolàstica , Musée des Beaux-Arts, Tours Baptisme de Jesús , Musée de Normandie, Caen El seu fill Jean Bernard Restout París 1732 — 1797 conreà preferentment el retrat i els temes d’història Retrat de Jean Restout , Musée de Versailles Adeu d’Hèctor a Andròmaca , Musée des Beaux-Arts, Orleans

De família sacerdotal, fou elegit per ocupar diversos càrrecs eclesiàstics el primer, el 1905, com a arquebisbe de Finlàndia, fins que, metropolita de Moscou i de Kolomna 1934, el 1937 esdevingué vicari patriarcal, puix que el patriarcat, restaurat el 1917, no tenia titular patriarcat de Moscou El 1943, amb l’autorització del govern, pogué ésser elegit patriarca Intentà millorar les relacions de l’Església russa amb el govern soviètic, actitud que molts titllaren de subjecció al règim comunista Escriví diverses cartes pastorals en aquesta línia Teòleg i pensador, publicà diversos estudis,…