Resultats de la cerca

Durant la seva època d’estudiant de ciències econòmiques a la Universitat de Tòquio fou intèrpret de clarinet i estudià composició amb Saburô Moroi En acabar els estudis s’endinsà en el món de la banca, però el 1946 l’abandonà per dedicar-se exclusivament a la composició El 1949 obtingué el Premi Mainichi de Música Fou professor de diferents centres, i el 1973 arribà a ser el titular de composició de la Facultat de Música de Tòquio Les seves primeres obres eren influïdes pel postromanticisme, tot i que el seu Sextet de corda 1950 mostra ja un interès pel serialisme, i el Concerto…

Fou alumne de GB Somis i un dels més brillants violinistes de la seva època, juntament amb JM Leclair, JJC de Mondonville i LG Guillemain Debutà a París, el 1725, tot competint amb JB Anet, i posteriorment realitzà diverses gires en què demostrà el seu excepcional virtuosisme Interpretà algunes de les seves pròpies obres davant els reis de França, fet que li valgué, el 1733, el títol d' ordinaire de la musique du roy Adoptà la nacionalitat francesa el 1741, i seguidament fou nomenat Roy et maître des ménétriers et joueurs d’instruments tant hauts que bas et communauté des…

De ben jove es traslladà a Roma i des del 1648 fou mestre de capella a l’església del Gesù i al Seminari Romà Contemporani de G Carissimi, és, com aquest, un destacat representant de l’escola romana del segle XVII Fou molt apreciat a la seva època i també posteriorment Moltes de les seves obres tingueren nombroses reedicions i d’altres es publicaren pòstumament Les seves misses, salms i motets segueixen la tradició polifònica de GP da Palestrina, però mostren unes harmonies més agosarades En els motets, possiblement les seves obres més notables, manifesta el seu…

D’origen humil, fou gairebé autodidacte Gràcies al seu talent musical pogué ordenar-se de sacerdot El 1768 fou nomenat director de cor de l’església de Santa Maria de la Visitació, càrrec en el qual romangué fins el 1808 A partir d’aquest any dirigí la capella de Sant Marc i gràcies a aquesta activitat pogué ampliar la seva formació sobre la música sacra, com mostra la creixent complexitat de les seves obres El 1811 l’Institut Filharmònic de Venècia, on exercia la docència, l’elegí mestre en contrapunt per unanimitat, cosa que indica l’estima amb què era tingut pels seus…

Rebé formació musical en un monestir franciscà d’Opava, Moràvia, on estudià orgue, violoncel i cantà al cor Posteriorment estudià dret i filosofia a la Universitat de Viena El 1829 fou nomenat membre del Consell de la Societat dels Amics de la Música En el camp de la musicologia destacà com a erudit i colleccionista La seva biblioteca conservava documents musicals de gran valor, entre els quals destaquen alguns manuscrits autògrafs de Bach, Händel, Haydn, Gluck, Mozart i Beethoven, i també d’altres compositors italians i alemanys també contenia edicions impreses del segle XVII, tractats…

Fou membre de l’Accademia di Cosenza i mestre de capella a Caltagirone, Sicília Mantingué una disputa de composicions musicals amb el músic espanyol Sebastián Raval, director de la capella reial a Palerm Raval, que set anys abans ja havia mantingut una competició similar amb Giovanni Maria Nanino i Francesco Soriano, proposà que la contesa consistís en la improvisació de fugues i ricercari , amb algunes regles fixades La competició es limità, però, a la improvisació d’un cànon a cinc parts El pare dominicà Niccolò Toscano jutjà les composicions i escollí la de Falcone Raval tornà a proposar d…

Arribà a Salzburg l’any 1721, i cinc anys després ja era quart organista de la catedral, de la qual arribà a ser mestre de capella El 1749 obtingué el mateix lloc a la cort, càrrec que conservà fins a la mort Leopold Mozart valorà molt positivament l’obra d’Eberlin en una publicació del 1757 sobre la vida musical salzburguesa L’any 1761 el seu oratori Sigismundus Hungariae rex fou interpretat en homenatge a l’arquebisbe, ocasió per a la qual comptà amb cent quaranta-sis músics i cantaires, entre els quals hi havia WA Mozart Eberlin gaudí d’un ampli reconeixement, i la seva influència en la…

Cronista oficial de Lluís XIV, escriví tragèdies inspirades en models clàssics que tingueren una gran influència en el teatre barroc francès Entre les seves obres destaquen Andromaque 1667, Les Plaideurs 1668, Britannicus 1669, Bérénice 1670, Bajazet 1672, Mithri date 1673, Iphigénie 1674 i Phèdre 1677 Escriví La chute de Phaëton 1679 i Idylle de la paix 1685 per a JB Lully, el qual, per la seva banda, traslladà a les seves òperes la recitació, el ritme i el metre de les tragèdies racinianes Racine influí també en l’òpera francesa a través de l’Académie des Inscriptions, de la…

Cap a l’any 1800 anà a Hamburg i allí estudià teoria i composició D’aquesta estada a Hamburg daten les primeres composicions, bàsicament cançons i peces per a flauta i piano Quan el 1810 les tropes napoleòniques prengueren la ciutat, Kuhlau fugí a Dinamarca, país on es guanyà la vida com a pianista i compositor En poc temps aconseguí un gran prestigi, fins al punt d’esdevenir, l’any 1818, compositor de la cort Entre les seves obres destaquen les òperes Rnverborgen 'El castell dels bandits', 1814, Trylleharpen 'L’arpa màgica', 1817, Elisa 1820, Lulu 1824 i Hugo og Adelheid 'Hug i…

Infant precoç, a tretze anys guanyà una beca per a estudiar al Trinity College, a setze anys era organista a Saint John Wimbledon i quan en tenia vint-i-dos ocupà el càrrec de director musical del Vaudeville Theatre Les seves primeres composicions per a piano foren publicades amb el pseudònim d’Anton Vodorinski Tot i que gaudí d’un cert reconeixement per part de la crítica gràcies a les seves obres corals i de cambra, l’èxit li vingué per les peces descriptives per a orquestra, plenes d’evocacions exòtiques, com ara In a Monastery Garden 1915, In a Chinese Temple Garden o In a…