Resultats de la cerca

La grandesa d’Espanya li fou annexada pel rei arxiduc Carles III 1708 al seu besnet i quart titular, Antoni Vicentelo de Lecca i d’Erill Passà als Melzi, comtes Melzi, als Palafox, marquesos de Lazán, als Mencos, comtes de Guendulain, i als Álvarez de Toledo, comtes de Vila Paterna La baronia d’Erill , que tenia com a centre el castell d’Erillcastell Alta Ribagorça, havia estat posseïda, almenys des de la fi del segle XI, pel llinatge homònim Erill Al segle XVI el comtat comprenia les valls de Boí, de Viu, de Manyanet i Fosca i la Ribera oriental de la Noguera Ribagorçana, entre el Pont de…

Té origen en les reunions de negociants i comerciants marítims al cafè obert per Edward Lloyd el 1688, d’on sortiren els primers acords de garantir, mitjançant el pagament de primes, els riscs dels viatgers Convertida en corporació 1871, subscriví, des del 1911, tot tipus d’assegurances, llevat de les de vida El 1974 tenia uns 7 500 membres agrupats en sindicats que accepten el risc sobre la base de la responsabilitat total i illimitada dels membres El 75% de les primes rebudes provenen de les assegurances marítimes L’activitat de la Lloyd’s és internacional És el centre d’assegurances més…

Fill de Jaume Callís i de la seva primera dona, Clara Cuspineda morta entre el 1404 i el 1405 Emancipat pel seu pare, amb el permís del Rei Martí I l’Humà quan tenia menys de set anys, disposà d’una de les millors biblioteques del seu temps 147 volums, majoritàriament de dret, però també de teologia i de literatura antiga, que en el seu temps anava penetrant a Catalunya des d’Itàlia  Domiciliat a Vic, és probable que sempre fos considerat més pel seu cognom que per la seva pròpia vàlua Abandonat per la seva muller, Leonor, abans de consumar el matrimoni, no va tenir fills

Aquesta església és situada en l’antic terme del castell de Jorba No sembla que tingués cap altra funció que la de sufragània de la parròquia de Jorba El terme de Jorba es documenta a partir de l’any 960 Tanmateix l’església apareix per primera vegada en la documentació l’any 1137 La seva funció com a sufragània es constata l’any 1685, data en la qual el bisbe Pasqual de Vic visità la parròquia de Jorba i feu constar que tenia l’església de Sant Genís com a sufragània Actualment continua tenint culte per als habitants del poble de Sant Genís, vinculada a la parròquia de Jorba

Hom ignora la seva filiació, però és esmentat com “de nació aragonesa” tenia per amanuense un llec de Tarragona anomenat també Pere Formà part d’una expedició de dominicans tramesa a Armènia en temps del papa Joan XXII, els quals, establerts a Querna, formaren, juntament amb un grup d’armenis, la comunitat dels Germans Unidors Dirigí la traducció a l’armeni de la part tercera i del suplement de la Summa de Tomàs d’Aquino 1347 i d’altres llibres d’Aristòtil, de Porfiri i Gilbert de la Porrée 1344, d’un breviari, d’un sermonari i d’altres llibres per a ús de la comunitat

Començà el 1930, a l’estudi que tenia amb Grau i Sala El 1932 féu dibuix al natural al Cercle Artístic Es presentà als Salons de Montjuïc i de Primavera i, individualment, a Madrid per primer cop el 1948 —on fou seleccionat per al Salón de los Once—, a Barcelona, a les Galeries Laietanes 1949, 1953 i 1957 i a la Sala Parés 1981, 1983, 1986, a Bilbao i a Santander, i en exposicions collectives del Carnegie Institute de Pittsburgh i de la Primera i la Tercera Bienal Hispanoamericana Evolucionà des d’un estricte realisme cap a una representació simbolista que oscilla entre la vaporositat i una…

Era fill del noble aragonès Martín Rodrigo de Foces i de Sibilla de Cabrera Fou armat cavaller pel rei Pere III 1343, que el tenia sota la seva tutela i protecció, i projectà de casar-lo 1341 amb Maria d’Arborea, filla del jutge Hug III, vers el 1351, però el casà amb Esclarmunda de Mallorca, neboda de Jaume III Fou conseller i camarlenc de la reina Elionor i, ja vidu, fou casat pel rei amb Sibilla de Fortià 1371, dama de la reina Hereu de la seva besàvia Sibilla de Saga , el 1352 vengué les seves possessions al vescomte Bernat II de Cabrera

Fou venedor ambulant de llibres a Itàlia El 1872 anà a Buenos Aires, on s’establí com a llibreter més tard anà a França i a Mèxic El 1892 s’establí a Barcelona com a llibreter de vell el 1893 inicià activitats d’editor, i el 1896 adquirí impremta pròpia El 1900 creà la Casa Editorial Maucci, al carrer de Mallorca, amb sucursals a Buenos Aires i a Mèxic, on tenia germans, i a l’Havana Publicà grans tiratges a preus populars, principalment en castellà, de novelles de Dostojevskij, De Amicis, D’Annunzio, Zola, C Invernizio, etc, i també diccionaris, enciclopèdies, obres mèdiques, etc

Comprenia gairebé les mateixes famílies des de l’organització definitiva del municipi durant el regnat de Jaume I els Marquet, Fiveller, Dusai, Llull, Sapila, Marimon, Turell Cada cop es restringia més l’entrada de nova gent dins aquest estament, gelós dels seus privilegis i desitjós d’ascendir a la petita noblesa dels donzells i cavallers, per mitjà d’enllaços matrimonials o per l’adquisició de terres senyorials Dominava el govern ciutadà i tenia una gran preponderància a la generalitat, des d’on els ciutadans honrats atacaren i venceren el partit popular de la Busca , i, un cop recuperat el…

Tenia per finalitat de protegir la pau familiar i els béns de la dona, i evitava que en una situació econòmica angoixosa del marit la muller es veiés obligada a finançar-lo amb els propis béns No es tractava pas d’una restricció de la capacitat jurídica de la muller, sinó d’una prohibició absoluta que ni tan sols podia ésser esmenada amb la intervenció del marit, ni de qualsevol altra persona, i que si era infringida provocava la nullitat plena i la ineficàcia de l’aval Aquesta prohibició aplicable a la fiança en documents de comerç regulats pel dret mercantil fou abolida per la llei catalana…